Quan parlem d’autodefensa digital feminista ens referim a un conjunt de pràctiques i estratègies que ens permeten protegir la nostra privacitat i seguretat als entorns digitals, però també protegir i augmentar el nostre benestar digital en general. Aquestes estratègies són fonamentals per a les persones i col·lectius que estan exposades a violències digitals, noies, persones no binàries, persones lgtbiq+, persones racialitzades… Les violències poden ser molt variades i van des de l’assetjament en línia, el sexpreading, als atacs més o menys organitzats als perfils o a la vigilància no consentida a través dels dispositius.
El benestar digital és benestar
Si decidim tenir perfils a les xarxes socials, estar a plataformes d’stream, comprar per internet, etc. la nostra vida té una dimensió digital. Aquesta vida online és una extensió de la vida en general i, per tant, les violències masclistes que podem rebre fora de les pantalles, estan presents també a dins.
Però a més, tot allò que vivim al entorns digital ens impacta directament al benestar, a la nostra salut emocional, a les relacions i als espais fora de les pantalles, etc. El què passa les pantalles, no es queda dins de les pantalles, m’ho emporto amb mi allà on soc.
Així, per tenir cura de nosaltres, de forma integral, ens cal practicar una autodefensa digital que, a més, tingui compte el nostre benestar físic i el nostre benestar emocional, que té a veure, també, amb les nostres relacions (dins i fora de les pantalles) i la forma d’estar al món.
El feminisme proposa l’autodefensa digital com una forma d’apoderament i resistència també davant les estructures de poder cisheteropatriarcals, que també es reprodueixen a l’espai digital. Ofereix des d’eines de seguretat digital (com el xifrat de missatges, navegació anònima o gestors de contrasenyes), a la formació en drets digitals o la creació de xarxes de suport per respondre col·lectivament a les violències digitals.
Però, les plataformes digitals són espais violents?
Hi ha multiplicitat de plataformes digitals i les pràctiques que hi trobem són infinites. Hi ha qui creu que la violència no té a veure amb els plataformes, sinó amb què hi fan els i les usuàries (cosa que és, en part, certa). En algunes, com per exemple els videojocs, inclús s’estableixen comunitats que tenen fama de ser més o menys violentes i que fan bandera d’aquest tema.
Però la realitat és que hi ha un gran nombre de noies que tenen dos perfils d’Instagram, un de més públic i un de més privat, per a gestionar i evitar rebre missatges no desitjats o seguidors que no volen. Moltes noies juguen a videojocs sabent que s’exposaran a comentaris de merda, i que potser és millor que no anunciïn que són noies d’entrada (inclús per no rebre atenció que no volen, o “favors”, i després rebre propostes per lligar). O que la majoria de fotografies sexuals que es rulen sense consentiment, per canals o servidors són de noies.
Però no es tracta només de pràctiques individuals, o inclús sistèmiques, d’un grup de persones. Les diferents plataformes, a través d’interfícies, algoritmes, condicions d’ús i polítiques de privacitat, estan dissenyades expressament per fomentar unes pràctiques específiques. Aquestes cerquen la viralitat, el màxim engagement, formar bombolles o cambres d’eco, reforçar biaixos de pensament, fomentar el màxim consum possible i la dependència de la pròpia plataforma. Mentre les violències, la polarització o la discriminació aporti visites, comparticions o “cors”, aportaran diners a aquestes plataformes, augmentant-ne el negoci.
Aquesta situació afegeix dificultats per a aplicar estratègies de prevenció i de gestió i denúncia d’aquestes violències digitals.
Les violències masclistes digitals
Com dèiem, les violències masclistes digitals són una prolongació de les violències que es produeixen fora, però hem de tenir en compte que, en molts casos, els medis digitals les poden intensificar.
La facilitat d’executar aquestes agressions amb només uns clics, sumada a la dificultat d’identificar els agressors i a la manca de mecanismes de protecció efectius per part de les institucions i les plataformes, ha fet que aquestes pràctiques no només s’expandeixin sinó que es normalitzin en l’entorn digital.
Aquestes violències adopten diverses formes, com insults i difamacions pel fet de ser dona, amenaces, xantatge (inclosa la sextorsió) o difusió d’imatges íntimes sense consentiment (o sexpreading). També inclouen la usurpació d’identitats, el control i la vigilància, el gaslighting, l’assetjament a la víctima i al seu entorn, i els atacs a espais d’expressió de dones i d’identitats dissidents.
Aquestes agressions no només vulneren la privacitat i la seguretat de qui les pateix, sinó que també busquen silenciar-les i limitar la seva presència en l’espai públic digital i servir d’exemple per a d’altres.
Com fer-hi front?
Per fer front a les violències masclistes digitals, podem posar en pràctica diverses estratègies i eines, tant individuals com col·lectives, que ens poden ajudar a prevenir, mitigar i respondre a aquestes agressions.
Les expertes de FemBloc i DonesTech ens fan diverses recomanacions:
- Autocura i cura de l’entorn:
És essencial tenir cura de nosaltres mateixes, del nostre entorn i dels dispositius digitals que fem servir. Això inclou accions com descansar de les xarxes, mantenir un ordre digital i comptar amb el suport de la xarxa afectiva per, entre d’altres, afrontar les situacions o recuperar-se emocionalment. - Valorar els riscos i protegir la privacitat:
És important conèixer els usos i contextos de les nostres interaccions digitals, gestionar la privacitat dels comptes i dispositius, i canviar periòdicament les contrasenyes. Desactivar la geolocalització, xifrar missatges i utilitzar eines de navegació anònima també ajuda a protegir-se de rastrejos i robatoris d’informació. - Prioritzar eines segures i lliures:
Utilitzar correus no corporatius, plataformes de missatgeria segura i programari lliure redueix la vulnerabilitat davant aquestes violències. També es recomana utilitzar servidors autònoms i eines d’autenticació i xifrat. - Documentar les violències:
Registrar les agressions és fonamental per denunciar-les o visibilitzar-les. Es poden fer captures de pantalla, descarregar àudios i vídeos, guardar enllaços o recopilar informació sobre els agressors. - Resposta col·lectiva i acció pública:
Visibilitzar i compartir el malestar o acompanyar altres persones que viuen situacions similars són estratègies col·lectives. D’altra banda, aquestes poden incloure des de campanyes públiques de denúncia a bloquejos massius d’agressors. Aquestes accions requereixen organització i suport en xarxa, però tenen un potencial transformador molt gran.
Alguns recursos
Us recomanem alguns recursos per trobar eines!
El Kit d’autodefensa digital feminista ràpida, és un inici fantàstic que va a les situacions més comunes.
O aquest altre kit, Contra les violències masclistes on-line, una mica més extens. De les expertes de Donestech.
En aquestes webs hi trobareu moltíssims recursos, també per a diferents nivells de coneixements tècnics: [1], [2] i [3]
El propi projecte de FemBloc, que té una línia feminista telemàtica d’atenció a les violències masclistes digitals, és imprescindible.
Resumint, tal i com diuen elles mateixes al Kit ràpid, “l’autodefensa digital feminista és una forma de resistència i d’apoderament. Al prendre mesures per a protegir la nostra privacitat i seguretat en línia, també desafiem les normes patriarcals i reclamem el nostre dret a existir sense por al món digital”.
