Consumim molt de contingut via streaming encara que no sapiguem ben bé què vol dir. Es tracta de tot allò que veiem i sentim directament des d’internet sense haver de baixar o descarregar al dispositiu, depenent directament d’una App o plataforma (que és qui proposa les condicions de què veiem i com ho veiem). Amb anuncis, sense anuncis, de reproducció automàtica, encadenats, suggerits, amb subscripció, de pagament mensual, etc.
Estem consumint en streaming quan veiem vídeos de Youtube, ens connectem durant hores a un directe de Twitch, fem un binge watching de la darrera sèrie de Netflix, HBO o qualsevol altra plataforma, escoltem un podcast a Ivoox o música a Spotify mentre tornem cap a casa.
Tenen el seu punt…
Podem estar al dia de música, series, notícies, pel·lícules, tendències, jocs… sense haver de pensar-hi massa ni dedicar massa temps a la recerca. La plataforma ens proposa i proposa hores i hores de contingut sense final. I “adaptat” als nostres gustos…
Tenim el que sembla una gran varietat de continguts a dos o tres clics, en un únic dispositiu. A qualsevol hora i sense horaris que ens restringeixin.
Podem seguir amb certa facilitat a persones, col·lectius o grups que fan coses i creen contingut que ens sembla interessant.
Ens permet accedir al contingut del que tothom està parlant però també ens permet sortir del contingut mainstream: accedir a petits nínxols que ens interessin i no tinguin cobertura en els grans mitjans, trobar joies o rareses, etc. Inclús interaccionar-hi i trobar una “comunitat” al voltant d’un tema o àmbit concret.
Algunes plataformes permeten i faciliten que qualsevol persona hi pugui participar i crear les seves aportacions per a compartir-les amb la resta.
Què hi ha al darrere…
Aquestes grans plataformes marquen totes les condicions, i l’única opció que ens donen és acceptar-les o no. No només dels formats, sinó també dels continguts. El que triomfarà a l’algoritme, el que serà més visible o estarà més “promocionat”, el que apareixerà a les pàgines de suggeriments, el que podrà tenir publicitat i per tant generar diners a les persones que ho han fet…
En molts casos, i especialment en els continguts de ficció -però no només- es tracta de les mateixes productores de mitjans i entreteniment de tota la vida, que ja estan petades de diners. Ens sonen noms com Amazon, Disney o Google?
Es promet molta varietat (i diversitat i inclusió…) però finalment es produeix allò que farà diners i que fidelitzarà el major nombre de públic possible… Si quelcom no fa diners ràpidament, es cancel·la o es deixa de fer.
Es diu que el contingut és personalitzat, a mida per tu, segons els teus interessos… però curiosament tothom acaba veient el mateix.
Fomenten que consumim molts continguts en molt poc temps, sense pausa ni reflexió. Ens hem vist una sèrie en una tarda, però la recordem bé, un cop ha passat una setmana?
Moltes de les plataformes no en tenen prou amb les subscripcions i fan diners amb la publicitat: anuncis clàssics, banners, productes que es promocionen, marxandatge… publicitat de tot tipus i a tot arreu. A més, abunden les pràctiques de publicitat encoberta (per part d’instagramers, twichers, youtubers…), aquella en la que ens estan promocionant productes per vendre’ls sense admetre (o avisar) que ho fan.
En aquestes plataformes, als i les petites creadores se’ls promet poder viure de la seva passió i després es troben que han d’invertir hores i hores en jornades esgotadores per a poder treure algun tipus de benefici (sovint molt petit), explotant-se a sí mateixes i sovint perdent la salut (també la mental).
Si no en fem servir…
No estarem tantes hores empassant-nos publicitat, promocions, etc.
No dependrem de les dades, del wifi… de la connectivitat 24/7. Ni ens posarem nerviosos i nervioses si aquesta falla i no podem veure o escoltar el què sigui en qualsevol moment.
Ens estalviarem l’angoixa d’haver de veure-ho tot per “estar al dia”…
Gaudirem de més temps per a fer coses que ens interessen… inclús podem crear podcasts en comptes de només escoltar-los.
No ens dictaran què és el que ens ha d’agradar o què, el següent que hem d’escoltar, veure o consumir.
No trigarem més temps en seleccionar allò que volem veure (perquè l’oferta que hi ha ens atabala i, admetem-ho, realment no ens interessa tant) que en veure-ho.
Si en fem servir…
Procurem que escoltar/mirar/consumir no se’ns vagi escolant a totes hores i a tot arreu. Siguem conscients de l’estona que estem enganxades a la pantalla i posem-nos un temps màxim. Procurem no connectar-nos quan no sapiguem què més fer o s’anirà convertint en una rutina i ho acabarem fent de forma automàtica.
Estiguem alerta que no ens robin estones amb els nostres amics i amigues, de les nostres altres aficions, o de fer coses que no siguin estar asseguts en una cadira.
Dediquem-li un temps a triar què volem veure. Fem-nos algunes llistes, escollim, reservem-nos coses per altres moments… És la millor manera de no acabar empassant-nos qualsevol cosa per sentir, després, que hem perdut el temps.
Comentem, debatem i discutim amb persones properes els continguts que veiem o escoltem. generique No només podem recollir bones recomanacions, conèixer altres punts de vista que ens enriqueixin, pensar les coses de forma diferent… sinó que treballarem en enfortir el nostre sentit crític. No és estrany caure en pous de contingut que cada cop es “radicalitzen” més, estiguem alerta!
Participem i prenem una postura activa.
Parem especial atenció quan…
Ens hi dediquem més temps del que ens havíem plantejat, constantment i no acabem d’aconseguir respectar els límits que ens proposem a nosaltres mateixos i mateixes.
Ens gastem més diners dels que havíem pensat, en subscripcions, donacions, compres associades, etc.
Sempre ens passa que no som capaces de parar. Ni quan hem de fer altres coses, ni quan hem d’anar a dormir, ni quan anem a entrenar, ni quan hem quedat amb gent.
Ens costi cada vegada més centrar l’atenció en el que estem veient o escoltant i recorrem constantment a altres aplicacions o pantalles, per a fer-ho tot alhora i no “avorrir-nos”.
No ens puguem adormir, estudiar, fer una feina… sense tenir aquest “soroll” de fons (alguna reproducció en funcionament). Potser hem de començar a cercar alternatives per a conciliar la son, entrenar l’atenció, etc.
No podem estar a soles, o fer tasques senzilles, sense tenir algun vídeo o podcast de fons… realment volem veure o escoltar això, o estem procurant no tenir espai mental per a pensar o sentir soledat?
