Comentaris, imatges, converses breus (o infinites), memes i gifs, emoticones i reaccions, enquestes per quedar, vídeos, missatges anònims… De què parlem quan parlem de xats i xarxes socials?
Si fa uns anys els usos de xats i xarxes socials eren fàcilment separables, en l’actualitat gairebé no podem parlar d’uns sense les altres. Aplicacions de xat que permeten compartir imatges, “estats”, música, videojocs… i xarxes socials que amplien el concepte de xatejar i de fer grups. En pocs anys n’han sorgit moltes, amb diferents comunitats i estils, però amb molts punts en comú. I inclús aquelles plataformes que no ho eren, han anat incorporant també aquesta dimensió.
Tenen el seu punt…
Un dels avantatges més importants dels xats i les xarxes socials és que ens permeten estar en contacte amb molta gent; persones que viuen lluny o a prop, conegudes o desconegudes. Transmeten sensació d’immediatesa i comoditat. I a més es considera per a moltes un espai d’expressió personal i participació pública molt important, inclús d’incidència política.
En els darrers anys hem estat testimonis de com de pràctiques poden ser per no perdre el contacte i sentir-nos connectades. A més, s’han sofisticat molt pel què fa a opcions de llenguatge (tan escrit, com visual o oral). Ja no es tracta només d’expressar-nos amb paraules abreviades. Tenim múltiples maneres d’enviar un missatge (notes de veu, trucades i videotrucades, imatges…) i de participar del contingut que es publica (vídeos en directe, contingut d’accés limitat, trobades virtuals obertes, filtres per les imatges…).
Quan volem desconnectar i distreure’ns del que passa al nostre voltant, els xats i les xarxes són segurament el recurs més habitual.
Els espais i les comunitats virtuals que es creen permeten tenir un punt de trobada important per a molta gent. No sempre és fàcil poder mantenir el contacte amb les persones del teu país d’origen quan has fet un procés migratori o trobar persones amb les teves inquietuds allà on vius, per posar dos exemples. A més, en teoria no s’hi hauria de discriminar ningú, però és un espai de participació realment lliure? Les xarxes socials ens poden ajudar a posar-nos en contacte amb un munt de persones, però les empreses ho faciliten de forma altruista i gratuïta?
Què hi ha al darrere…
Tot i que és una evidència, no està de més auto recordar-nos allò de que el què es mostra a les pantalles no sempre es correspon a la realitat. En una societat consumista i on es premia tant l’èxit social (especialment relacionat amb tot allò econòmic), és fàcil que les persones es puguin mostrar vulnerables o en dificultats? I rere una idea d’hiperconnectivitat hi pot haver també molta soledat?
És també evident que a nivell estètic les imatges que veiem tampoc es corresponen 100% al què hi ha darrere de la pantalla, i no parlem només de paisatges. Però malgrat saber-ho, i tenir-ho súper clar, igualment ens acabem empassant cànons de bellesa impossibles amb filtres, posicions, angles i il·luminacions molt estudiades.
- Sembla que no ens hauria d’afectar, perquè ja sabem com funciona… però ens afecta emocionalment i en la forma de veure’ns a nosaltres mateixes i al nostre entorn?
- Com és que sempre triomfen representacions tan allunyades de la realitat? Quin interès hi ha en mantenir aquesta distorsió? I el malestar que genera?
- Tot i que cada vegada hi ha més dissidències, què passa amb tots els cossos menys normatius? És un espai de representació per a totes les persones i tots els cossos?
- I això, pot generar violències?
La comunicació a través dels xats i les xarxes socials també té dificultats o problemàtiques que, malgrat coneixem, no sempre els hi posem prou atenció. Podria ser que acabem escrivint en un xat allò que se’ns fa difícil dir cara a cara? És fàcil que altres persones es facin una imatge del nostre caràcter o personalitat que no es correspongui a com ens sentim realment?
Expressar-nos de forma complexa, amb idees profundes, pot ser força complicat en espais on tot va tan ràpid i ha de ser breu i immediat. Simplificar o no poder matisar porta molts cops a malentesos i conflictes, condicionats també per la dificultat d’empatitzar amb aquella persona que no veiem o que no sabem qui és (en el cas de l’anonimat).
La majoria de xats i xarxes socials són propietat d’empreses que capten la nostra atenció de meravella, amb un objectiu de lucre econòmic que va molt més enllà que el de facilitar la connectivitat entre persones.
- Què mirem i durant quanta estona; a quines ubicacions ens situem; quin tipus de contingut compartim; la nostra edat o els nostres gustos… són només algunes de les dades que s’enregistren des de les empreses amb la voluntat de convertir-ho en beneficis econòmics.
- Potser no paguem amb diners en molts casos (tot i que sempre és fàcil trobar algunes opcions “Premium”) però obtenen un benefici econòmic real, amb informació personal que es poden vendre a d’altres.
- Així, la publicitat que ens col·loquen pot ser cada vegada més acurada i fer que comprem més!
Loops i reels infinits són algunes de les eines que les empreses desenvolupen per provocar el màxim temps d’ús i que no ens desenganxem de la pantalla.
Tot i que cada vegada se’n parla més i coneixem millor les condicions d’ús i aspectes com els drets d’imatge o la regulació de la privacitat, la majoria d’aplicacions de xats i xarxes socials estan pensades per a que això sigui al que menys atenció hi posem.
Ens venen les xarxes socials com un espai virtual d’expressió i comunicació, però hi som participants, clients o productes? I el més important, quan només ens expressem a través d’aquests canals, perdem espais nostres com el carrer?
Si no hi entrem…
Si no hi entrem contribuirem a mantenir la idea que no tothom és igual ni fem sempre el mateix.
- Guanyarem més temps per a nosaltres i pels altres, diversificarem les nostres activitats i podrem gestionar millor l’avorriment.
- Potser no tindrem un nombre tan elevat d’interaccions socials però gaudirem de relacions de més qualitat i a les que podrem atendre millor.
- No sentirem angoixa relacionada amb les respostes immediates o la participació “obligada”.
- Rebrem menys publicitat i menys missatges nocius com els que potencien la violència estètica.
- Tindrem un major control de les nostres dades i no les regalarem contínuament a empreses que en faran negoci de formes no gaire ètiques.
- Podrem gestionar millor la nostra imatge, així com intimitat i privacitat.
És cert que potser no estarem al dia de totes les coses que es publiquen i que potser ens perdrem alguns debats que només es donen online, però tindrem més temps per parlar-ne amb profunditat amb la gent que ens interessa escoltar. A més, tindrem més habilitats de debat i oratòria.
Si hi entrem…
Si hi entrem és evident que estarem a la última del que s’hi publica i que farem el que la majoria fa.
- Preguntem-nos si hem de ser a totes les aplicacions de xats i xarxes socials o si podem escollir a quines ens sentim més còmodes, tan pel contingut com per la gestió que es fa de les dades, per exemple.
- Recordem que també podem gestionar-les instal·lant-les o desinstal·lant-les durant períodes de temps que decidim.
- Podem desactiva o ajustar les notificacions per escollir nosaltres quan entrar-hi, no que ens ho digui l’aplicació.
- No oblidem que allò que s’hi mostra és només una petita part del que vivim, segurament la més fàcil de compartir.
- Procurem no enganyar ningú, som com som, i les persones del nostre voltant ho valoren així.
Si estem en un moment complicat, en el que emocionalment sentim que necessitem més suport, busquem-lo fora de les xarxes socials. Si veiem que algú està en aquesta situació oferim-li també suport més enllà de les pantalles.
No deixem que se’ns mengi tot el temps lliure. Marquem-nos, si cal, un horari o en quins moments no les utilitzarem de forma conscient. A ningú li agrada que mentre està explicant una cosa important l’altre persona estigui mirant l’última història que algú altre ha penjat.
Reflexionem al voltant de quina serà la nostra presència, el nostre tracte, la nostra intimitat a les xarxes i com la voldrem gestionar. També en com volem tractar la de la resta.
- No compartim dades personals, utilitzem contrasenyes complexes i llegim les condicions d’ús abans d’acceptar-ho tot. Tinguem clar que tot allò que compartim a les xarxes i als xats deixa rastre.
- No utilitzem imatges (fotos, memes, stickers, gifs…), vídeos o àudios d’altres persones sense consentiment. Podem estar d’acord (o no) amb allò que algú ha penjat o passat, però res és excusa per difondre imatges sense consentiment.
Si tenim clara una reivindicació, no la expressem només per a les xarxes socials o els xats d’amistats, sortim al carrer a compartir-la..
Parem especial atenció quan…
Passem més temps del que ens agradaria pendents del que passa als xats i a les xarxes socials. Potser és un bon moment per buscar alternatives i posar-nos límits.
Allò que passa als xats i a les xarxes m’inquieta o m’angoixa i necessito veure-ho al moment.
Decidim conèixer persones a través de xarxes socials. Expliquem el que farem a altres persones (no cal amagar-se’n) i busquem estratègies que ens facin sentir còmodes i segures.
Si el contingut que estem compartint o veient ens fa sentir incòmodes, o ens sentim angoixades tant quan tenim presència a les xarxes com quan no.
Ens arriba una imatge sense consentiment d’una altra persona. No assenyalem qui hi surt i busquem de quines maneres podem aturar aquesta agressió.
El nostre entorn (amigues, gent de confiança, família a la que apreciem) ens comenta que hi passem massa temps o que n’estem massa pendents, fins al punt que els genera preocupació.
