Hem decidit fer sèxting, i ara què?

Hi ha coses que poden semblar el mateix i no ho són. En alguns casos, pot ser difícil entendre bé el significat d’algunes paraules i conceptes, o hi ha qui es confon perquè a vegades tenim poc accés a la informació o perquè existeixen missatges socials molt contradictoris. A vegades també és perquè interessa que ens confonguem amb algunes coses. Com en el cas de sèxting i el sexpreading. No són el mateix, i realment tenen menys a veure del que podria semblar.

Sobre diferenciar aquests dos últims conceptes podeu trobar un article a ElPep.info, però us en fem un breu resum:

– Sèxting: És la pràctica sexual volguda i desitjada en què les persones s’intercanvien continguts (com fotos, àudios, vídeos o text) de caràcter íntim i/o sexual a través de missatges o espais privats virtuals.

– Sexpreading: És una agressió sexual que consisteix a la difusió d’imatges o vídeos de caràcter íntim o sexual (a vegades fruit del sèxting, a vegades no) sense el consentiment de la persona o persones que hi apareixen. El problema és que hi ha gent que a aquesta violència n’hi diu, també, “sèxting”, quan ja hem vist que no és el mateix.

Un cop explicats els conceptes de forma esquemàtica, tenim clar que és important no confondre’ls. Però si ens aturem un moment per analitzar-ho més profundament, veiem que és importantíssim no fer-ho! Per què?

Perquè el sexpreading és una violència sexual i de gènere. I per desgràcia, encara arrosseguem una visió masclista històrica i estructural que ens diu que les persones que reben violències sexuals és perquè “s’ho mereixen”, perquè “ja saben al que s’exposen compartint fotos sexuals”; és un fet distintiu d’aquestes violències, culpar a qui les pateix. I en aquest cas, sembla que no només s’ho “mereixen” perquè són noies o persones LGTBIQ+, sinó perquè han fet determinades pràctiques sexuals. O bé, perquè tenen vida sexual. En compte d’assenyalar a la persona agressora.

Així, confondre aquesta pràctica amb aquesta violència pot portar a fer judicis de valor. I, aquests judicis poden comportar l’estigmatització no només de la pràctica, sinó de les persones que la duen a terme, com si estiguessin fent alguna cosa malament i, per tant, elles estiguessin malament.

Fer sèxting en si ni està bé ni està malament. Igual que ni està bé ni està malament realitzar altres pràctiques sexuals com poden ser la masturbació, el sexe oral, la penetració anal, el BDSM, l’ús de “joguines”, la pluja daurada… Perquè tot el que sigui gaudir de la nostra sexualitat com volem, amb cures, comunicació, consentiment i respecte cap a nosaltris mateixis i la gent amb qui ens relacionem, no està bé, està fantàstic!

Tornant al principi, un cop estan definitivament diferenciats aquests conceptes i, allunyant-nos de postures morals que creuen que fer una pràctica sexual amb desig i consentiment pot estar malament, ens volem centrar a proposar algunes idees per a poder fer un sèxting més segur. Potser no creiem que sigui quelcom important d’entrada, però si hi pensem, sentir-se segura i cuidar-se quan es fa el que sigui, millorarà -sense dubte- l’experiència. I, de retruc, pot reduir el risc que ens agredeixin a través del sexpreading (que, insistim, ni es culpa nostra ni ens han de fer sentir com si ho fos).

Sobre el sèxting i el sexpreading

Si algú té responsabilitat sobre el sexpreading és la persona que comet aquesta agressió, per tant, els primers consells a tenir en compte quan parlem de sèxting són:

• Fes un bon ús dels missatges i continguts audiovisuals que rebis i no reenviïs res del que rebis quan fas sèxting.
• No enviïs cap mena de contingut sense el consentiment explícit que la persona que el rebrà, el vol rebre.
  • Respecta quan les altres persones no vulguin fer sèxting. Encara que en altres ocasions sí hagin volgut fer-ho amb tu.
  • Recorda que qualsevol persona pot canviar d’opinió en qualsevol moment, encara que ja hàgiu començat, que tu sentis que esteu a meitat, etc.
    

    Aquesta conversa seria una bona manera de començar una sessió de sèxting.

Sobre el sèxting més enllà del sexpreading

Abans d’entrar en detall, sí que és important tornar a reforçar que el normal no hauria de ser parlar de quines maneres ens hem de protegir, sinó que tothom hauria de tenir clar que no es pot agredir a cap altra persona. Però com que estem lluny d’aquest escenari, què podem fer?

• D’entrada donem per fet que si es fa sèxting es fa perquè es vol i es desitja, de manera lliure i voluntària. Per a qui inicia sense el consentiment de l’altra:
  • Ja sabem que insistir perquè algú t’enviï imatges no està bé. Però no està bé encara que creguis que ho estàs fent de forma subtil o divertida… No només compta la teva perspectiva, has d’assegurar-te inclús que l’altra persona també el troba suggerent o divertida la conversa.
  • Hem de tenir claríssim que qui rebrà el contingut desitja i consent aquesta pràctica. Exacte, enviar una fotopolla no és sèxting, és un tipus de violència sexual més propera a l’exhibicionisme que al que tu penses quan ho envies.
• Cuidem el canal i fem servir xarxes i apps segures! El més segur, per evitar que algú altre que no estigui a la conversa pugui accedir al nostre contingut i “robar-nos” els missatges, és fer servir xarxes segures.
  • És a dir, millor fer-ho amb la connexió d’internet de casa (i protegit amb contrasenya) o fent servir les dades que connectats al wifi de la biblioteca o a un wifi gratis que no sabem ni de qui és. A vegades, les persones que agredeixen a través de sexpreading, no són les seves destinatàries sinó que han robat el contingut.
  • Envia les imatges xifrades, és a dir, utilitza aplicacions que xifrin els missatges d’extrem a extrem i cerciorat que aquesta opció està activada. Això vol dir que tan sols podran veure el missatge (i contingut multimèdia) qui ho envia i la persona receptora. Ni tan sols interceptant la comunicació i obtenint accés a les dades es podrà veure el contingut del missatge, sinó en un text codificat.
  • Potser no ens serveix qualsevol xarxa o app, per altres motius. Mirem bé quines aplicacions fem servir. Buscant una aplicació més segura potser estem donant alguns permisos de més a empreses que no tenim gaire clar ni qui són, ni què fan amb la nostra informació.
• Fem pactes i acords sobre el sèxting! Acordem eliminar el xat, els missatges, les fotografies, els vídeos o els àudios. Acordem si volem que l’altra persona les pugui conservar i com. O si volem guardar-les per tornar-les a enviar un altre dia perquè realment ens han quedat unes fotos guapes, la millor opció és guardar-les en una carpeta específica amb contrasenya, separada de la galeria de fotos.
  • En aquest cas, podem fer servir aplicacions que permetin autodestruir el xat o els missatges un cop llegits/vistos, que no permetin fer captures de pantalla…
• Vigilem amb la sincronització del nostre dispositiu amb el núvol. Si prenem una sèrie de precaucions per evitar que algú que no desitgem que tingui contingut íntim nostre, però després ho tenim tot sincronitzat al núvol, només estarem fent la meitat de la feina.
• Pensem si volem que se’ns pugui reconèixer. A l’hora d’elaborar material gràfic -com fotografies o vídeos- si vols pots protegir la teva intimitat de les següents maneres: no ensenyar la cara, tatuatges, pigues o cicatrius amb què se’ns pugui reconèixer amb facilitat, evitar mostrar elements de fàcil reconeixement de la nostra habitació o casa nostra (fotografies penjades a les parets, elements personals…).
• Posem-ho difícil, level God! Per dificultar la nostra identificació, també podem esborrar les metadades que genera qualsevol arxiu: dispositiu que s’ha fet servir, ubicació i data de quan es va crear l’arxiu… És relativament senzill amb una petita cerca a internet de com es fa, o inclús instal·lant aplicacions que permeten fer-ho en pocs passos (tot i que haurem d’estar atentes a saber si aquestes dades queden emmagatzemades a algun lloc o si realment s’eliminen del tot)
• I ens podem posar creatives! Podem enviar el material gràfic amb una marca d’aigua per a que cada fotografia sigui única, i en el cas de patir un cas de sexpreading, poder reconèixer qui ha comès aquest acte.
• No ens oblidem dels bàsics! Quan fem sèxting fem-ho sense comparar-nos, sense procurar assolir una imatge ideal, sense referents que ens puguin fer sentir malament… Si quan fem servir les xarxes o d’altres entorns digitals, ens afecta negativament a com ens veiem i com ens sentim, plantegem-nos canvis en els nostres hàbits digitals i estones de desconnexió. Potser ens sorprenem de com ens ajuda a sentir-nos millor.

No t’esperis a una possibilitat de fer sèxting per explorar aquestes idees; experimenta, prova i pràctica! Quan t’ho hagis mirat una miqueta, veuràs que t’és molt més fàcil d’incorporar-ho en les teves pràctiques. El sexe també va d’això, de pràctica! Però sobretot, i en resum, gaudim de la nostra sexualitat de manera plaent i sense por.

I si se t’ha obert la curiositat per a continuar aprenent sobre autodefensa feminista digital, et suggerim que comencis per aquest kit de les companyes de Fembloc, la línia feminista d’atenció i suport davant les violències digitals.