Obres el mòbil i et poses un pòdcast mentre vas cap a classe, comenten el partit de dissabte. A l’hora d’esmorzar us discutiu amb la colla per un penal mal xiulat. Al metro, de tornada a casa, no pots evitar obrir el Fantasy: tornes a ser el segon per la cua… Ja els hi val, t’has quedat sense el teu millor jugador. Però llavors penses: “no passa res, avui per sort hi ha partit de Champions”. A la tarda entrenes amb l’equip i has d’aguantar unes quantes bromes pels teus pronòstics d’ahir. Et dutxes i surts ràpidament cap a casa. A les 21:00h hi ha partit i el fan per una plataforma de pagament, ja fa un any que amb la teva germana i els teus pares vau decidir pagar tarifa Prèmium, al final no és tan car i t’estalvies haver de buscar els partits a webs que no es carreguen i la seva legalitat és més que dubtosa. És un regal per tota la família, que si una cosa uneix és el futbol!
A les 21:00h ja esteu tota la família sopant i pendents del resultat. La teva germana fa conya dient que et tornaràs a menjar els mocs amb el Fantasy, el teu pare hi posa cullerada, ell també ha canviat a última hora algun jugador. El partit comença molt fort i al minut 10 esclateu a crits, primer gol del que acabarà sent un emocionant 4-0.
Vas a dormir i la veritat és que no és fàcil agafar el son, així que continues pendent del mòbil. Quin partidàs… Segueixes les entrevistes i escoltes el programa post partit. Obres l’Instagram i el primer que et surt és un anunci per apostar a la jornada vinent. Entres a l’enllaç per consultar els mercats i penses “uf, si avui hagués posat una mica de pasta l’hauria clavat”. Potser el següent dia de partit?
Escoltar podcasts dels temes que ens agraden és molt habitual
Quan som persones seguidores d’un esport i d’un equip, ens hi vinculem emocionalment i ens acabem convertint en una mena de persona experta. Aquesta idea s’explota des de les cases d’aposta, fent-nos creure que fins i tot tenim la capacitat de pronosticar un resultat i, per tant, de guanyar diners fàcilment.
Però això no és res més que una il·lusió (o una mentida). Ningú té la capacitat de pronosticar un resultat i molt menys de forma específica (qui marca, quan, com, etc.).
Sobre apostes, n’hem parlat en diverses ocasions, us compartim la sèrie començada amb aquest post.
Avui, ens volíem fixar en com les cases d’apostes han anat generant, cada vegada, més relació amb el negoci dels esports amb equips professionals. Tant els equips professionals de, per exemple el futbol, com les cases d’apostes, busquen la vinculació emocional dels seguidors i seguidores per incrementar el negoci i els beneficis.
En el cas de les cases d’apostes, el seu objectiu dels darrers anys ha estat clar: normalitzar el fet d’apostar com una pràctica d’oci més, sense que la gent es fixi en els riscos.
Per aconseguir-ho, busquen que l’entramat empresarial i publicitari amb el qual treballen (plataformes de contingut esportiu, pòdcasts, publicitat a les xarxes socials, aplicacions especialitzades…) no sembli precisament el que és: un entramat empresarial que només busca enriquir uns pocs.
De fet, cada cop més, és la publicitat i el contingut d’apostes el que busca a les persones joves perquè hi participin, i no tant al revés. Però a qui busquen més? Doncs a persones joves, concretament nois i a qui poder vendre la idea que de forma senzilla poden millorar la seva situació social i econòmica. Les empreses exploten tota la nostra informació i seleccionen quina publicitat arriba a qui. Ho fan a través d’algoritmes i tenen uns objectius molt clars. A més, sovint aquest tipus de publicitat no té a veure només amb les apostes sinó també amb inversions, criptomonedes, negocis a través d’internet… Aquests anuncis poden arribar a menors d’edat encara que teòricament la normativa europea hauria d’evitar que això passés. Tot això que us compartim està molt documentat en aquest estudi recent, fet per investigadores de la Universitat Pompeu Fabra.
Vist amb una mica de perspectiva és fàcil identificar que aquests missatges que prometen guanyar diners de forma ràpida estan construïts amb mentides, i que amaguen molts riscos. Però per veure-ho clar, cal agafar una mica de distància, també d’allò que més ens agrada, encara que siguem grans aficionats.
Ser apassionats d’un esport ens crea la sensació d’estar més a prop d’encertar un resultat totalment atzarós
