En els darrers anys, els jocs d’atzar i les apostes (especialment les esportives) han anat guanyant un lloc cada vegada més “destacat” en la nostra societat i inclús han agafat cert protagonisme en alguns entorns, arribant-se a considerar com un tipus d’oci “com qualsevol altre”; una forma de passar el temps, de buscar emocions, de fer una mica de diners, de posar-se a prova… potser gastant una mica, però… “què no costa diners avui en dia?”

Aquesta bona imatge, d’entreteniment i diversió, que poc a poc van prenent els jocs i les apostes sobretot entre la gent més jove (i realment volem dir cada cop més jove), és un fet prou nou i ben curiós sobre el que potser hauríem d’aturar-nos a reflexionar una estona.

Les coses que han canviat recentment en el món del joc i les apostes (no tantes com sembla) no han estat pas per a fer d’aquestes pràctiques quelcom menys perillós o inclús menys addictiu, sinó per a permetre que més persones hi puguin accedir (no és important si t’agraden els esports tradicionals, els més populars o els menys, també pots apostar als e-sports o a gairebé qualsevol cosa que imaginis, en gairebé totes les formes que imaginis) amb menys restriccions (inclús des de la comoditat de casa teva i del teu mòbil!) i per a que puguin gastar-se tants diners com vulguin o puguin o… inclús diners que ni vulguin ni puguin.

 

 

Sembla que els arguments que fa servir la gent per a rebaixar la percepció del risc que hi ha en el joc, són arguments molt habituals: és normal, tothom ho fa, no és per tant, hi ha altres consums o formes de fer més perilloses encara, i hi ha gent que realment sí que ho fa malament… És a dir: normalitzar, relativitzar i projectar. Més que aprofundir sobre el joc o donar-hi unes voltes des d’una perspectiva crítica, sembla que la cosa és; millor no pensar-hi massa.

Els riscos i danys associats a aquestes pràctiques no s’han reduït. Les cases d’apostes, els tipsters o els casinos no han vingut a millorar la vida de les persones. Els rasques o les escurabutxaques estan lluny de ser un pla econòmic pel dia a dia. Però podríem dir que totes aquestes coses cada cop són més presents i més a prop (o més a prop de persones que estimem, importants per nosaltres).

En aquest blog parlarem una mica d’algunes coses curioses sobre les que no hauríem de deixar de pensar, encara que algunes pràctiques es facin populars a cop d’anunci o de promoció.

En les properes setmanes anirem publicant algunes reflexions que esperem, obrin nous espais per aturar-nos i pensar -hi una mica! Perquè que alguna cosa estigui cada cop més present no vol dir que estigui cada cop més millorada, o sigui millor… a vegades és tot el contrari.