Potser darrerament has sentit les sigles NSP o el terme “noves substàncies psicoactives”, però sense tenir massa clar a què es refereix? Potser hi ha gent al teu entorn que t’ha parlat de la mefedrona o del 3 MMC? Potser has sentit que hi ha qui compra drogues legals a la xarxa, amb sigles i noms molts difícils de recordar?
Avui, doncs, us compartirem algunes informacions generals al voltat de les NPS per entrar en calor i aclarir dubtes i, properament, us compartirem informació més detallada de les NSP de les que més es parla darrerament, com les catinones (com la mefedrona o el 3 MMC) o els cannabinoides sintètics.
Les NPS, també conegudes com a drogues emergents, són un conjunt molt divers de substàncies psicoactives, creades amb finalitats i efectes variats, algunes ja ben conegudes i altres encara desconegudes, que s’incorporen al mercat de substàncies, per sí mateixes o inclús com adulterats d’altres més clàssiques, i que en molts casos estan en constant substitució.
Què són les noves substàncies psicoactives?
Es consideren Noves Substàncies Psicoactives (NSP) aquelles substàncies, en forma pura o en preparació, que no estan incloses en els convenis internacionals de control de drogues (que són de 1961 i 1971), però que poden comportar riscos, per a la salut pública o socials, similars als d’aquestes substàncies i que tenen una utilitat terapèutica limitada.
De forma general, es produeixen a partir de generar petites modificacions en l’estructura química de substàncies controlades per eludir les regulacions.
Hem de tenir molt clar que no es tracta sempre de substàncies noves en sí. La ketamina o el GHB es consideren NPS i fa molts anys que estan presents al nostre context. Passa el mateix amb la mefedrona, que està present des dels anys 2000 (i va ser sintetitzada per primer cop el 1929). Es diu que són noves perquè són d’aparició recent en l’escenari de consum o perquè la seva escala de distribució s’amplia.
Des de la seva aparició han estat conegudes amb diferents termes, com “drogues de disseny”, “legal highs”, “herbal highs” o inclús sals de bany, sovint referint-se a diferents grups de les NPS. Són noms que generalment s’han fet servir per presentar-les com a alternatives legals a les drogues regulades.
Com es classifiquen les noves substàncies psicoactives?
Tot i que estem parlat de més de 1000 substàncies, classificar-les i agrupar-les no és una tasca senzilla. Una forma molt útil de classificar-les és segons els efectes que produeixen (la descripció dels quals podeu consultar en aquest article). De forma general, les NSP es classifiquen en sis categories:
- Estimulants. En molts casos, cerquen imitar els efectes de drogues tradicionals com l’amfetamina, la cocaïna, l’èxtasi (MDMA) i la metamfetamina.
- Sedants/hipnòtics. Cerquen imitar els efectes de substàncies sota control internacional com les benzodiazepines diazepam i alprazolam.
- Opioides sintètics. Sobretot derivats del fentanil.
- Cannabinoides sintètics o SCRA (Agonistes dels receptors de cannabinoides sintètics). Produeixen efectes similars als del delta 9-tetrahidrocannabinol (THC), component psicoactiu del cànnabis.
- Dissociatives.
- Al·lucinògens clàssics o psicodèliques. Produeixen al·lucinacions però també poden tenir activitat estimulant residual. Cerquen imitar els efectes de les substàncies sota control internacional, com ara 2C-B, LSD i DMT.
També podem classificar les drogues emergents en nou grups, basats en les seves similituds estructurals químiques, específicament: Aminoindans, Substàncies similars a Ketamina i Fenciclidina, Cannabinoides Sintètics, Catinones Sintetiques, Feniletilamines, Triptamines, Piperazines, Substàncies derivades de plantes i Altres (miscel·lànies).
Són legals?
Una de les característiques que més es destaca d’aquestes substàncies és la seva alegalitat. Segons la definició que hem vist abans, com que generalment no estan incloses en les llistes de substàncies psicotròpiques o estupefaents internacionals, no són il·legals.
Tot i això, aquest estatus pot caviar molt segons la substància de la que estiguem parlat així com del país; a l’estat espanyol és possible fiscalitzar substàncies amb mecanismes “relativament” senzills (una ordre ministerial) i moltes de les considerades NPS (aquelles que s’han consolidat i perduren al mercat), com la mefedrona, el 2C-B o el GHB, estan actualment fiscalitzades.
Per a que ens entenguem, la fiscalització és el conjunt de mesures legals, administratives i tècniques que s’apliquen per controlar la producció, distribució, comercialització, possessió i ús de substàncies psicoactives.
D’altra banda, hi ha un seguit de NSP que tenen una vida més curta i desapareixen ràpid del mercat o no s’arriben a fiscalitzar. Hi ha infinitat de motius que afecten aquest mercat en constant evolució: pot dependre de la demanda, la disponibilitat dels precursors químics, la vigilància governamental al seu voltant entre altres. Es tracta, per posar un exemple, de substàncies que han estat modificades lleugerament en la seva estructura molecular a partir d’una altra substància per esquivar els controls i, que un cop detectades, es deixen de fer i es cerca crear-ne alguna altra de similar.
I quins riscos tenen?
Un dels problemes de les substàncies de recent creació o de consum minoritari és que, sovint, els riscos es desconeixen fins que moltes persones hi estan exposades, un cop apareixien conseqüències negatives evidents.
Així, podem enumerar alguns riscos generals de les NSP, sense endinsar-nos ni tan sols en els efectes específics de les diferents substàncies. Hauríem de tenir en compte que:
- Hi ha una gran falta d’informació i, en general, pocs coneixements, sobre les substàncies emergents, en tots els seus aspectes, i especialment aquelles que són de recent creació. Això afecta a tots els nivells, per exemple en el seu ús, la incertesa en la dosi necessària o els impactes de la redosificació.
- La forma en que es consumeixen o els seus patrons de consum, poden comportar, també, riscos afegits. Si aquestes substàncies es consumeixen barrejades amb d’altres, depenent de l’edat de qui les consumeix, l’afectació a possibles condicions de salut, etc.
- El seu paper i la seva promoció com a “substitutiu” legal d’altres substàncies obre la possibilitat a realitzar pautes de consum prenent de referència aquestes altres, i no un propi patró de consum.
- El desconeixement d’una substància fa que les estratègies de venda hagin de ser més “creatives”; hi ha més possibilitats que es vengui de forma enganyosa (per exemple, com si en fos una altra) o estigui present com adulterant a una altra substància, tot això sense que qui consumeix en tingui coneixement, necessàriament.
- Les condicions d’elaboració o condicions higiènico-sanitàries en que s’elaboren aquestes substàncies (i en molt casos, també les més clàssiques) solen ser molt deficients.
Els riscos s’agreugen en els mercats no regulats, especialment. Hem de tenir en compte que la globalització de les cadenes de subministrament, fetes per facilitar la fabricació, venda i consum internacional, poden augmentar les problemàtiques, a partir de fenòmens com etiquetatges incorrectes, vendes enganyoses, contaminacions o dilucions amb substàncies tòxiques, etc.
Resumint
Hi ha moltes idees associades a les NSP que ens juguen en contra. La sensació de novetat que ens proposa el seu nom, la idea d’estar provant coses exclusives que poca gent coneix, la percepció de seguretat que s’intenta transmetre en relació a la seva creació a laboratoris o en recerca, la idea d’alternativa legal a altres drogues, etc. són elements que ens poden distorsionar la percepció d’aquestes drogues emergents i fer-nos baixar la guàrdia.
Si algú decidís consumir-ne, tingueu en compte les recomanacions que us donem habitualment per a reduir els riscos: informeu-vos, analitzeu la substància, comenceu amb una dosi test i no fer barreges!
No hem d’oblidar que es tracta d’un conjunt enorme de substàncies, amb efectes molt diferents, recorreguts molt diversos i impactes que es desconeixen. Que no ens despistin les llumetes o els lluentons, ni les llarguíssimes fórmules químiques o els noms inventats per la premsa sensacionalista.
