Maneres de classificar les drogues n’hi ha moltes. I molt probablement algunes d’aquestes classificacions us seran més familiars del que penseu en un primer moment. Es fan a partir de molts criteris: per l’estatus de legalitat (legal/il·legal/alegal), pels tipus d’efectes sobre el sistema nerviós central (estimulant, depressor, psicodèlica), per l’origen (natural, semisintètic o sintètic), segons el tipus de consum (terapèutic/mèdic/recreatiu), per la seva fiscalització (fiscalitzades/no fiscalitzades) o fins a arribar a les valoracions del tipus de risc que suposa el seu consum (o danys).
Per a què ens serveixen? En alguns casos, la classificació pot ser merament d’utilitat per explicar allò que tenen en comú, com és el cas de la classificació per origen i, en altres casos, la classificació ens pot ajudar a reduir riscos o danys associats al consum de les substàncies, com és el cas de la classificació segons l’efecte o segons els danys. En aquest darrer cas, no ens cansarem de repetir que quan més coneixem sobre el tipus de substància i els seus efectes, millors decisions podem prendre respecte a les substàncies, sigui quina sigui la relació que tenim amb elles.
En aquest article volem presentar una manera concreta de classificar les drogues, segons els seus efectes, que és menys coneguda que d’altres sistemes més clàssics, però que ens aporta informació molt rellevant: la Roda de les Drogues.
Posar les drogues en calaixos
La Roda de les drogues és un model desenvolupat al Regne Unit per part de Mark Adley, Guy Jones i Michael Linnell.
Fa una dècada, es van adonar que hi havia tot un conjunt de drogues emergents o noves substàncies psicoactives -NSP- (un seguit de substàncies diferents de les il·legals “tradicionals” amb característiques que les situen fora dels convenis internacionals que regulen el seu estatus legal) que no quedaven ben recollides en els models “clàssics” de classificació; especialment en el model basat en el tipus d’efecte que causen sobre el sistema nerviós central i que és el que s’emprava majoritàriament fins al moment.
No encaixaven del tot perquè produïen efectes diferents a les categories dels tres grans calaixos establerts: estimulants, depressors o psicodèlics. O no produïen només aquest efecte. Així que aquest conjunt de substàncies acabaven sota l’etiqueta “Altres”.
La proposta va revisar el que hi havia dins els calaixos, endreçant-ho i afegint-ne de nous, per a facilitar una classificació que tingués en compte totes aquestes substàncies.
Una roda de coneixement
Com veiem, aquest model es representa gràficament en un cercle amb diferents anells. En l’anell més exterior hi podem trobar el nom de la categoria, en el següent anell els efectes i riscos de cada categoria, i als dos anells interiors hi podem trobar les substàncies “establertes” i les noves substàncies psicoactives.
Aquí hi teniu també una versió interactiva.
Us compartim la informació que proposa:
Estimulants
Aquest és un dels calaixos clàssics i més coneguts. Els estimulants són totes aquelles substàncies que provoquen efectes que tenen a veure amb la sensació d’energia, eufòria, confiança, concentració o excitació sexual. Però també comporten alguns riscos o efectes no desitjats com pupil·les dilatades, paranoia, ansietat, risc d’infart, deshidratació, bajón o taquicàrdia.
Substàncies establertes: Amfetamina, Cocaïna, Metamfetamina, Nicotina…
Noves substàncies psicoactives: Mefredona, BZP, 3-MMC…
Empatògenes
Aquesta categoria “nova” està formada per un conjunt de substàncies que causen efectes que tenen a veure amb la connexió amb els altres: amor, empatia, estima, comprensió, alegria i positivitat. I alguns dels riscos associats al seu consum tenen a veure amb la sudoració excessiva, canvis d’humor, deshidratació, excitació, cop de calor, depressió.
Substàncies establertes: MDMA, MDA i MDEA
Noves substàncies psicoactives: Metilona, Etilona, MDAI…
Psicodèliques
Les substàncies psicodèliques són substàncies que es caracteritzen per proporcionar sensacions de “viatge”, sentits augmentats, al·lucinacions visuals o auditives, revelacions, connexió espiritual i riures. Alhora els riscos, tenen a veure amb estats d’ansietat, pànic i pèrdua de control.
Substàncies establertes: LSD, Psilocibina, Mescalina, DMT…
Noves substàncies psicoactives: 1P-LSD, 2C-B-fly, 5-MeO-DALT…
Dissociatives
Una altra de les categories que s’afegeixen a la classificació són les substàncies dissociatives. Com es pot deduir produeixen efectes de dissociació, així com sentiments d’eufòria, sensacions extracorpòries, estats de relaxació o sensació de flotar. Els riscos connectats al seu consum poden ser la descoordinació, caigudes, entumiment, confusió, sensació de “forat” i al·lucinacions.
Substàncies establertes: Ketamina, òxid nitrós, èter…
Noves substàncies psicoactives: Metoxetamona, Difenidina, MXM…
Depressores
Les substàncies depressores, una altra de les categories que es manté, poden causar efectes d’embriaguesa, eufòria, desinhibició, confiança i relaxació. Al mateix temps, els riscos que poden acompanyar aquests efectes són l’assumpció de riscos, vòmits, ressaca i inconsciència i en alguns casos coma i mort.
Substàncies establertes: Alcohol, Diazepam, Lorazepam, GHB, Disolvents…
Noves substàncies psicoactives: Diclazepam, Pirazolam, Clonazolam, 2M2B…
Opioides
Les substàncies derivades de l’opi, gairebé sempre classificades com a substàncies depressores, constitueixen una categoria independent. En aquest cas, alguns dels efectes que poden experimentar les persones consumidores són benestar, analgèsia, augment de confiança, sensació onírica, eufòria i relaxació. Altrament, les nàusees, la contracció de les pupil·les, la síndrome d’abstinència, sobredosis i l’asfíxia poden ser alguns dels riscos associats al seu consum.
Substàncies establertes: Heroïna, Metadona, Oxicodona, Morfina, Fentanil…
Noves substàncies psicoactives: Acetilfentanil, U-47700, Ocfentanil…
Cannabinoides
Els derivats que es poden trobar de la marihuana provoquen efectes similars, com estar o tenir sensació d’estar fumada, calma, gana, riure fàcil, mandra, relaxació, sensació de flotar. Però totes aquestes substàncies també comporten alguns riscos com paranoia, boca seca, pàl·lida, ansietat o problemes de salut mental.
Substàncies establertes: Cànnabis, THC, CBD
Noves substàncies psicoactives: Delta-8 THC, MDMB-CHMICA, 5C-AKB48…
Com veiem, moltes de les substàncies que ens són més conegudes ja estaven recollides en els models anteriors, però aquest model és molt útil especialment per a les NSP o les drogues emergents, que sovint són substàncies molt desconegudes.
Moltes d’aquestes NSP ens queden molt lluny i no apareixeran mai a les nostres vides (i potser moltes de les drogues “tradicionals” tampoc) però no està de més saber que podem informar-nos quan ens sigui necessari.
Simplificar en un gràfic els efectes de les substàncies pot portar a menystenir la complexitat de cadascuna d’elles, però conèixer algunes característiques generals, així com similituds amb altres drogues que són més conegudes, és un bon lloc per a començar a navegar el desconeixement.
