Del tabac i la nicotina en general en sabem moltíssimes coses, i a LaClara hi pots trobar diversos articles que en parlen des d’aspectes molt diversos: sobre replantejar-se el consum de tabac que fa una mateixa, sobre fumar si es prenen píndoles anticonceptives o com el tabac representa una amenaça per al medi ambient. Evidentment no és cap novetat que el seu consum és nociu per a la salut, però quan pensem en els seus impactes tendim a centrar-nos en les persones que fumen o consumeixen tabac directament. Molt sovint no tenim en compte si pot ser perjudicial i com pot ser-ho també per a aquelles persones que no fumen.
Segurament, tenim clar que l’única manera que ens assegura que el tabac no afectarà la nostra salut és no consumir productes que continguin tabac. Però hem de tenir en compte que cada cop hi ha més evidència que ens diu que hem d’anar més enllà. Fins i tot les persones que no fumen poden patir-ne els efectes.
El fum de segona mà
Per fum de segona mà entenem el fum que respira una persona sense ser fumadora, provinent del fum que allibera la combustió de la cigarreta, o d’una pipa, i del fum que exhala la persona després de fer una calada, també d’una catximba, per molta olor de fruita tropical que faci.
Si ens posem una mica dràstiques i realistes amb les xifres: L’OMS afirma que el fum de segona mà causa 1.200.000 milions de morts a l’any. Si bé és cert que consumir tabac mata a 5 vegades més persones que el fum de segona mà, respirar el fum dels productes de tabac i el que exhalen altres fumadors pot provocar problemes respiratoris, malalties cardiovasculars o càncer.
Vivim en un món on el consum de tabac està molt normalitzat: és la segona substància més consumida a l’estat espanyol, només per darrere de l’alcohol. Però l’escenari està canviant. Les últimes dades ens diuen que cada cop hi ha menys gent que consumeix tabac, tant de manera esporàdica com de manera habitual. Això és una bona notícia en general, però també per a les no fumadores, perquè significa que es redueixen cada cop més els moments que estàs exposada a aquest fum de segona mà.
El fum de segona mà durant decàdes ha estat més que normalitzat. Poc a poc, la tendència va canviant.
El fum de tercera mà
Tot i que no comparteixis espais amb una persona fumadora i t’estalviïs respirar-ne el fum de segona mà, encara hi ha possibilitats que el tabac t’afecti.
El tabac genera també quelcom que es coneix com a fum de tercera mà. El fum del tabac deixa uns residus sobre les superfícies en les que es concentra; es queda enganxat a la roba, als mobles, a les cortines i el sofà, i fins i tot a la pell o als cabells! Aquestes substàncies residuals, per sí mateixes, són nocives per a la salut, però amb el pas del temps i en interaccionar amb altres substàncies alliberades pel tabac i d’altres presents a l’atmosfera, es transformen en substàncies encara més tòxiques.
I quins efectes sobre la salut pot tenir el fum de tercera mà? Si ens tornem a posar dràstiques, tot i que encara falta més evidència científica, alguns estudis com aquest que podem llegir aquí, indiquen que pot incrementar el risc de càncer, causar afeccions pulmonars, alterar algunes funcions hepàtiques, induir afectacions negatives sobre el cervell, podria provocar resistència a la insulina i, per tant, condicions prediabètiques, provocar alteracions hormonals o inclús augmentar el risc d’adoptar l’hàbit de fumar més endavant.
El cotxe pot quedar ple de substàncies nocives s’hi si fuma a dintre.
Fumar o no fumar. Aquesta és la qüestió?
És complicat viure en una bombolla sense fum, especialment pel que fa a la nostra vida social o quan fem servir certs espais públics. Quan comparteixes grup d’amics amb gent que consumeix tabac a vegades acabes respirant el fum perquè teniu una conversa, o si comparteixes pis amb gent que fuma, i no tenen l’hàbit de sortir a fora a fumar, passa el mateix. O, tot esperant el bus, sempre pot haver-hi qui s’encén una cigarreta i, allà estàs tu.
Però podem plantejar-nos moltes opcions i possibilitats per a reduir la nostra exposició als diferents tipus de fum. I a més, això és quelcom que també interessa a les persones que fumen. Potser els hi costa reduir o deixar de fumar, però els hi sembla una bona idea no re-exposar-se al fum de tercera mà.
Algues idees per qui no fuma poden ser procurar evitar compartir espais amb fumadors i fumadores, especialment quan siguin espais reduïts i sense o amb poca ventilació, explicar als teus amics i amigues que et molesta el fum, i per què, perquè també es responsabilitzin de la situació incòmoda que ens poden fer viure.
Podem crear espais lliure de fum en el nostre dia a dia o en situacions puntuals; per exemple, si muntem una festa a casa, decidir que només es fuma al balcó o a la cuina, que té bona ventilació. Podem demanar a les persones que fumen que es facin càrrec de buidar i netejar els cendrers regularment. Podem netejar a consciència els espais on s’ha fumat, podem decidir que no es fuma on hi ha coixins o cortines.
I de manera col·lectiva tot i que sigui un repte majúscul, treballar per reduir la normalització del consum del tabac i tendir cap a garantir cada cop més espais lliures de fum, especialment aquells espais que siguin tancats (com el cotxe, per exemple), o que comportin un gran volum de persones concentrades com reunions socials o estacions de la RENFE esperant el tren que mai arriba.
Així, en aquest escenari on els consums afecten més enllà de qui consumeix, la decisió individual de fumar o no fumar, és la qüestió?
