Sobre l’MDMA, o èxtasi, com en vulguis dir, us hem explicat força coses. Podeu llegir alguns articles “diferenciant” entre la presentació en pastilla o en cristalls o sobre algunes mesures de reducció de riscos si s’ha decidit consumir aquesta substància. Pel que fa a quin és el contingut de les pastilles, fa anys ens vam fer ressò d’un estudi -que havia durat 10 anys- on s’analitzava el contingut de 27.000 pastilles. Però com que les drogues no són quelcom estàtic, sinó que pot canviar amb el temps, avui ens tornem a preguntar, què contenen les pastilles de MDMA?

L’entitat de referència sobre drogues Energy Control té un servei d’anàlisi de substàncies. En aquest servei, s’analitzen mostres que envien persones consumidores que volen saber què conté la substància que ha adquirit. Gràcies als resultats que publiquen periòdicament, i que pots consultar aquí, podem conèixer què contenen les pastilles d’MDMA. Si bé és cert que es basa “només” en les mostres analitzades, podem fer-ne una extrapolació més o menys generalitzada pel que fa al nostre entorn com a mínim.

La puresa

 

Per puresa, com us deveu imaginar, entenem la quantitat de substància (en el cas de l’MDMA, expressada en mil·ligrams) que conté la mostra.

En el gràfic que us mostrem, es pot observar com la puresa té una tendència decreixent. És a dir, les mostres analitzades cada cop són menys pures, contenint menys MDMA. Aquest descens s’ha produït sobretot en la segona meitat del 2025, ja que a finals del 2024 i durant la primera part del 2025, la puresa s’havia mantingut més o menys estable, inclús amb un lleuger augment. Però com veieu, durant el tercer i quart trimestre del 2025 aquesta puresa disminueix de manera molt considerable (dels 187,75 mg al 170,88 mg).

Què ens indica tot això?

En primer lloc, ens confirma que el mercat és canviant i que no ens hem de confiar pel que fa a la puresa. Tot i que ja ho sabíem, diferents pastilles poden tenir dosis diferents, en un període de temps relativament curt, pot ser entre una compra i una altra. I tot i que, a curt termini, la puresa està descendint, en la sèrie històrica sabem que la puresa està augmentant, o senzillament que està molt alta: així doncs, una sola pastilla pot ser una dosi massa elevada. En aquest sentit, si és té pensat consumir, la millor recomanació és poder partir-les, matxucar-les i fer-ne bombetes per repartir les dosis de manera més igualitària, i reduir-ne la quantitat que es pren i, per tant, també els riscos.

En segon lloc, vol dir que cal anar amb ull amb els possibles adulterants que les pastilles puguin contenir.

L’adulteració

L’adulteració és la presència de substàncies diferents a la substància esperada, o a aquella que es diu que és; en aquest cas, seria la quantitat de substàncies diferents a l’MDMA que es pot trobar en una pastilla.

Com es pot veure al gràfic superior, les diferències entre les pastilles amb o sense adulterants es mouen en un marge de 8 punts percentuals. És a dir, en un any s’ha passat d’un 97,6% de les pastilles analitzades que només contenen MDMA, a un 91,8% (amb un nivell mínim de 89,82% durant el primer trimestre del 2025).

Com dèiem, es tracta d’un mercat canviant: la quantitat de mostres que contenen MDMA i altres substàncies i les que no contenen MDMA, és força erràtica i variable. Però com a conclusió, podem dir que és possible trobar-nos pastilles venudes com a MDMA que no contenen res d’MDMA. Tot i això, és més probable trobar pastilles adulterades que pastilles sense MDMA. I en qualsevol cas, la presència de pastilles adulterades també es mou en un marge d’entre el 2,34% i el 8,98%, i les pastilles sense MDMA entre el 0% i el 3,54%.

Els adulterants

Pel que fa als adulterants que contenen les pastilles, els principals detectats són la cafeïna, amb força diferència, el 4-CMC i el 2C-B, la metilona i la N,N-Dimetilpentilona. I, en menor mesura, altres substàncies, especialment el que es coneix com a Noves Substàncies Psicoactives.

Més enllà de la curiositat, la presència d’adulterants no només ens indica que poden aparèixer efectes d’aquestes altres substàncies -especialment quan no hi ha presència d’MDMA,- que poden ser no desitjats, sinó que hi ha possibilitats d’interaccions entre aquests substàncies, amb riscos que generalment desconeixem.

Què cal tenir en compte?

Les implicacions que tenen tots aquests fets es poden resumir en que més enllà de les dades, les pautes bàsiques de reducció de riscos en el consum d’MDMA sempre seran la millor de les pràctiques si s’ha decidit consumir. Les drogues són un fenomen canviant, confiar-se de més no és mai una bona idea.