Pantalles com a refugi

Al parlar de la relació que tenim amb les pantalles i els entorns digitals, tendim a fixar-nos molt en els riscos. La tendència és encara més accentuada quan estem parlant de persones o grups especialment vulnerabilitzats. Per exemple, a LaClara ho hem fet quan hem parlat de sexpreading, violències masclistes digitals o les compres en línia. Però amb aquest article, volem fer un canvi de perspectiva explícit i parlar d’aquelles coses positives que pot aportar l’ús de pantalles o l’experiència en entorns digitals, especialment per a les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i totes les altres identitats dissidents de l’heteronorma.

Un proposem algunes idees! No és una llista exhaustiva ni l’experiència és igual per a tothom, però són alguns punts de partida per a començar a estirar el fil d’experiències positives. Experiències que, alhora, poden tenir un impacte en la nostra salut emocional, mental i, també de retruc, física!

Experimentació

Als videojocs, a les xarxes, a canals d’stream… podem experimentar de moltes maneres. Una d’elles és amb com ens mostrem, com ens vestim, quin nom tenim, com construïm un personatge i la seva imatge, com ens referim a la gent i com es refereixen a nosaltres, amb qui ens relacionem…

Experimentar als entorns digitals ens pot permetre explorar-nos, provar noves maneres, conèixer-nos una mica més o fer que ens coneguin una mica millor, fer assaig i error… un món de possibilitats.

Amistats, vincles i xarxes

Què passa quan vivim a un poble de 2.000 habitants? O quan som més aviat rurals i desplaçar-nos a un espai de trobada no és tan fàcil? Què passa quan volem lligar, o conèixer gent nova o tenir un grup d’amistats amb qui poder aprofundir en aquests temes?

Connectar, gaudir, acompanyar-se… a vegades és més accessible amb les pantalles.

Refugi

Com sabem, és difícil fer una diferència entre el món virtual i el món no virtual o físic (allò que altres diuen entre el món “real” i el món “no real”). El què passa a les pantalles també és real, no? Si ens insulten, ens amenacen, ens ridiculitzen o ens falten al respecte bé que ens pot afectar. Per tant, també és real.

A vegades el món no virtual pot ser molt hostil, i inclús insegur. A vegades, l’entorn laboral, del centre on estudiem o la família no són l’espai de seguretat que ens agradaria, on poder parlar obertament, preguntar coses que ens preocupen o mostrar-nos tal com som.

Per algunes persones o en algun moment de la vida, les pantalles poden ser l’espai segur on relacionar-nos, mostrar-nos i en definitiva, ser qui som sense por.

Anonimat

Sovint l’anonimat pot ser una amenaça, perquè permet que molta gent sense identificar i de manera oculta s’atreveixi, per exemple, a faltar més el respecte a altres i, per tant, sovint converteix els espais virtuals en espais especialment hostils.

Però a la vegada, l’anonimat també pot ser alliberador. Amb un perfil amb el qual no se’ns pugui identificar podem connectar amb altres persones, més lleugerament, de forma més casual o potser sense por (per exemple, que s’exposin coses de nosaltres que no volem), podem trobar-nos i organitzar-nos sense haver de fer servir el “nostre” nom (o el nom que ens han assignat)…

Referents

Gràcies a les pantalles podem trobar noves referents. Persones o col·lectius amb les que aprenem, amb les que tenim coses en comú, amb les que ens identifiquem o que ens desafien a pensar i ens acompanyen. Sembla trivial, però la falta de referents pot comportar dificultats per posar nom a les coses, per provar o defugir identitats o per trobar eines i repensar coses que ens impacten. Gràcies a la feina d’altres persones, podem emmirallar-nos, aprendre i descobrir i, per tant, alliberar-nos, autoreafirmar-nos, defensar-nos, entendre’ns o, senzillament, anar fent el nostre camí.

Espais de suport i d’organització

Gràcies a la connectivitat, les pantalles ens permeten connectar amb desenes, centenars, milers de persones d’arreu del món. No tenim la necessitat de trobar-nos cara a cara, en un mateix espai i en un mateix moment per organitzar-nos. Podem trobar-nos, debatre, formar-nos, coordinar reivindicacions, visibilitzar desigualtats i denunciar discriminacions…

O simplement, podem parlar sense els filtres que potser fem servir en altres moments, sabent que serem escoltadis, que rebrem consells de persones que potser han viscut situacions similars a les nostres, que compartirem dubtes similars o que tindrem objectius comuns.

El benestar, el gaudi i la seguretat també depenen de per poder ser, sense por i amb xarxa. Així doncs, tot i que les pantalles poden desconnectar-nos del món en la pitjor de les seves expressions, també poden sostenir-nos i acompanyar-nos; poden ser un aparador o poden ser el refugi.