A vegades, corren moltes fotos, ja sigui com a això, però també en format d’stickers, memes, vídeos, captures de pantalla… I a vegades ho fan sense permís de la persona, o persones, protagonista: una amiga ens està explicant com ha anat una conversa i de cop ens envia una captura de pantalla perquè ho llegim directament; un altre ens envia un sticker amb la cara d’un col·lega de la uni; per un grup ens arriba un vídeo de l’última festa on vam anar; o rebem una foto d’una noia de classe en roba interior.
Us ha passat mai que sense demanar-ho us arriba una imatge d’algú, en roba interior? O en algun context que veiem que és molt íntim? És probable, perquè tot i que es diu que aquestes coses no passen, sabem que sí que passen.
Quan es rep una foto d’aquest tipus, la majoria de gent es fixa molt en qui hi surt. Qui és? Per què surt així a la foto? Com és que l’ha enviat? Preguntes que van acompanyades de judici envers aquesta persona (normalment noia, però d’això ja en parlarem més endavant). Es jutja el seu cos, la posició amb què apareix, la roba que porta o la que no porta, on està feta la foto, el perquè ho ha fet… I si aquesta foto respon a una pràctica sexual, llavors es jutja definitivament la seva persona en base a la seva sexualitat. O no us sona això de “quina guarra…”.
La foto corre; els judicis, comentaris i rumors també. Però per què? Per la broma, el “cotilleo”, el morbo, l’enveja, la venjança… Passa de conversa en conversa, de grup en grup i continua centrant tota l’atenció la noia que hi surt. A vegades, tot i que ens sembli malament el que està passant, o sigui per criticar-ho, comentem i fem circular les imatges igualment; pensem que és només a una persona o dues… però potser aquestes dues ho envien a dues més i a dues més…
Però i si ens fixem en qui no surt en la foto? En qui ens la reenvia, en fa broma o en fa comentaris feridors?
Si quan es rep la fotografia es reconeix la persona, és algú que coneixem o fins i tot una amiga, segurament la reacció serà molt diferent a si no és així. És molt possible que demanem explicacions a qui ens ho ha enviat i demanem que deixi de difondre-la; truquem o intentem veure a la nostra amiga per explicar-li què passa; li preguntem com es troba i què necessita; li mostrem el nostre suport; ens organitzem per intentar aturar aquesta difusió i tantes d’altres coses que segur que se’ns acudeixen. Però i si no coneixem la persona? Quan no es sap qui és sovint hi ha menys empatia i contribuïm més a la roda de reenviaments (o simplement la desem a la nostra galeria, perquè queda tot desat per defecte). Però realment el que està passant és gaire diferent?
Tant és si aquesta foto se l’ha fet ella, li han fet, l’ha enviat a una altra persona perquè tenien un pacte… Molt probablement no en sabrem mai els detalls de com ha anat ni tampoc ens cal saber-ho. Però fins i tot si ha decidit enviar-la a algú sota un pacte de respecte… que una persona es faci una fotografia d’una determinada manera dona permís a la resta per difondre-la? No!
No desviem la mirada. El que sabem de segur és que si s’envia una imatge sense consentiment d’una altra persona, estem fent mal, estem fent sexpreading, estem agredint. I res justifica una agressió.
