La tele és la pantalla que fa més anys que ens acompanya, ja fa algunes generacions que conviu amb nosaltres. Però és cert que els nostres avis no veien la televisió igual que nosaltres. D’entrada, podem parlar de les dimensions de l’aparell, les teles d’abans eren molt grosses en volum, però la pantalla no, ara en canvi les teles són molt fines i les pantalles cada cop més grosses. O ens podem fixar en la qualitat de la imatge, des del blanc i negre, fins als milions de colors i la qualitat Full Ultra HD. La oferta també ha canviat molt, des d’1 o 2 canals disponibles, a possibilitats infinites de contingut audiovisual en moltíssims canals, plataformes, streams, etc.

De fet, això de seure el sofà a veure què fan a la tele potser hi ha qui ho veu desfasat perquè ara podem veure el contingut que vulguem, des del dispositius que preferim i a l’espai que ens vagi bé: una sèrie al mòbil mentre anem en tren, a l’ordinador mirant un programa des del llit abans d’anar a dormir, mirant la pel·lícula del moment des de la tauleta a casa dels avis que no tenen internet, seguim un stream mentre estem al lavabo…

 

 

I davant d’aquesta oferta il·limitada i les mil i una possibilitats, triem lliurement el què volem veure? Segur que molta gent pensa que som més lliures que mai de triar que volem veure, però anem a fixar-nos en algunes coses:

D’entrada, quan entrem a algunes d’aquestes plataformes, el primer que ens trobem són “Top Ten”, o “Els més vistos”, o “Tendències”. Per tant, ja ens estan encaminant cap a uns continguts determinats per sobre d’uns altres.

I molts cop, la següent categoria que ens ensenyen és “Recomanacions personalitzades”, i fins i tot hi ha plataformes que ens posen el percentatge de coincidència! De coincidència amb què? Doncs amb tot el que hem fet prèviament a la plataforma: quines sèries hem vist, quines hem deixat a mitges, quines ens empassem en una marató de cap de setmana, quines pelis hem vist una i mil vegades fins a saber-nos els diàlegs de memòria, de quina directora no ens perdem cap de les pel·lícules que fa, quina temàtica de documentals ens agrada mirar, l’hora del dia en que obres la plataforma, els dispositius que utilitzes per veure-ho o durant quant temps hi estàs connectada.

 

Free watching TV image, public domain design CC0 photo.

 

De nou, no se’ns ofereix el catàleg de qualsevol manera, sinó d’una manera determinada. Això no té una connotació negativa o positiva, però sí que és cert, que potser no triem tan lliurement com ens pensem.

I arribats a aquest punt, és interessant preguntar-se si a aquestes empreses els interessa conduir-nos cap a la visualització d’uns continguts determinats: Potser d’aquesta manera guanyen més diners? O potser aconsegueixen tenir-nos enganxades més temps?

El que està clar és que estem més condicionades del que ens imaginem, i fins i tot del que voldríem.

Potser hi podem fer alguna cosa?