Si teniu algun o alguna col·lega que aposta a esdeveniments esportius, o és un tema que us ha cridat l’atenció en algun moment, potser haureu sentit a parlar dels tipsters. I, potser, n’heu sentit a parlar de formes molt diferents; com a canals fantàstics per a començar a apostar o com a estafadors que cobren comissions de les cases d’apostes, com una persona més a la que seguir o com a serveis professionals, com a apps especialitzades o com un canals més de Youtube (es pot trobar fins i tot contingut que recomana o parla de tipsters, sense ni tan sols donar tips). Amb tota aquesta informació, quasi contradictòria, és difícil saber què són realment els tipsters. I especialment, quins riscos sumen a les apostes esportives.
La figura del tipster és molt heterogènia dins de la comunitat apostadora. Per norma general, es tracta d’una persona o grup de persones que es defineixen com a especialistes en apostes (potser en un esport o esdeveniment específic, però també en un tipus d’apostes en concret -mercats, quotes, etc.-) i que aconsellen a qui els segueixi per a que també aposti (primer de forma gratuïta, però finalment sempre per una “moderada” quota). Ho fan presumptament basant-se en la seva pròpia experiència, en l’estudi d’estadístiques i probabilitats o inclús en informació privilegiada. En resum, els tips son pronòstics o consells, així que es tracta de “pronosticadors” que ofereixen “resultats” per a guanyar diners apostant.
La gran majoria dels tipsters es relacionen amb el seu “públic” a través de canals de Telegram, però no és pas l’únic format. Tot i això, aquests canals els hi resulten molt interessants per la gestió de canal que poden fer, per la privacitat que ofereixen i perquè permeten esborrar i editar missatges amb molta facilitat (per exemple, canviar una imatge que “prometia” uns resultats de guany un cop l’aposta s’ha perdut).
Com dèiem al principi, entre la pròpia gent que aposta hi ha opinions molt contradictòries respecte aquesta figura. Hi ha qui explica que realment existeixen professionals que es guanyen la vida amb les apostes i que comparteixen aquest coneixement amb la resta: la realitat és que aquesta gent potser són l’1% de la comunitat tipster i que, si comparteixen les seves estratègies i apostes, aquestes són en mercats molt específics i minoritaris i per tarifes molt i molt elevades. Potser estem explicant una obvietat, però hem de tenir en compte que les apostes no es basen en un principi de col·laboració, sinó que és una pràctica on tothom “competeix” pels mateixos recursos contra tothom i els guanys d’una depenen de les pèrdues d’un altre.
Per norma general els tipsters que trobem per les xarxes, i inclús a webs i apps especialitzades, són persones que, si aconsegueixen fer diners, ho fan a través de dos estratègies. Els primers tenen un perfil més públic i reben diners per la seva activitat com a tipster free, però per part d’anunciants específics, promotors i cases operadores d’apostes, que els hi paguen perquè la gent es doni d’alta als seus serveis, faci despesa, augmenti les apostes (en nombre, en quantitat, en freqüència…), etc.; moltes publicacions “especialitzades” tenen llistes i recomanacions, i hi ha cases d’apostes que ni tan sols s’amaguen i tenen els seus propis tipsters premium. Els segons acostumen a tenir un perfil més privat (funcionen més a través de grups i missatges personals) i procuren quedar-se amb els diners (o part dels diners) de les persones que hi confien, i que els hi donen a ells o elles per a que els hi facin les apostes, és a dir, per a estafar-les directament.
A vegades, és difícil distingir aquestes pràctiques ja que es disfressen d’apostadors d’èxit professionals (aquella quimera que hem dit que pràcticament no existeix); fan servir conceptes molt específics propis del “mundillo”, donen explicacions complicades i opaques, preparen l’audiència generant expectativa i secretisme, simulen oportunitats úniques fruit d’informacions de darrera hora que s’han d’agafar al vol… tot de cortines de fum que donen la sensació que tenen coneixements privilegiats i saben de què parlen. Inclús poden presentar estadístiques pròpies sobre rendiments i guanys, per acreditar la seva “feina”; registres manipulats que només mostren les vegades que s’encerta o guanya i eliminen les que es perd o que, directament, menteixen sobre l’activitat.
Però també hi ha un altre tipus de tipsters que està menys “professionalitzat” i que és molt comú: els aficionats i aficionades que, veient que de la figura se’n pot extreure un rendiment econòmic, es sumen al carro i comencen els seus propis canals. Hi ha qui ho farà amb millor voluntat i van compartint les seves experiències mostrant-se tal i com són (aprenent-ne, experimentant), però per norma general es fan passar per canals més experimentats i subsisteixen especialment a través de copiar constantment continguts i pràctiques d’altres tipsters i reproduir-los.
Sigui el tipus que sigui, es tracta d’una figura molt present en la pràctica de les apostes esportives, i en tots els casos, no es basa en donar beneficis als o les altres, sinó en extreure un benefici propi i explotar la pràctica de la resta. No hi ha tipster altruista, no hi ha tipster màgic, no hi ha tipster que es preocupi pel teu benestar.
La millor recomanació sempre serà no seguir a tipsters.
