El fenomen de les drogues és complex, és a dir, cal tenir moltes coses en compte. D’aproximacions al món del consum de substàncies, n’hi ha diverses: algunes de complementàries, i altres d’excloents.
Hi ha qui advoca per “la guerra contra les drogues”* tot i els resultats negatius d’aquestes polítiques en nombres de persones mortes i desaparegudes, altres com a LaClara i ElPep, que ens hi apropem des de la prevenció. Hi ha qui defensa la prohibició total i també hi ha qui planteja apropar-se al consum de substàncies des de la perspectiva de reducció de danys.
El dia 7 de maig es commemora el Dia Internacional de la Reducció de danys, i per aquest motiu, fem aquest article.
*Per guerra contra les drogues s’entenen totes aquelles polítiques públiques que, en principi, cerquen que el mercat de les drogues (especialment les que no tenen estatus de “legal”) desaparegui per mitjà d’acabar amb l’oferta. És a dir, intervencions repressives, en alguns casos militars, per acabar amb els circuits de producció, transport i venda de substàncies.
Reducció de danys: Què?
L’Harm Reduction International defineix la reducció de danys com aquelles “polítiques, programes i pràctiques orientades a minimitzar els impactes negatius del consum de drogues tant en l’àmbit de la salut, social i legal”.
És a dir, parteix de la idea que el consum de substàncies existeix. Hi ha gent que consumeix substàncies, siguin legals o il·legals. Per tant, la prohibició l’únic que provoca és una major estigmatització per aquelles que consumeixen i/o situacions de major risc per aconseguir les substàncies i/o consumir-les. De manera que, la reducció de danys és una perspectiva que pretén protegir la salut i mantenir amb vida les persones que consumeixen drogues i, alhora, acabar amb les polítiques que actuen de manera contrària.
La naloxona, és un fàrmac que s’utilitza per a revertir sobredosi d’opioides
Reducció de danys: Com?
Si altre cop anem a veure què en diu l’Harm Reduction International “la Reducció de danys es basa en principis de justícia i drets humans. Se centra a realitzar canvis positius i en treballar directament amb les persones sense jutjar-les, coaccionar-les, discriminar-les ni exigir que deixin de consumir drogues com a condició prèvia per rebre suport.”
Per tant, per reducció de danys s’entenen totes aquelles actuacions orientades a minimitzar perjudicis per la salut derivats del consum de substàncies. Per exemple, un risc important al qual han de fer front les persones que consumeixen substàncies per via parenteral (amb una injecció) és la transmissió d’infeccions si es comparteixen o es reutilitzen agulles. Així doncs, els programes d’intercanvi de xeringues per a proveir de material nou estèril, redueix molts danys derivats d’aquesta via de consum. Un altre exemple podria ser la facilitació de fàrmacs per a prevenir casos de sobredosi per consum de substàncies.
Inclús anant més enllà, les companyes de Metzineres ens expliquen en aquest post què s’entén per reducció de danys d’espectre complet. Si recuperem la informació del Triangle de Zinberg (1, 2 i 3) sabrem que no només és important atendre a la substància o a la persona quan parlem de consum. També és molt important tenir en compte el context. Per tant, els programes i intervencions destinats a garantir drets socials bàsics, també es poden contemplar com a intervencions de reducció de danys.
Així doncs, la reducció de danys d’espectre complet té en compte altres factors que poden ser igual de problemàtics que el consum de substàncies, però que tenen a veure amb el context com l’habitatge, la feina, els vincles personals o l’oci. I el consum de substàncies, al cap i a la fi, sovint es fa en la recerca d’un plaer, i per tant pot ser que aquest no sigui problemàtic, aquesta perspectiva ho facilita, tenint en compte també l’opció de l’abstinència.
Garantir condicions de vida dignes per a tothom també és una mesura de reducció de danys i riscos
Reducció de danys: Per a qui?
Sovint quan es pensa en reducció de danys la gent pensa en programes com els que hem anomenat a l’anterior punt (intercanvi de xeringues, sales de consum supervisat, serveis socials i d’habitatge, assessorament legal, etc.). Aquest tipus de programes sovint es relacionen amb el consum d’algunes substàncies determinades com l’heroïna i altres opiacis o la cocaïna.
Però, sovint, no pensem en reducció de danys en el consum d’alcohol o el de nicotina, les substàncies més consumides tant a Catalunya com a l’estat espanyol. Si bé és cert que els danys a curt termini poden ser diferents, i els riscos associats al seu consum també, pot ser oportú (i necessari) pensar en intervencions destinades a reduir danys per aquelles persones que consumeixen aquestes substàncies.
A més, la perspectiva de la reducció de danys, que es fa forta en la defensa dels drets humans, és també una aproximació garantista per a intervencions que tinguin una perspectiva interseccional i, per tant, tinguin en compte el gènere, la classe o l’origen de les persones.
En definitiva, disposar de la informació necessària com el que procurem fer des de LaClara, com tenir les estratègies, espais, professionals, fàrmacs com procuren altres companyes, és la millor manera de fer front als riscos que tenen a veure amb el consum de substàncies.
