Sovint podem escoltar discursos a mitjans de comunicació o a xarxes socials sobre els perills dels videojocs: l’aïllament, gastar-se més diners del que una mateixa voldria en un principi, la violència o la competitivitat.
Però a vegades passem per alt un altre tema que ens hauria d’alertar: el masclisme associat a aquest món. Hi ha molts exemples i poden afectar de maneres diverses. Les nombrarem i, més endavant, ja hi anirem entrant més detalladament per aprofundir-hi.
En els primers processos que impliquen la creació d’un videojoc podríem posar la lupa a les narratives de les històries explicades. Sovint reprodueixen el relat d’heroi masculí-home que ha de salvar un personatge femení-dona (com els clàssics Super Mario Bros o The Legend of Zelda).
En el propi desenvolupament -quan ja es crea el videojoc i ja es construeixen els personatges i les seves imatges- ens podríem fixar en com es representen els cossos caracteritzats com a femenins i la seva estètica (roba, accessoris…), i quin paper juga això en la creació d’estereotips.
Si ens detenim en el mateix moment del joc, la violència explícita que s’exerceix contra les dones que juguen a les partides on-line, per exemple, per l’únic fet de ser dones es fa súper evident. No és violència o assetjament per altres motius (“noob”, “campero” o tants d’altres.) que tampoc està bé, evidentment. Sigui com sigui, ser dona és suficient motiu per ser humiliada.
També podem a buscar què passa amb l’impacte dels videojocs a nivell mediàtic, i comparar les dades del nombre de jugadores professionals o streamers amb les dades de jugadores de videojocs a nivell mundial; quantes dones són les que dissenyen aquests productes i quants són els programadors homes. S’invisibilitzen certs usos i es menystenen algunes pràctiques.
Una vegada més, la mirada subjectiva masculina es presenta com a mirada universal.
Aprofundim en tots els temes oberts en aquest post? Posem dades i altres perspectives sobre la taula? Estirem del fil?
Doncs properament més!
