Els rasques també són jocs d’atzar?

Els rasques són un tipus de loteria molt popular. Potser teniu un grup de col·legues que de tant en tant en compren, algun o alguna familiar que té el ritual d’agafar-ne alguns un dia concret de la setmana, o potser vosaltres mateixos o mateixes heu tingut curiositat algun cop i n’heu “rascat” algun.

Com es tracta de targetetes de colors (en el format físic i també en l’electrònic), algunes molt barates, que són fàcils de comprar i molt ràpides de jugar (uns pocs segons), sembla que són inofensives i no són un joc d’atzar. Però sí que ho són, i justament un que té bastants riscos.

Què són?

Un rasca és el que es coneix com una loteria instantània. És a dir, funciona com una loteria però no.

Les loteries són jocs on s’atorguen premis si els números o signes d’un bitllet, bo o equivalent electrònic que s’ha adquirit coincideixen, totalment o parcialment, amb els resultats d’un sorteig o quelcom similar. Això vol dir que hi ha un sorteig en una data concreta, que pot ser en dies, setmanes o mesos, i tothom espera el resultat.

Però als rasques això és immediat. És a dir, els possibles premis ja estan assignats als bitllets quan es compren. En altres paraules: es compra, es rasca… i al moment ja se sap si s’ha guanyat o no.  Però no hi ha absolutament res que pugui fer la persona per influir en el resultat.

Cada rasca té unes instruccions relativament senzilles. Per exemple, s’han de descobrir símbols iguals, trobar una quantitat concreta de símbols, trobar xifres preestablertes, etc. Si es compleix la combinació o combinacions que indica el bitllet, es guanya el premi que hi surt.

A més, hi ha rasca des d’imports molt baixos i són més barats que d’altres loteries: des de 0,25 € fins a 10 €. Com més alt és el preu del rasca, normalment més gran pot ser el premi i, en alguns casos, poden augmentar les probabilitats de trobar-ne algun.

Per què poden ser una pràctica de risc?

Tots els jocs d’atzar estan dissenyats perquè la persona cregui que té més control o capacitat d’influir en el resultat del qual realment té. Als rasca, aquesta estratègia varia segons el tipus de joc, però en general fan rascar números o símbols de maneres determinades (segons un ordre concret o en relació amb uns nombres concrets) i pot fomentar la sensació que “hi ha estratègia”. Però no n’hi pot haver: el premi ja està assignat i hi és o no hi és. És pur atzar.

Aquests bitllets de loteria instantània a més tenen dissenys molt pensats i cridaners. Combinacions de colors molt vius, símbols i motius ben dissenyats i divertits, missatges com “Guanya fins a 1.000.000 €” o “Premi directe”. És molt probable que, caminant pel carrer, ens hàgim fixat en alguna de les paradetes que en tenen i que, si n’hem vist en línia, ens hagin cridat molt l’atenció. És a dir, tenen una estratègia comercial molt agressiva.

Els rasques estan totalment dissenyats perquè t’involucris en el joc i tinguis una experiència molt específica: fàcil, ràpida i estimulant, però no suficient, perquè tinguis ganes de repetir. El fet que sigui instantani fomenta la gratificació immediata, amb el resultat en segons. Que no s’hagi d’invertir gaires diners o esforços ni gaire temps en activar el sistema de recompensa del cervell, pot generar ganes de tornar-ho a provar ràpidament amb molta facilitat: és a dir, faciliten la repetició. Encara més, hi ha persones que quan guanyen algun import al rasca, se’l tornen a gastar en rasques al mateix moment.

Això a més, contribueix al fet que no es tinguin en compte els diners gastats com una pèrdua i que a més no se’n faci cap mena de seguiment. És a dir, perdre 1 o 2 € no sembla greu. La qüestió és que si es fa sovint, la suma pot ser important a final de mes. I s’ha de tenir en compte que la repetició pot portar no només a comprar més bitllets sinó que aquests bitllets cada cop siguin de més diners.

Es poden reduir riscos?

Com sabeu, la millor manera de no tenir problemes amb el joc és no jugar. Però si coneixeu algú que està jugant a rasques, aquí teniu algunes idees senzilles:

• Que sigui una pràctica excepcional i no es converteixi en una rutina. Val més que sigui puntual i no un hàbit fix. Però si es converteix en un “ritual” (un dia específic al mes, amb un grup d’amigues en concret…) que es quedi aquí!
• Marca’t un límit de diners (i respecta’l). Decideix abans de jugar quant vols gastar o quant et pots permetre sense que t’afecti a altres despeses (que haurien d’anar sempre primer).
• Evita la repetició. Sigui pel motiu que sigui, no tornis a gastar el que has guanyat ni tampoc intentis “recuperar” el que has perdut.
• Que no sigui un espai d’evasió. No juguis per avorriment o perquè tens mal dia, ja que és més fàcil que es converteixi en un recurs recurrent en aquestes situacions.

Els rasca tenen riscos també perquè semblen inofensius. Que no ens despistin!