Les conegudes com Noves Substàncies Psicoactives o NSP són un conjunt molt divers de substàncies. Tenen en comú que no estan incloses en els convenis internacionals de control de drogues, però es consideren d’alguna manera anàlogues a les que sí ho estan. Es a dir, es considera que poden comportar riscos, per a la salut pública o socials, similars als d’aquestes substàncies.
Com us comentàvem en aquest article, un dels grups de NSP de les que més hem sentit a parlar darrerament són les catinones. Potser per aquest nom genèric us sonen poc, però si diem mefedrona o 3-MMC la cosa canvia.
Què són les catinones?
Les catinones sintètiques són una gamma de substàncies que s’han desenvolupat a partir de o fent servir com a prototip la catinona (o la substància patró Catina), el principal component actiu de les fulles de la planta Khat (Catha edulis), que està controlada internacionalment. Habitualment s’han promocionat com a alternatives ”legals” a l’amfetamina, la MDMA o la cocaïna.
Generalment tenen efectes estimulants, tot i que algunes poden tenir-ne també d’empatògens. És a dir, poden produir estat d’alerta, eufòria, percepció d’augment d’energia i percepció de millora en algunes habilitats socials. D’altra banda, poden produir les taquicàrdies i dolors a la zona toràcica, confusió, fatiga mental, irritabilitat, agressivitat, ansietat i atacs de pànic. Es tracta alhora d’una família de substàncies que, de forma general, produeixen una baixada intensa.
N’hi ha de diferent tipus, depenent de la modificació feta a la estructura de catinona, podent-se separar en quatre subfamílies estructurals diferents. Entre les més conegudes per diferents motius (perquè són més habituals en contextos d’oci, perquè fa més temps que esta sintetitzades, perquè es posen de moda temporalment, perquè es fa servir com a adulterants de drogues més comuns, etc.) hi podem trobar la mefedrona, la 3-MMC, la clefedrona o 4-CMC, la metilona, l’alfa-PVP o la MDPV. Algunes d’aquestes darreres ha protagonitzat titulars molt sensacionalistes els darrers anys i molta desinformació.
D’aquestes, algunes han esdevingut substàncies molt conegudes per dret propi, com és el cas de la mefedrona, la 3-MMC seguint el seu llegat i la metilona.
Mefedrona o 4-MMC
La mefedrona o 4-MMC o 4-metilmetcatinona no és, ni molt menys, una substància nova, ja que es va sintetitzar fa aproximadament un segle. Tampoc és una substància al·legal, ja que es va fiscalitzar a Espanya el 2011.
Una de les característiques que es destaquen de la mefedrona respecte a la resta de catinones és que té un efecte molt intens i ràpid i una durada relativament curta dels seus efectes, que combinen l’estimulació i l’efecte empatògen. Però d’altra bada, unes altres característiques molt rellevants són que pot produir un desig intens de seguir consumint (craving) i que té un efecte de baixada molt pronunciat; algunes persones descriuen molt de cansament, desmotivació, depressió, ansietat i insomni, que es poden perllongar durat diversos dies.
Donada la seva “popularitat” i el desconeixement que se’n té, sovint s’ha fet servir el seu nom per vendre d’altres substàncies; es pot tractar tant d’altres catinones com de substàncies ben diferents. Aquest fet sempre és un risc, ja que consumir una substància pensant que és una altra obre la porta a molts malestars i accidents.
3-MMC
L’origen de la 3-MMC està relacionat amb la fiscalització de la mefedrona. Un cop aquesta es va il·legalitzar, es va crear noves substàncies per a “substituir-la” a partir de modificacions químiques de la seva formulació, com la 3-MMC o la 2-MMC, substàncies que mantenen en gran mesura les propietats psicoactives de la mefedrona. Tot i això, està sotmesa a control internacional des del 2022.
La particularitat d’aquesta catinona és que té efectes estimulants però és percebuda com a “més suau” que la mefedrona. Així, amb els anys ha adquirit nom propi en alguns entorns assocats a la festa i al ball.
Metilona
Es tracta de la primera catinona sintètica identificada a Europa, sobre el 2005. Conjuntament amb la mefedrona i el MDPV va ser una de les primeres catinones en popularitzar-se, sovint sota noms com «sals de bany» o «fertilitzants per a plantes». Va ser fiscalitzada el 2015 i la seva presència en entorns de consum és molt residual actualment.
La particularitat de la metilona és que va aparèixer per imitar els efectes de l’MDMA i per tat hi té una gran similitud estructural. Alhora, la durada dels seus efectes pot ser una mica més llarga que la d’altres catinones.
Tenen riscos específics?
Doncs sí.
Els riscos tenen a veure, per una banda, amb algunes característiques generals de les NSP, i per una altra, amb els d’efectes específics de les substàncies i amb la similitud o diferència que tenen respecte les substàncies que “copien”. Ens centrarem en aquests darrers.
Entre els efectes no desitjats o adversos es poden donar efectes físics com l’acceleració del cor, la pujada de la pressió arterial i, en situacions greus, risc de problemes cardíacs, hipertèrmia i dany muscular. Altres efectes freqüents són l’insomni, la pèrdua de gana, el bruxisme o tensió mandibular i moviments involuntaris dels ulls. També és possible l’ansietat, la paranoia i els atacs de pànic, així com possibles al·lucinacions. En casos de sobredosi o toxicitat poden aparèixer conductes agressives o psicòtiques, sovint afavorides per la manca de son. També es possible l’aparició de la síndrome serotoninèrgica, que és un desequilibri en els nivells de serotonina que pot arribar a ser molt greu.
A més, és habitual un fort desig de tornar a consumir i una baixada intensa posterior, amb cansament, desmotivació, tristesa, ansietat i dificultats per dormir durant diversos dies.
Com dèiem, és important no perdre de vista que són substàncies diferents de les que “copien”, amb les seves especificitats. A vegades les persones les adquireixen prenent de referència la substància més coneguda i això pot induir a falses expectatives o pràctiques de risc. Per exemple si comparem aquelles catinones sintètiques amb perfils més estimulants amb les amfetamines, tenen una petita diferència química, que fa que arribin en menor quantitat al cervell i, a la mateixa dosi que d’anfetamina, produeixin efectes estimulants més suaus. Això pot portar les persones a augmentar la dosi per buscar efectes similars, cosa que incrementa el risc d’efectes adversos al cos.
Algunes recomanacions?
Si algú decidís consumir-ne, tingueu en compte les recomanacions que us donem habitualment per a reduir els riscos: informeu-vos, analitzeu la substància, comenceu amb una dosi test i no feu barreges!
