Des de fa alguns anys que els globus d’òxid nitrós apareixen, de tant en tant, en algunes festes i trobades. Poc a poc, s’han anat fent presents en alguns botellots, a alguns espais a les festes majors, segurament a casa d’algú conegut o, darrerament, inclús a alguns locals d’oci. Al principi, ens els miràvem amb estranyesa, com una droga rara i aparatosa que fan servir alguns. Ara ens hem anat acostumant a veure’ls a més llocs, cada cop ens estranya menys i inclús ens augmenta la curiositat.
Potser aquesta moda marxa de la mateixa manera que ha vingut, i en dos anys ningú recorda els globus. Però mentre hi hagi gent que els faci servir, és important tenir tota la informació possible i fer el màxim per a reduir riscos si s’ha pensat consumir-ne o se n’està consumint.
En aquest post ja us vam explicar algunes qüestions bàsiques. Avui aprofundirem en d’altres que també són rellevants.
Informació i preguntes per reduir riscos
Si bé és cert que l’òxid nitrós no és un producte nou, i que el fet de consumir-lo en un context recreatiu tampoc ho és, el que si és nou és la quantitat de gent que coneix la substància, n’ha usat o es planteja fer-ho. Tot i això, hi ha molta desinformació al respecte i molt poques persones tenen dades fiables sobre la manera de fer-lo servir, els efectes i com aquests poden variar o els riscos a què s’exposen.
Quan un tipus de consum es va fent popular i la gent no té informació contrastada o no coneix llocs fiables d’on treure-la, una de les maneres més habituals d’accedir a aquesta “informació” és a partir d’observar què fa l’altra gent, imitar el que fan d’altres o fer-ho seguint instruccions d’una altra persona. Tant de bo preguntar a d’altres fos una pràctica més estesa; preguntar, contrastar, exposar dubtes i compartir-los… però sovint a les persones els fa certa vergonya o tenen la impressió que els farà quedar malament.
Però copiar a d’altres, imitar el que fan o seguir instruccions d’algú que només té la seva pròpia experiència com a font d’informació també té molts riscos. Sovint, per molt bona intenció que tinguin, no tenen tampoc informació suficient. Hem d’anar amb compte de no prendre de referència, sobretot per primers consums, persones que poden tenir consums molt intensius o de molt llarg recorregut, i sobretot fixar-nos que tenir una relació llarga i constant amb aquests consums no sempre vol dir expertesa, a vegades vol dir que la relació és problemàtica i no se sap no consumir.
Sempre serà interessant fer-nos preguntes, constantment i en qualsevol moment, al voltant de les substàncies i com prendre-les. Avui us en plantegem algunes sobre l’òxid nitrós i compartim algunes informacions que poden ajudar-nos a tenir un criteri propi.
1- Quant és una dosi d’òxid nitrós?
Aquesta, que sembla simple, és una de les preguntes més complicades. Habitualment es considera una dosi un globus, però de globus n’hi ha de diferents mides i es poden omplir més o menys. Hauríem de considerar la dosi més aviat respecte a la quantitat de gas que omple els pulmons (que també variarà segons la persona), i que és més o menys el que pot cabre a un globus de mida estàndard si no l’inflem del tot (molt sovint sobra gas al globus).
En els seus contenidors, el gas d’òxid nitrós ve indicat en grams. A Energy Control ens fan una aproximació del que es consideraria una dosi segons els grams consumits: una dosi mitjana es considera quan és d’entre 8 i 16 grams.
Tot i això, aquesta informació per sí mateixa ens dona poques pistes. Establir el què és una dosi ens permet saber que estem parlant del mateix, però en absolut és la única informació que indica els efectes que tindrà aquesta dosi. Sempre haurem de tenir en compte altres qüestions: l’estat físic o emocional, la tolerància, els altres consums que s’han realitzat…
2- Com s’ha de prendre l’òxid nitrós?
El consum d’aquest gas es fa a través de globus perquè es conserva en les bombones a temperatures molt baixes i el seu contacte directe amb la pell produiria cremades. Un cop al globus, aquest gas s’inhala amb la boca i des dels pulmons passa ràpidament al sistema nerviós, produint efectes quasi immediatament i durant uns segons.
Un dels principals problemes associats amb aquest gas és que, quan s’inhala, s’expandeix als pulmons i no hi ha espai per a l’oxigen. Si bé l’òxid nitrós per sí mateix no afecta les neurones, la falta d’oxigen que provoca sí que ho fa. És important fer respiracions profundes abans de consumir-ne, no aguantar el gas molt de temps als pulmons i tornar a fer respiracions profundes, fora del globus, després.
Els sistemes de respirar/inhalar diverses vegades dins el mateix globus (augmentant també la presència de diòxid de carboni a la barreja) o fer diversos globus seguits, sense pausa i oxigenar enmig, poden generar una falta important d’oxigen al cervell i són perilloses.
3- Cada quant és pot prendre òxid nitrós?
Com espaiar les dosis?
Hi ha diversos joves que realitzen consum de globus de forma constant al llarg d’una mateixa nit; és a dir, el consum no és d’un sol globus (o dos), sinó diversos globus de forma més o menys seguida. Hi ha persones que inclús comenten que el fet de consumir més o menys òxid en una nit no és rellevant i no té un impacte diferencial en la salut.
El problema en algunes d’aquestes pràctiques és que la mesura de consum s’acostuma a relacionar amb la disponibilitat; és a dir, es consumeix una bombona durant una nit, un cop s’obre fins que s’acaba. Hi ha qui comparteix les bombones o hi ha qui té la seva pròpia (i pot potser convida a algunes persones a un globus o dos). Hi ha persones que expliquen que fan globus de tant en tant, quan els hi ve de gust al llarg de la nit, i qui en consumeix cada 15-20 minuts.
Tot i que encara s’està estudiant, aquests episodis de consum tan intensiu poden tenir efectes físics i especialment en relació a com s’hagi gestionat la falta d’oxigen al cervell. Per exemple, el consum d’aquest gas, de forma intensiva en una sola nit, fa disminuir la presència de la vitamina B12 a l’organisme.
Amb els consums de substàncies, sovint com menys -aconseguint els efectes desitjats-, millor.
Com espaiar els episodis de consum?
Però cada quant no només té a veure en com espaiar els consums en una mateixa nit, sinó amb com espaiar aquests episodis de consum al llarg de les setmanes i mesos.
Moltes persones comenten que consumeixen globus de forma ocasional i en dates o festes assenyalades. Hi ha qui ho fa així perquè sap que és un consum intens i prefereix reservar-lo per moments concrets de gaudi, però hi ha qui en consumiria molt més sovint però argumenta que no s’ho pot permetre econòmicament. Aquí hi tenim un senyal d’alerta: està bé que hi hagi criteris externs que ens ajudin a posar pautes en el nostre consum (com per exemple, tenir pocs diners per a dedicar-hi) però no hauria de ser el nostre únic criteri, ja que si en algun moment això canvia, el consum se’ns pot descontrolar i convertir-se en quelcom problemàtic.
Les recomanacions en relació amb els episodis de consum és que no es converteixin en quelcom freqüent, sinó que es quedin en el fet excepcional o molt de tant en tant; com més espaiats, menys possibilitats de tenir-hi problemes associats.
4- Es pot barrejar l’òxid nitrós?
El consum d’òxid es fa de forma única, sense altres substàncies presents al globus. I es recomana que aquest gas provingui de bombones que no han estat manipulades ni reomplertes. És una manera de saber que no s’hi ha afegit d’altres gasos o substàncies, i serà la millor manera de consumir-lo.
Tot i això, hi ha persones que en el context de festa no només estan fent consums de globus, sinó que també estan fent consums d’alcohol i cànnabis. Algunes persones argumenten que inclús els hi pot venir de gust consumir totes les substàncies barrejades, per aconseguir un tipus de “colocón” específic que duri tota la nit.
El fet de barrejar, com ja hem indicat en altres posts té les seves pròpies implicacions; barrejar amb altres depressors (com és el cas de l’alcohol) pot portar-nos a tenir més complicacions, ja que es potencien aquests efectes que impacten per exemple en la falta de coordinació, baixada del ritme respiratori, fluixesa als membres, etc.
Barrejar, a més, pot portar-nos a no saber identificar que ens està produint un mal viatge i com reaccionar-hi. Barrejar ens pot portar a consumir més substàncies de les que havíem planificat i perdre la noció del que estem consumint. Barrejar pot portar-nos a insensibilitzar-nos als consums sense barreja i necessitar cada vegada més repetir aquests episodis.
Com deveu haver deduït, no aconsellem barrejar o aconsellem fer-ho en ocasions molt puntuals o de forma molt planificada (planificant i portant només les quantitats que es pensa consumir, per exemple, avisant les amistats que no voldrem que se’ns convidi, etc.); cenyir-se a un consum sempre serà una bona manera de reduir riscos.
5- No dona ressaca?
Hi ha persones que relaten que l’òxid nitrós no provoca ressaca. Això no és del tot cert.
De la mateixa manera que si només bevent una cervesa o només fem unes calades a un porro, és possible que no notem efectes de tipus ressaca l’endemà, els consums de més quantitats (o depenent de l’estat de la persona o altres elements a tenir en compte) sí que en generen.
Així consumir un globus o dos, possiblement no provocarà el que coneixem com a ressaca. Però les persones que relaten consums intensius sí que expliquen que a vegades, l’endemà, se senten “embotats”, espesses o pesats, o físicament com si haguessin practicat esport el dia anterior.
En qualsevol cas, algunes persones identifiquen aquest fet de no tenir una ressaca negativa, amb efectes físics evidents, amb el fet que l’òxid nitrós no té riscos ni conseqüències físiques. I aquesta correlació fictícia, que sabem que no té per què ser certa -com podem veure també en altres drogues-, dona a les persones una falsa sensació de seguretat.
6- Quin mercat hi ha al darrere?
L’òxid nitrós s’ha fet servir històricament per a diferents indústries (com la de l’automòbil) però les bombones i els diferents formats que es fan servir actualment per consumir al carrer, a festes o casa, és la relacionada amb la gastronomia i les begudes. Darrerament, les bombones usades més habitualment contenen uns 670 g, amiden uns 30 cm i pesen al voltant d’1,5 o 2 kg. Tot i això, hi ha persones que utilitzen càrregues petites (d’uns 8 g) i crakers o les dosifiquen amb un sifó especialitzat d’hostaleria.
Si bé en molts barris o pobles hi ha qui adquireix una bombona a una persona coneguda o algú que en compra a l’engròs i després en distribueix, traient un marge de benefici, és habitual que la gent s’organitzi per adquirir-les directament a distribuïdors a través de plataformes comercials de venda per internet.
No ens hem d’enganyar: la indústria sap perfectament que el seu producte s’està fent servir per altres usos que no són muntar nata i gasificar un còctel. I ens hauríem de preguntar si hi ha novetats o reclams que hi estem veient recentment que tenen com a intenció secundària (o no tan secundària) augmentar les vendes a un públic concret. Sovint, trobem diferents envasos amb dibuixos i reclams molt similars als de les begudes estimulants (noms atractius i disseny de bombones estilitzats, fent servir colors específics i dibuixos com flames, llops, llamps, etc. que poc tenen a veure amb la cuina) i darrerament es fan visibles promocions de bombones amb diferents sabors (com per exemple, maduixa o síndria).
Amb totes aquestes preguntes, i amb algunes d’aquestes informacions, esperem que tingueu cada cop més elements per pensar i per a decidir, i per a seguir-vos fent també les vostres pròpies preguntes.
