Exactament, «esnifar-se la vida amb turulo compartit» no és tan guai com ho vol pintar la cançó que així ho canta. De fet, compartir el mateix rul·lo per esnifar qualsevol substància significa assumir riscos que es poden evitar amb un gest molt senzill. Però anem a pams.
La manera de consumir importa
Ja sabem que hi ha desenes de drogues diferents i que les formes de consumir-les també són diverses. Entre d’altres: es poden fumar, beure, injectar, empassar, vaporitzar o esnifar. I sí, la manera de consumir-les també modifica els seus efectes, però això ja donarà per un altre article més endavant.
Les formes de consum depenen de diferents factors com: la presentació de la substància, el gust que té, de la rapidesa amb què es busquen els efectes o factors socials i culturals com l’estigma associat a determinades formes de consum.
Doncs bé, quan parlem de cocaïna, tusi o ketamina, tot i que es poden consumir de diferents formes, la via esnifada és una de les més habituals. És a dir, es fa servir un rul·lo (un petit paper enrotllat), palleta o tubo col·locat a la fossa nasal per aspirar el pols.
Aquest consum és freqüent fer-lo en grup, en contextos de festa, d’amagades a espais mal acondicionats, etc. i això pot portar a que el mateix rul·lo vagi passant d’una persona a una altra sense pensar-hi gaire, igual que es va passat la substància. És un gest que alguna gent té molt normalitzat. Precisament per això és fàcil oblidar que també comporta riscos.
Què passa quan s’esnifa una substància?
L’interior del nas està recobert per una mucosa molt fina i amb molts capil·lars que teixeixen una xarxa de vasos sanguinis. És aquesta característica la que permet que moltes substàncies s’absorbeixin ràpidament, ja que traspassen al reg sanguini amb certa facilitat, i per tant arriben al cervell a molta velocitat.
Però la mateixa fragilitat d’aquesta capil·laritat fa que, en esnifar, es puguin produir petites irritacions o microlesions. De vegades són tan petites que ni tan sols es noten al moment. Altres vegades apareixen crostes, molèsties, irritació o fins i tot petits sagnats.
Les restes microscòpiques de sang o secrecions es poden quedar adherides al paper o al material amb què està fet.
Els riscos de compartir rul·lo
Consumir per via esnifada ja comporta alguns riscos propis d’aquesta forma de consum. Per exemple, si la substància no està ben picada (és a dir, ben aixafada i convertida en pols molt fina), les partícules més grosses poden irritar o lesionar la mucosa nasal. També hi ha risc si s’esnifa sobre superfícies brutes o amb materials que acumulen bacteris, com un lavabo o una sala que no es neteja fa temps.
Quan, a més, es comparteix el mateix rul·lo, s’hi afegeix un altre problema: la possibilitat de transmetre infeccions entre les persones que l’utilitzen, donades les restes que s‘adhereixen al material al consumir-lo.
Si dues persones tenen petites lesions o sagnats a l’interior del nas, encara que no siguin visibles, poden transmetre’s determinats virus o bacteris. Entre els més coneguts, que impliquen contacte sanguini, hi ha el virus de l’hepatitis C, ja que se n‘ha fet moltes campanyes de sensibilització. Però el més comú és que es facilitin contagis d’algunes infeccions respiratòries, quan hi ha secrecions nasals compartides.
El risc no és enorme cada vegada que es comparteix un rul·lo, però tampoc és inexistent. I, sobretot, és un risc fàcil d’evitar.
El que es pot fer
Si algú decideix consumir per via esnifada, hi ha algunes mesures senzilles que poden reduir part dels riscos:
- Picar bé la substància a esnifar, perquè no hi hagi partícules grosses que puguin produir petites lesions a la mucosa nasal.
- Fer servir superfícies netes tant per preparar la substància, com per esnifar-la. Fer-ho en superfícies que no estiguin netes augmenta el risc de contagiar-se d’algun virus o patògen, o esnifar alguna partícula que pugui produir una lesió.
- Evitar fer servir bitllets per fer el rul·lo. Els diners passen per moltes mans i poden acumular microorganismes i brutícia.
- Netejar-se bé el nas, després d’esnifar especialment però també abans, per eliminar qualsevol resta, reduir la irritació i evitar produir ferides o altres lesions.
- En resum: fes servir un rul·lo per a tu sol/a, net i que es pugui llençar.
La idea més important
Compartir un rulo és una pràctica que sembla habitual, però això no vol dir que sigui segura ni que aporti res a l’experiència. Moltes persones ho fan perquè no coneixen els riscos o perquè ningú els n’ha parlat mai.
Si una cosa tan simple com fer o portar el teu propi rul·lo pot evitar possibles contagis, val la pena incorporar aquesta pràctica. La reducció de riscos sovint consisteix justament en això: petits gestos que poden marcar una gran diferència.
