Hi ha gent a la que li agrada sortir de festa. Compartir una bona estona amb les seves amistats, o d’altres persones a les que potser no veu cada dia, o obrir-se a la possibilitat de conèixer gent nova. Hi ha qui li agrada anar a ballar (quan és possible) o escoltar música, o xerrar i xerrar, explorar un barri nou, un poble nou, un local nou. I hi ha gent qui, en aquestes trobades, els hi suma l’alcohol, el cànnabis, o d’altres drogues.

Hi ha persones que no pensen que la festa s’hagi de planificar, o que justament no s’ha de planificar gens, perquè les coses passen quan passen, de forma espontània, venen soles i van portant-te d’una banda a una altra, d’una conversa a una altra, d’un riure a un altre…

Hi ha persones que planifiquen un pla a, un pla b, un pla c i encara tenen unes quantes idees en la reserva per si algun d’aquests plans fracassa. Perquè sortir de festa ha de ser sortir de festa, i cada festa ha de ser important.

 

 

I hi ha persones que, per comoditat, perquè s’ha avorrit de les gimcanes de nits incertes, perquè potser ara no està molt bé de diners, o perquè no hi ha moltes coses a fer, sempre fan una mica el mateix pla i la mateixa festa.

Sigui com sigui, és divertit pensar-hi, parlar-ne des de mitjans de setmana, fer-se il·lusions de qui trobaré o què passarà, fer-se expectatives sobre què ens aportarà.

Hi ha persones molt diferents pel que fa a planificar la festa però a vegades, pel que fa a substàncies, la cosa es redueix a “ja improvisarem” o “prendrem el que hi hagi”. O potser a “què beurem” o “quant beurem” o “qui portarà el què” o “si n’hi haurà per tothom” o si “podrem pillar-ne abans” o “ens en quedarem sense”.

I totes aquestes expectatives, o suposicions o il·lusions, aquestes coses bones que haurien de passar, s’espatllen perquè alguna cosa no va bé amb l’alcohol, amb el cànnabis, o amb altres drogues. I els dies de després tot és pensar-hi i rallar-se perquè les coses no han estat com havien de ser.

 

 

Tenir-ho pensat una mica abans, és la clau per a no haver d’estar-ho pensant un cop i un altre després. Pensar en agafar aigua per a no deshidratar-nos si hi ha alcohol o porros, o mdma o speed… Pensar en portar una mica de menjar per si la nit s’allarga i ens torna a agafar amb l’estomac buit. Pensar en portar mocadors, un jersei, un suc, un snack, una mica de diners extra per si s’ha d’agafar transport… Pensar com tornaré si no em sento a gust amb el què passa o amb qui vull comptar si les coses es torcen. Inclús pensar quan pararé de consumir, o quan descansaré una estona.

Planificar-se la festa per a que sigui el millor possible no és només pensar en quins consums faré, sinó en tot allò que té a veure amb estar el millor possible en tots els sentits. Anar aprenent de festa en festa. Pensar-hi abans, per no haver de pensar-hi després.