Els patrons foscos són un conjunt de tècniques de disseny que tenen impacte en la nostra experiència digital. T’ha passat que et trobes jugant a un joc que t’encantava però no t’ho estàs passant gaire bé? Que t’agobies si no jugues, però jugant també? Que sents que tens coses pendents a fer al joc, i et costa treure-t’ho del cap mentre fas altres coses? Doncs podria tenir a veure amb aquests patrons.
Què són i què cerquen els patrons foscos?
El patrons foscos (o patrons de disseny enganyós) es troben disseminats per tot l’ecosistema digital, a tot tipus d’entorns digitals que s’utilitzen en el dia a dia: a apps, serveis d’stream, videojocs, serveis de compra o xarxes socials. Es tracta de diferents tècniques de disseny que busquen manipular les decisions de les persones usuàries per a que realitzin una acció determinada que potser no és “racional” i pot comportar impactes o conseqüències negatives. Aquests patrons cerquen beneficiar a qui dissenya o desenvolupa aquests entorns digitals, però a costa de qui els fa servir.
El què pretenen aquests patrons, si hem de generalitzar, és que gastis el màxim en la plataforma. No estem parlant només de diners, sinó especialment de temps. I en els videojocs, quant més temps hi passem, millor.
A dia d’avui, les plataformes de videojocs no calculen el seu valor i beneficis només tenint en compte les vendes, ni tan sols només en el volum econòmic de totes les microtransaccions que s’hi realitzen (és a dir, el benefici econòmic que extreuen directament de la seva clientela).
En el nou model que està sorgint de videojocs com a serveis, el nombre de persones que juguen i la quantitat d’hores que es juguen és un element molt rellevant. Algunes expertes argumenten que això és degut al fet que la indústria del videojoc també explota les dades que extreu de jugadors i jugadores (dades variades que recopilen, observen i infereixen a partir del seu comportament, hàbits, etc.), no només per a “millorar” el joc sinó per a fer que el joc rendeixi més i extreure’n més benefici i, inclús, per vendre aquestes dades a d’altres.
No es tracta només que sàpiguen quants anys tenim o des d’on juguem, sinó que puguin saber què ens fa reaccionar, què ens fa enfadar, què ens emociona, què ens bloqueja, en què som influenciables o què ens fa canviar el comportament o l’actitud…
Patrons foscos psicològics
De patrons foscos presents als videojocs, n’hi ha de quatre tipus: monetaris (que són els més estudiats i els més coneguts), temporals, socials i psicològics. En aquest article us parlarem dels darrers, i la resta els anirem abordant en futurs posts.
Els patrons foscos psicològics són aquells que exploten explícitament biaixos cognitius o mecanismes psicològics que són comuns i habituals entre les persones i que sovint són difícils de detectar perquè ens semblen funcionaments “normals”.
Els més comuns són:
- Valor invertit o cost atorgat: Quan has passat moltes hores al joc, consideres que hi has “invertit” molt de temps; quant més temps hi hagis jugat, més et costarà “renunciar” a aquesta inversió, que anirà sent més gran cada cop. Si a més has desbloquejat objectes rars, aconseguit fites que tenen prestigi o personalitzat el joc, et costarà encara més la renúncia.
- Objectius artificials i per completar: Els jocs imposen missions constants o col·leccionables per fer-te sentir que has de completar-los. Que cada dia sorgeixin missions noves per les que t’atorguen un trofeu o tenir una col·lecció d’objectes del joc a mitges, pot fer que continuïs. Imagina’t que només et falta un sol objecte i que és molt difícil de trobar… Pot ser que et plantegis seguir jugant per aconseguir-lo o inclús comprar-lo??
- Il·lusió de control: Alguns jocs et fan creure que ets més hàbil del que realment ets o manipulen les regles per donar-te certs avantatges, perquè així et mantens més temps al joc i t’hi involucres més emocionalment.
- Recompenses variables: Que el joc proporcioni premis aleatoris (és a dir, que no podem predir) fa que mantinguem l’expectativa d’aconseguir, en qualsevol moment, una gran recompensa i, per tant, seguim jugant. Això és especialment perillós amb les mecàniques que copien el jocs d’atzar.
- Manipulacions visuals i biaixos cognitius: Utilitzen colors, dissenys i records recents per a que sobreestimis les possibilitats de guanyar i facis accions per accident (com gastar recursos o comprar), etc.
En aquesta web podreu trobar exemples de jocs que fan servir aquests patrons.
Com ens afecten?
Els patrons foscos ens poden afectar de diferents maneres i en major o menor mesura; hi ha persones que gaudiran més completant col·leccions i altres que no tant, però en canvi, de seguida que surti una nova missió, estaran a punt. O a qui no li interessaran els premis, i menys si surten d’una ruleta o loot box, i d’altres que els buscaran amb més alegria.
El què hem de tenir clar és que els patrons foscos afecten l’experiència del joc; afecten el seu transcurs i com t’hi desenvolupes, a què dediques el temps. Especialment, quan es tracta dels patrons psicològics, que pretenen que fem coses de manera automàtica i poc reflexiva, desviant-nos de decisions que ens podrien ajudar més o fer gaudir més del joc. Recordem que el patró fosc el què cerca es que escollim coses que no triaríem si no ens influenciessin i, per tant, coses que ens van a la contra.
A més, poden fer que invertim temps jugant a jocs o a parts del joc en els que realment no t’ho estàs passant bé i no estàs gaudint, i inclús que acabis jugant per no passar-ho malament (per no tenir coses pendents, per no perdre “inversió”, per no quedar enrere…). Col·lectivament, a més, poden fomentar actituds i pràctiques que no ens interessen en el joc.
D’altra banda, els jocs que funcionen amb aquests patrons són dels que generen més rendiment econòmic per la indústria, així que aquest model de negoci és el que es fa més popular i més habitual, sobreposant-se a d’altres formes de fer jocs i altres tipus de jocs més variats, motivadors i originals.
I llavors, què?
Si t’agrada jugar, tens moltes opcions sobre la taula; deixa de banda els jocs mainstream i que incorporen aquests patrons; prova altres tipus de jocs de desenvolupadores més petites, que siguin transparents amb com fan els diners i amb altres mecàniques i lògiques de joc; busca i observa els patrons que t’hem explicat als jocs que t’agraden i decideix si vols fer canvis en la teva forma de jugar, etc. Explica aquest fenomen a companys i companyes amb qui jugues, comenta-ho als fòrums, si és que n’hi participes o demana què n’opina la teva gamer de referència, per posar alguns exemples.
Si no t’agrada jugar, però t’interessa el què passa al món o tens amistats que juguen, pots parlar del tema també. El què passa al nostre voltant ens afecta de mil maneres!
