Sembla que el 2023 serà recordat com l’any del gran esclat de la intel·ligència artificial (IA)! I és que se n’ha parlat durant hores a la tele i la ràdio, i se n’han fet centenars de pòdcasts i streams. I LaClara no volem ser menys, també volem dir la nostra, perquè davant d’un fenomen com aquest tenim algunes certeses però sobretot moltes preguntes.
La intel·ligència artificial no és una cosa nova, i és que el concepte el va proposar un tal John McArthy l’any 1956, tot i que els primers treballs d’Alan Turing -considerat el seu creador- són anteriors a aquesta data. Però la velocitat a la qual la IA es desenvolupa és exponencial, és a dir, cada cop avança de manera més ràpida i, si bé els primers avenços van ser molt lents, els darrers se succeeixen de forma prou espectacular.
També és cert que fa dècades que vivim rodejades d’intel·ligència artificial, des dels algoritmes de les xarxes socials, els assistents de veu que hi ha qui té a casa -o al mòbil-, el correu electrònic quan detecta el correu brossa, les aplicacions de navegació que utilitzant el GPS detecten la teva localització i t’indiquen la millor ruta fins al punt de destí en temps real, els filtres d’algunes aplicacions que et retoquen elements facials, les cerques predictives a alguns cercadors d’internet… Una intel·ligència artificial és, senzillament, la part de la informàtica que desenvolupa la capacitat de la màquina per presentar les mateixes capacitats dels éssers humans com el raonament, l’aprenentatge, la planificació i la creativitat.
Safata d’entrada d’un servidor de correu que detecta el correu brossa amb intel·ligència artificial
Però, si fa anys que la intel·ligència artificial està al nostre voltant, per què se’n parla tant últimament?
D’entrada perquè a finals de l’any passat (el 30 de novembre de 2022 per ser exactes), una empresa va llençar un prototip de xatbot, un programa que simula una conversa amb una altra persona. I tot i les errades que s’han fet virals a les xarxes socials, el seu èxit ha sigut rotund, sent la plataforma que més ràpid ha crescut a la història d’internet. Aquest èxit ha contribuït a fer que també s’hagin popularitzat altres xatbots com els que generen imatges a demanda dels usuaris, o creen vídeos amb el contingut que prèviament s’ha enviat pel xat.
Arran d’aquest creixement, més d’un miler de personalitats van signar un manifest per aturar qualsevol experiment amb una intel·ligència artificial superior a les ja desenvolupades fins al moment. El llançament d’aquest manifest, i el rebombori mediàtic que va provocar, amb algunes lectures apocalíptiques que se’n van fer, també han afavorit que se n’hagi parlat tant. I es que sabem que les controvèrsies també generen clics.
Amb tot això, aquests són alguns dels dubtes que plantegem des de LaClara, i que també s’estan parlant a altres fòrums:
– Com es pot assegurar que els algoritmes no perpetuaran biaixos racistes, classistes o capacitistes com adverteixen en aquesta publicació d’Amnistia Internacional?
– Les imatges generades per intel·ligència artificial es creen a partir de combinacions d’imatges ja existents, per tant, no tan sols no genera res de nou, sinó que perpetua les cultures hegemòniques invisibilitzant així altres realitats. Com es pot assegurar la diversitat?
– De quina manera es pot reduir l’impacte sobre el medi ambient que generen els servidors necessaris per a emmagatzemar i processar els milions de bites necessaris per a la intel·ligència artificial generativa?
– En alguns casos les Intel·ligències Artificials guarden la informació anterior que s’hagi compartit en un xat. Es pot autenticar d’alguna manera la privacitat de les nostres dades?
– Es pot certificar d’alguna manera que no s’utilitzaran Intel·ligències Artificials com a eines de control o puntuació social a partir de la identificació biomètrica?
Reconeixement facial a través de dades biomètriques recollides per una intel·ligència artificial.
– Si es permet que les Intel·ligències Artificials prenguin decisions de manera totalment autònoma i sense cap supervisió, com es pot garantir que aquestes decisions no poden afectar a drets fonamentals de tota la població?
– Ja s’han detectat casos de com s’utilitza la IA com a una nova eina de violència masclista, com són els casos de deepfakes per a realitzar vídeos pornogràfics amb imatges de dones sense el seu consentiment. Les empreses responsables d’aquesta tecnologia, lluitaran d’alguna manera contra això?
– De la mateixa manera, fent ús de nou dels deepfakes, es creen vídeos com a generadors de notícies falses. Com ens podem protegir de la desinformació amb finalitats polítiques?
– Les intel·ligències artificials, tal com defensa Noam Chomsky, no són capaces de distingir el possible de l’impossible. Tindrem eines per a saber-ho fer els humans?
Són preguntes molt diverses i no són pas lleugeres… però també són preguntes que ens hem de començar a formular i a cercar algunes respostes… No cal que ens estressem perquè són temes complicats; tenim llocs dels que aprendre i experiència en debatre, com ho fem sobre els usos de les xarxes socials i les seves repercussions en els nostres drets o la nostra salut mental, o de les parts problemàtiques de la indústria del videojoc i algunes pràctiques masclistes i racistes i com això afecta les comunitats de jugadores i al seu benestar.
Construïm les respostes col·lectivament i no deixem de continuar fent-nos preguntes!
