De nou una pregunta molt senzilla, però una situació que potser no ho és tant…

Hi ha un amic a la colla que, tot i que te l’estimes un munt, i buenu, tothom se l’estima un munt, sempre la lia d’alguna manera quan sortiu… Amb ell us ha passat una mica de tot, des de coses més petites com haver de buscar-lo perquè s’ha “perdut” o haver de buidar-li una mica els cubates quan no mira perquè no vol parar de beure però ha de baixar el ritme, a coses menys petites com que la festa s’acabi perquè no pot parar de vomitar i l’heu d’acompanyar a casa o ha perdut el mòbil i creu que li han robat i tothom a buscar-lo, o inclús ja més serioses com que gairebé us posi en una baralla, o hagi estat un imbècil amb una tia perquè no li segueix la conya, o com que us facin fora d’algun concert o festa… com fa tres setmanes.

La colla ja fa rises recurrents del tema i li posa sobrenoms cada cop més passats de voltes…

Be, potser no tothom se l’estima un munt, perquè molta broma amb el tema i això però ja van caient comentaris amb una mica de ràbia. Però ningú hi xerra així amb calma i sincerament… que sembla que a vegades ja els hi va bé riure’s d’ell… fins que no fa riure.

I avui, sembla que la cosa s’està tornant a complicar com la darrera vegada… després de marejar-se al parc mentre fèieu botellón, que no tens clar si s’ha passat amb els porros o amb el vodka, s’ha quedat estirat a un banc i sembla que s’adorm, o quelcom semblant, tot i que està pàl·lid i sua força…

I uns quants ja estan farts del tema i no volen perdre’s la festa per ell, així que volen marxar perquè opinen que s’ho ha buscat…

I tu, què faries?