Avui us proposem una altra situació i us tornem a fer una pregunta molt senzilla: I tu, què faries?

Per fi ha arribat la data del concert! Fa molt que vau comprar les entrades amb el grup i a mida que ha anat acostant-se el dia el hipe creix i creix. Heu parlat i re-parlat de mil coses, quan us trobeu i pel grup que heu fet expressament per l’ocasió. Com hi anireu, qui es quedarà a casa de qui, quines cançons creieu que sonaran i en quin ordre, on anireu abans, què us posareu, on anireu després… Dir que ho teniu tot planificadíssim és quedar-se curt!

Però aquestes darreres setmanes hi ha una persona del grup que no està tan emocionada com al principi. T’ha comentat una col·lega que està passant una mala etapa, que ha tingut algunes situacions complicades i que no ho porta massa bé a nivell emocional. Però també diu que tot està bé perquè li encanta el grup i això l’animarà fijo.

I el dia del concert és aquí, us heu trobat i tot són riures i nervis. Heu anat a menjar alguna cosa i prendre quelcom abans d’anar cap al recinte. I de cop: ja sou a la cua! Queden tan pocs minuts…

 

 

Hi ha molta gent que està fent cua també, hi ha crits i corredisses, gent bevent, gent fer escàndol… i a tu l’ambient et sembla molt divertit, però veus aquella amistat, la que no està molt fina les darreres setmanes, que comença a tenir una cara estranya.

Tot i que li costa una mica parlar us comenta que no està bé, que li costa respirar i que creu que necessita marxar.

De cop el grup es queda en silenci. Li intenteu fer més preguntes per a veure què passa però veieu que això encara complica més la situació… i tu tens bastant clar que està tenint un atac d’ansietat.

Tens el cor totalment partit. Hi ha una part de tu que et diu que a aquesta persona no pot entrar al concert, se li ha de fer companyia i potser fins i tot acompanyar-la a casa i quedar-s’hi per fer suport. O acompanyar-la als serveis mèdics i veure què fer a partir d’aquí. Però una altra part de tu fa tant de temps que té ganes d’aquest concert i de tot el pla que l’acompanya que només pensar en perdre’s ni que sigui una cançó et donen ganes de plorar.

Al grup comença un debat on no s’entén gaire a ningú i hi ha postures molt diverses.

I tu, què faries?