Si tenim en compte que una droga és aquella substància que, introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix d’alguna manera una alteració del sistema nerviós central d’una persona i que pot crear dependència, hi ha més coses de les que imaginem en un principi quan pensem en “drogues”.

Tot i això, en una definició menys àmplia, s’entenen com a drogues les substàncies que poden modificar de forma “no natural” la consciència, l’estat d’ànim o els processos de pensament de la persona. Aquí hi trobaríem diverses substàncies, anomenades psicoactives, sigui que estan classificades com a il·legals, com el cànnabis, la cocaïna, l’èxtasi, l’speed o d’altres, o sigui que estan classificades com a legals, com el tabac, l’alcohol o els fàrmacs hipnosedants (dels que n’hi ha alhora diversos tipus, com els ansiolítics o els sedants).

La diferència que s’assenyala entre medicaments i drogues doncs, no es tant un tema senzillament de composició o d’efectes, sinó que és la funció amb la que es prenen (a més de si hi ha control de totes i cadascuna de les substàncies que els componen). Els medicaments, encara que soni redundant, tenen finalitats mèdiques, és a dir s’administren en persones que requereixen (per motius molt diversos) canvis en la seva activitat cel·lular, ja sigui (i explicat de forma general) per curar una malaltia, prevenir-la o reduir la seva simptomatologia (els símptomes serien una sèrie d’expressions de la malaltia).

Hi ha qui dirà que hi han drogues que poden funcionar també com a medicaments, i en alguns casos específics, això és cert. La qüestió és que, sent realistes, la gran majoria de les drogues que es consumeixen (i especialment si considerem les que es prenen en contextos de festa) no es prenen amb una finalitat medicinal. També és cert que hi ha qui consumeix drogues per a pal·liar malestars, sobretot emocionals, o patiments mentals. Però d’això en farem un altre post més endavant.

 

 

Un dels riscos importants dels medicaments, doncs, és que semblem més inofensius que no pas les drogues. I això pot fer que les persones se’ls prenguin més a la lleugera. Si són medicaments, són bons, oi?

El problema pot venir quan aquests medicaments (i ara pensem, per exemple, en medicaments com els hipnosedants que anomenàvem anteriorment, o d’altres prescrits per temes de salut mental o emocional) es prenen de forma diferent a la receptada; se’n prenen amb una pauta diferent (més sovint o més quantitat o durant més temps del recomanat) o inclús sense haver estat receptats.

Per exemple, tornar a prendre una medicació que se’ns va receptar fa mesos per una situació o condició específics, pensant que si van funcionar llavors funcionaran igual ara; o per exemple prendre la medicació que li van receptar a un/a familiar que té uns símptomes semblants; o per exemple, compartir la medicació; no són bones idees.

Per a receptar un medicament, i que aquest funcioni com hauria, s’han de tenir en compte diverses coses. Potser el que va servir fa mesos ara no ens serveix (perquè només va pal·liar símptomes i no tractar la causa, o perquè podem generar tolerància al medicament, o d’altres) o el que li ha servit a d’altres persones a mi no em serveix (perquè som físicament diferents, els nostres malestars tenen causes diferents, tenim diferents historials mèdics o múltiples possibilitats més).

De la mateixa manera que prendre medicaments, forçant canvis en la nostra activitat cel·lular, quan no és necessari o no hi a malaltia que curar o símptomes que pal·liar, no té sentit (i inclús ens pot aportar perjudicis), prendre els medicaments que no toquen o de la manera que no toca, pot perjudicar-nos més que no ajudar-nos.