Criptos, bitcoins, tokens… Molt probablement et sonen les criptomonedes, o algun altre criptoactiu per la promoció que te n’ha fet algun streamer, per diferents anuncis que t’hauran proposat que inverteixis, perquè n’has sentit parlar a les notícies o perquè tens un o una col·lega que s’hi ha “aficionat” i ara en parla tot el dia, o et diu que encara no és tard per a sumar-te “al joc”.
Aquest “nou mercat” es presenta combinant elements atractius: una alternativa als valors econòmics més clàssics, innovació i risc basat en la volatilitat. Mentre que es tracta d’unes pràctiques que comporten especulació, pèrdues econòmiques i fraus.
Però, que tenen què veure les criptos amb LaClara.info?
A més de ser una activitat que es dona als entorns digitals i pot prendre molt de temps i diners, fet que pot afectar-nos de diverses maneres, un dels debats que hi ha sobre la taula és si el criptotrading o el comerç de criptomonedes és comparable als jocs d’atzar o pot generar addicció.
Però anem per parts!
Què són els criptoactius?
Representació gràfica de les criptomonedes, que són els criptoactius més coneguts
Bàsicament, els criptoactius són valors digitals que només existeixen a internet i es basen en una tecnologia anomenada cadena de blocs (blockchain), per garantir-ne la seguretat. N’hi ha de diferents tipus, segons la seva funcionalitat i ús, però els més populars són les criptomonedes i, potser, els tokens (que van arribar al coneixement popular fa anys a través dels NFT, un actiu que prometia ser la “nova economia” i ara gairebé és a l’oblit). Poden fer-se servir com a mitjà d’intercanvi, reserva de valor o instrument d’inversió.
Com sabeu, una definició senzilla de criptomoneda és que són diners digitals, o més concretament un programari digital dissenyat per funcionar com a diners electrònics, d’ús exclusiu a internet i segons un sistema descentralitzat (no està controlat ni gestionat per cap entitat central, com ara un govern, banc o empresa).
I quins riscos tenen, en la nostra salut digital?
De segur que les criptos com a tecnologia i els seus usos tenen molts aspectes positius, però avui (ens sap greu!) no és el que ens ocupa.
La volatilitat del mercat de criptos, els preus poden fluctuar amb molta rapidesa i magnitud i això pot provocar (més enllà de les pèrdues de grans quantitats de diners) que s’hi destini una grandíssima quantitat de temps i energia en períodes de temps molt curts i de forma constant. Temps que es passa exclusivament online i, generalment, en dispositius mòbils.
El mercat dels criptoactius és molt volàtil
Alguns estudis indiquen que els joves que comercien amb criptomonedes sovint passen més temps a internet en general, jugant a videojocs i inclús apostant, que d’altres joves.
D’altra banda, hi ha elements que també poden impactar en la nostra salut en general, per exemple: que el mercat operi les 24 hores pot comportar problemes de son i la qualitat del descans en general; la por de perdre diners o a no aprofitar una oportunitat pot provocar angoixa o derivar en un estat de tensió permanent; les relacions cara-a-cara se’ns poden ressentir, etc.
És a dir, els impactes s’estenen més enllà de la situació financera, afectant l’estat d’ànim, les relacions i la salut física i mental.
Es pot convertir en una addicció?
Doncs no ho tenim clar. Una part de la comunitat científica està convençuda que comerciar o invertir en criptoactius pot convertir-se en una addicció conductual, semblant al joc patològic.
De moment s’assenyalen particularment el tipus d’inversions en criptos que comparteixen característiques amb els jocs d’atzar i apostes, fixant-se també en tota mena de trading, sigui quina sigui la inversió, que es realitza en curts períodes de temps i en mercats d’alt risc (com per exemple el day trading). Per exemple, un estudi va assenyalar que els i les inversores en criptos manifesten més malestar psicològic i soledat que inversors en accions mensuals o gent que no inverteix.
És comparable la inversió en criptoactius al joc patològic?
En què s’assembla al joc patològic?
Primer en la mecànica del joc d’atzar i apostes: el fet de dipositar (o apostar) diners a un esdeveniment que està en gran part determinat per l’atzar o afectat per elements incontrolables per la persona (per molt coneixement i estratègia que existeixi), a l’espera d’un “premi”, que és augmentar o com a mínim recuperar la inversió.
Però també hi ha d’altres elements similars: la preocupació constant i excessiva per l’activitat (pensar-hi constantment), el préstec de diners per a l’activitat o el dany a les relacions personals. O el fet de perseguir “recuperar” i continuar invertint tot i haver tingut pèrdues (símptoma molt característic de les persones amb un joc problemàtic).
També hi ha coses en les quals aquestes pràctiques no s’assemblen: per exemple, la gent que inverteix en cripto generalment no manifesta que ho fa per distreure’s, per a gestionar l’estrès o per a no pensar en coses que estan passant en la vida (i si ho fan, això seria un senyal que alguna cosa nova bé).
En resum?
Pel que fa a l’impacte econòmic, us sonarà avorrit però l’educació financera és clau per prendre decisions responsables i evitar ser víctimes d’enganys en tots aquests entorns. Un risc és creure’ns que en sabem més que les operadores i que els mercats i que som capaces de detectar els enganys fàcilment (o no tan fàcilment).
Pel que fa a l’impacte en la salut, les relacions, etc. si bé és possible que descobrim pròximament que algunes dinàmiques o pràctiques específiques de criptotrading poden generar addicció, no ens cal aquesta confirmació per adonar-nos que es tracta d’una pràctica digital que té molt impacte en la vida de qui ho practica. Posar atenció a quins són aquests efectes és important i cuidar-se ho és més.
