L’alcohol és una droga amb molts mites associats: corren moltes idees que es basen en concepcions equivocades, anècdotes o exageracions de la realitat. Potser has sentit a algun familiar o alguna amistat (si tens a prop gent que consumeix alcohol) una frase similar a aquesta: “Si tens ressaca, has de tornar a beure, així desapareix”. La mateixa lògica d’aquelles persones que diuen que si tens cruiximents per fer exercici, n’has de tornar a fer i així desapareixen. Però tornant a l’alcohol, tornar a beure alcohol cura la ressaca o només és un mite?

D’on surt el mite de tornar a beure?

És una creença popular que apareix a vegades en contextos festius, especialment aquells que duren diversos dies seguits com festivals de música o Festes Majors. Probablement aquesta idea parteix que “una mica més” d’alcohol equilibra algun tipus de desequilibri intern, o simplement que s’ha normalitzat aquest remei com gairebé un ritual.

Però que sigui una creença més o menys repetida o inclús una pràctica habitual per part d’algunes persones, no vol dir immediatament que sigui eficaç.

Per què pot semblar que funciona?

La majoria de les persones quan tenen ressaca (malestar, mal de cap, nàusea, etc.) no tenen ganes de tornar a beure i inclús el seu cos pot reaccionar negativament al consum, agreujant alguns símptomes com la nàusea.

Però d’altra banda, quan algú que té ressaca torna a beure alcohol l’endemà, també passen diferents coses que poden fer que sembli que el remei funcioni. D’entrada, l’acció depressora de l’alcohol pot reduir temporalment, mentre hi hagi alcohol a l’organisme, els símptomes de malestar físic o emocional. A part, l’alcohol pot tornar a activar el sistema de recompensa, amb el consegüent alliberament de dopamina i, per tant, s’obté plaer, que pot contrastar la sensació desagradable de la ressaca.

És a dir, tot i que pugui semblar que funciona, tornar a beure alcohol no et refà de la ressaca: només emmascara els símptomes durant unes hores.

Què està passant realment?

Més enllà d’aquestes sensacions d’alleujament, també passen més coses que són menys evidents però igual d’importants. Per una banda tornes a fer treballar el fetge per metabolitzar el nou alcohol ingerit quan, en molts casos, encara està metabolitzant l’alcohol del dia anterior. En aquest procés es produeix un tòxic, l’acetaldehid (un dels principals causants de la ressaca), que s’acumularà al que ja hi hagi present al cos. Per una altra banda, com que l’alcohol és diürètic (és a dir, que fa que orinem més del compte), augmentarà la deshidratació prèvia, i com que és inflamant, la inflamació produïda pel seu consum també augmentarà.

Estructura molecular de l’acetaldehid, un compost tòxic que es forma quan el cos metabolitza l’alcohol i que contribueix als símptomes de la ressaca

L’acetaldehid és un compost tòxic que es produeix quan el fetge metabolitza l’alcohol i és un dels principals responsables dels símptomes de la ressaca.

Per tant, amb aquesta informació és fàcil adonar-se que si algú amb ressaca torna a beure afegeix més feina al fetge, castigant-lo més en aquest procés de sobreesforç per metabolitzar un tòxic. A més, allarga i agreuja la deshidratació i provoca més inflamació a l’organisme. És a dir, suposa retardar la recuperació, però que aquesta necessiti de més recursos.

És com intentar amagar la mala olor corporal posant-se desodorant o colònia per no dutxar-se. Tot i que inicialment sembla que el problema desapareix a la llarga la pudor serà pitjor.

El risc de la dependència

Una cosa sobre la que no es reflexiona gaire és quin impacte tenen aquests mites i pràctiques en la relació sostinguda amb l’alcohol.

Utilitzar alcohol per alleujar malestars, encara que en aquest cas sigui la ressaca, pot reforçar un patró de consum com a recurs en situacions complicades o que es volen evitar, facilitant així anar adquirint una relació problemàtica amb el consum d’alcohol. A més, com ja sabem, prendre begudes alcohòliques repetidament augmenta la tolerància a aquesta substància amb el pas del temps, necessitant cada cop, més quantitat per alleugerir el malestar.

I la paradoxa és que es converteix en remei, el mateix que causa el malestar, creant un cicle que es fa difícil de trencar.

Què ajuda realment a superar la ressaca?

Com sabem, el millor i únic remei per a no tenir ressaca és no beure alcohol. Però un cop hi som, algunes de les coses que sí sabem que milloren la ressaca al dia següent són: no tornar a beure alcohol; beure aigua i begudes amb electròlits com begudes isotòniques o sucs de fruita naturals; menjar lleuger per no inflamar més el sistema digestiu; descansar per donar temps de repòs i reparació al cos; i sobretot, deixar passar el temps perquè acabi el procés natural de recuperació i tot torni al seu estat òptim. Un munt d’opcions!

Conclusió: la ressaca es cura bevent?

Tornar a beure no elimina la ressaca: simplement, en alguns casos, pot posposar-la i pot empitjorar-la. La sensació de millora és temporal mentre hi hagi alcohol a la sang i enganyosa perquè la ressaca no ha desaparegut. Escoltar el cos és una forma de reducció de riscos, i la millor estratègia sempre és prevenir els símptomes, no amagar-los.