Quantes sèries tens pendents? Estàs al dia dels “teus” podcasts? T’has perdut algun live que no pots recuperar? Una llàstima que el dia només tingui 24 hores i la setmana només 7 dies. I és que el temps de les persones és, ho vulguem o no, limitat. S’ha de repartir entre les diferents activitats que es vulguin realitzar: també les que tenen a veure amb l’oci digital. Però com porten aquestes plataformes aquesta limitació humana?
Són el mateix Disney +, TikTok Live i Spotify?
Les plataformes d’streamig o streams es basen en transmetre contingut, particularment audiovisual, que la persona pot reproduir des del seu dispositiu en temps real, sense haver de descarregar-lo i necessitant, en general, una connexió a Internet permanent. Les dues modalitats principals són l’stream on demand o a demanda (de Netflix o Youtube) i el live stream o directe (de TikTok Live o Twitch). L’estrella és el vídeo però també segueixen aquest model plataformes de música, audiollibres o podcasts.
Si bé cada plataforma té continguts propis i estratègies característiques, creant una “marca” o identitat particular, hi ha algunes mecàniques comunes que potser ens són familiars. El carret (o scroll infinit) ens ofereix sempre una altra publicació, un altre vídeo i un altre, per a que no parem mai. I per si en algun moment no tens res a la llista, tens les teves recomanacions personalitzades, curades pels algoritmes als que has anat entrenant amb els teus hàbits de visionat o amb allò que més li interessa a la plataforma que vegis. A més, per a minimitzar les possibilitats de que t’aturis, sempre hi ha activada la reproducció automàtica de contingut. I per últim, les notificacions automàtiques, des de les novetats als recordatoris quan fa molt que no entres.
El què més tenen en comú, com veiem, és que competeixen per la nostra atenció.
Els algoritmes de les plataformes estan dissenyats per matenir-nos el màxim de temps enganxades a la pantalla
Com competeixen per la nostra atenció?
Per a analitzar un tipus de streams específic, agafem l’exemple de les plataformes de pel·lícules i sèries de les més famoses, com per exemple HBO, Netflix o Movistar+. Que, a més, tenen la “dificultat” o el “problema” afegit que han d’aconseguir que la gent pagui de forma recurrent, s’hi subscrigui; és a dir, que cada mes o cada any es pagui una quantitat per accedir només temporalment a aquests continguts, i a vegades, veient anuncis i tot.
Però aquestes plataformes, què ofereixen per a que paguem i ens hi quedem? Com s’ho fan?
El que ens diuen és que les triem per la qualitat o el tipus característics dels seus continguts. És veritat que cadascuna procura especialitzar-se d’alguna manera per a distingir-se de les demés i fer-se amb una “quota de mercat”. Netflix inverteix en fer moltes produccions pròpies i fer “estrenes” freqüentment, a més de tenir un catàleg molt ampli i variat. Disney+ s’especialitza en franquícies molt conegudes i sagues molt famoses, a més d’orientar-se al públic familiar. HBO aposta pel que en diu contingut de qualitat, cercant el prestigi. I altres plataformes tenen un enfocament de televisió més tradicional, com Movistar+, o més cultural i cinèfil, com Filmin.
Netflix, Disney+, TikTok o Spotify competeixen constantment pel temps i l’atenció dels usuaris a través d’algoritmes, notificacions i reproducció automàtica.
També promocionen avantatges tècnics, com el nombre de dispositius des dels que es poden visionar simultàniament, el funcionament particular del seu algoritme de recomanació o les opcions per cercar, fer llistes, valoracions, etc. Fixem-nos que, curiosament, la majoria d’aquestes “avantatges” porten a un major consum.
Però, a part de les anteriors, també fan servir altres estratègies per mantenir-nos enganxades en el dia a dia i el màxim temps possible, i que ens poden passar més desapercebudes: per exemple, promocionar el binge watching (o les maratons de visionat) traient temporades completes de sèries de cop, convertir les “estrenes” en un esdeveniment a través de la creació de hype i la promoció massiva, retirar contingut de forma estratègica i promocionar-ho per a incentivar el fomo, col·laborar amb creadores de contingut específiques que fan promoció, contingut divers o reviews de les series o pel·lícules, o crear una conversa molt intensiva, sobretot a través de les xarxes socials, sobre les darreres novetats per a accelerar el ritme de consum del contingut, ja que la gent no vol rebre spoilers, no es vol quedar “fora” de la tendència o no vol perdre’s les referències.
Això ens impacta d’alguna manera?
De moltes!
Principalment, quan el temps d’una persona és limitat i cada vegada es consumeix més contingut, aquestes activitats desplacen altres activitats d’oci, li roben el temps. I progressivament també d’aquelles que són necessàries, ja sigui dormir, passar temps amb altra gent o estudiar. Aquestes activitats es redueixen i inclús desapareixen o, en el millor dels casos, es fan de forma simultània, com estudiar amb una sèrie de fons, dividint, així, la qualitat de l’atenció. És a dir, pot afectar profundament al nostre benestar.
El binge watching i la reproducció automàtica són algunes de les estratègies que utilitzen les plataformes de streaming per mantenir l’atenció dels usuaris durant més temps.
Però també es important que tinguem en compte que el model de negoci va més enllà de que les persones paguin una subscripció mensual: els diners estan en les nostres dades. No som “els clients” d’un servei, en som la matèria prima. Disney +, HBO i la resta de plataformes són una font constant de dades sobre el nostres hàbits, els nostres interessos o, inclús, les nostres reaccions emocionals. Qualsevol dada és important si es pot monetitzar: què ens pot influir en la nostra presa de decisions, en quins moments som més vulnerables o quines mecàniques poden afectar el què comprem o el què compartim.
Entendre com funcionen aquestes plataformes i amb quins mecanismes exploten les nostres vulnerabilitats, ens pot ajudar a posar-hi mesures. Algunes tan senzilles com desactivar la reproducció automàtica, treure les notificacions o decidir que aquesta setmana, que tinc altres coses importants, no veuré la sèrie de la que tothom parla, perquè, a més, la setmana que ve segur que n’hi ha una altra de nova. O d’altres, potser no tan senzilles, però de les que pas a pas podem anar reprenent el control sobre com triar què vols veure, quan ho vols veure, quant de temps li vols donar i, sobretot, quan vols desconnectar.
