Llaminadures de THC

En els darrers anys, les formes de consum de cànnabis, tant de THC com de CBD com d’ambdós compostos junts, s’han anat diversificant. Un dels formats amb més atractiu són els comestibles que, si bé sempre han estat presents, han pres darrerament noves dimensions i presentacions. En resum, es tracta d’aliments impregnats d’una manera o una altra amb extracte de cànnabis, generalment de THC.

El rang de comestibles és molt ampli, i van des de galetes i pastissos (que són algunes de les formes més conegudes), passant per infusions i begudes, a dolços i llaminadures. En les darreres hi podem trobar caramels, xocolatines, crispetes, piruletes, gominoles, etc. És sobre aquest darrer grup que volem parlar de forma detinguda, ja que tenen algunes característiques específiques que són importants d’analitzar.

Què les caracteritza?

En els darrers 5-10 anys, i sobretot lligat a la legalització del cànnabis al Canadà i algunes parts dels Estats Units, han aparegut més productes en els mercats legals, i sembla que aquest tipus de comestibles comercials han guanyat visibilitat i també certa popularitat.

Entre les “avantatges” que es destaquen és que són formes més discretes i “divertides” de consumir cànnabis. D’una banda, és una forma “fàcil” i dissimulada de prendre THC, sobretot en llocs públics; d’altra banda, cada cop més hi ha persones a qui no els agrada fumar, així que és una forma alternativa de consumir-ho. I com a extra, es tracta de productes que poden tenir, en si mateixos, bon gust.

Es tracta també d’una forma de consumir THC on la durada dels efectes així com el “control” de la gradualitat de la seva aparició, poden ser majors. En els casos que els productes estan clarament etiquetats (sovint aquells que provenen de mercats legals), hi ha indicada la quantitat de cannabinoides que conté cada porció, perquè qui el consumeix tingui més elements per regular l’experiència.

Com funcionen?

Quan es pren una substància menjant-la, aquesta funciona d’una forma específica. És a dir, no té gaire a veure fumar cànnabis amb menjar-lo. Quan s’ingereix un comestible, el sistema digestiu l’ha de descompondre, així que els cannabinoides entraran al torrent sanguini a través d’aquest procés digestiu. En aquest format, la manera en la qual el cos metabolitza el THC és diferent de quan ho fa a través dels pulmons i el resultat principal és que els efectes poden ser molt més potents.

Això també vol dir que el temps que triguin a aparèixer els efectes pot variar molt: des del tipus de comestible i la potència de la dosi, a com és el metabolisme de la persona, si hi ha menjar a l’estómac, com s’està de salut, etc.

Tenen riscos específics?

Hi ha riscos que comparteixen amb la resta de comestibles de cànnabis (a més dels que tenen a veure amb el consum de cànnabis en si mateix) i és que la dosi, la potència, etc. del cànnabis o el THC utilitzat és impossible de saber sense fer servir equipament especialitzat, i que a més pot canviar moltíssim entre productes similars o el mateix producte en diferents remeses.

Si bé hi ha, com hem comentat, alguns productes etiquetats que provenen de laboratoris professionalitzats o que procuren proporcionar garanties per a la persona que consumeix, n’hi ha d’altres que provenen de laboratoris que no proporcionen cap informació (o bé la que proporcionen no és fiable) i a més no tenen cap mena de garantia sanitària.

D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que hi ha llaminadures impregnades amb altres cannabinoides, particularment cannabinoides semisintètics, i que aquests es poden comportar de formes diferents i tenen també els seus propis riscos. D’aquests en parlarem en un altre article més endavant.

Pel que fa als riscos específics de les llaminadures de THC, aquests tenen a veure sobretot amb el seu format i presentació, que tenen diferents implicacions:

• Ens poden fer sensació de seguretat. Quan venen envasades de forma professional i imitant les grans marques comercials, correm el risc de confiar-nos molt, ja que associem els productes alimentaris amb productes regulats, supervisats i segurs. Ens pot fer la sensació que tot estarà elaborat de forma controlada, i no té per què ser així.
• Correm el risc de sobre-dosificar-nos. Els comestibles en si mateixos tenen riscos de sobredosificació perquè triguen molt a fer efecte, i les persones tendeixen a menjar més pensant que no “els hi ha pujat”. Però les llaminadures, donat el seu sabor i la forma en què es consumeixen habitualment, poden portar que en prenguem més perquè estan bones, perquè som golafres o perquè ens despistem.
• Semblen inofensius. Els caramels, les gominoles… els associem a consums divertits, recreatius, inofensius, a coses aptes per a criatures… Pot fer la sensació que és una manera més “lleugera”, senzilla o menys compromesa que, per exemple, fumar-se un porro.
• Es poden prendre sense saber què n’estàs prenent. És a dir, seria possible confondre una bossa d’aquestes llaminadures amb unes de corrent, o oferir un d’aquests productes a algú que no s’adoni del que contenen.

I a més, tenen un màrqueting específic i una imatge que fomenta tots aquests riscos. Bosses de colors cridaners, amb dibuixos de semblant infantil, promocions que parlem de com n’és de fàcil i deliciós, etc.

Es poden reduir els riscos?

• Començar amb poca quantitat i anar a poc a poc. Com dèiem, els comestibles triguen molt a fer efecte, i quan ho fan, aquests poden ser més intensos i durar més que si s’ha fumat o vapejat. Millor començar amb una dosi petita i esperar almenys 1–2 hores abans de prendre’n més.
• Hidratar-se sempre és una bona idea.
• Millor amb la panxa plena i no prendre’ls com si fossin “menjar”. Prendre’n amb l’estómac buit no és una bona idea. Haver menjat abans pot fer que els efectes apareguin de manera més gradual i reduir molèsties.

A més, tenir a mà menjar “normal” per si apareix la gana és una bona idea, per evitar consumir-ne més sense adonar-se’n.

• No barrejar amb alcohol ni amb altres substàncies. La combinació amb l’alcohol pot augmentar el mareig, les nàusees o l’angoixa. I amb altres substàncies, poden donar-se interaccions de risc més alt. Especialment les primeres vegades, millor no barrejar.
• No fer activitats que comportin més riscos. Per exemple conduir; encara que et trobis bé, el temps de reacció i la concentració poden estar alterats durant hores.
• Cura amb com es guarden! Conserver l’etiqueta i tenir-ho clarament identificat és important, i sobretot mantenir-lo fora de l’abast d’altres persones o mascotes.

La millor recomanació per a no tenir problemes pel que fa a aquestes llaminadures sempre serà no prendre’n. Però, sigui com sigui, tingues en compte tota aquesta informació per a prendre les teves decisions.