El que es considera una droga de festa és bastant relatiu. EI que es considera un colocón desitjable pot canviar segons el lloc, segons el tipus de festa o anar canviar amb el temps. També segons el grup de gent o entre generacions.
Potser tothom estaria d’acord en que l’alcohol és una droga de festa, perquè realment es la substància mes normalitzada al nostre context i la que mes es consumeix, segons les estadístiques, així que també, hi està molt present i no hi ha debat. I potser també estaríem d’acord que l’mdma és una droga “de festa”, ja que és molt anecdòtic que la gent la consumeixi en altres contextos. Són substàncies que s’associen amb la sociabilitat el gaudi, amb la connexió amb d’altres i amb l’ambient.
Però en els darrers mesos s’han fet presents consums en espais de festa altres substàncies que, a primera vista, no tothom associaria a estar connectant amb d’altres, amb la música o amb el ball. En aquest cas parlem dels globus o cremdelux, de popers en algunes ocasions o inclús, de forma molt més anecdòtica, del cloretil.
Què són aquestes substàncies i què tenen en comú?
Realment aquestes substàncies, pel que fa a composició i funcionament en l’organisme, tenen poques coses en comú entre elles. Però d’altra banda, tenen algunes similituds molt importants.
Pel que fa als globus l’òxid nitrós, us n’hem explicat coses aquí i aquí. En resum, és un gas incolor que es presenta en format de gas comprimit en càpsules i bombones, que es descarrega en globus per a inhalar-lo. És una droga amb efectes anestèsics ─pèrdua temporal de la sensibilitat en general i possible pèrdua de la consciència─, analgèsics ─pèrdua de la sensibilitat per al dolor─ i dissociatius ─sensació de desconnexió amb l’entorn extern, els propis sentits i la consciència, també de manera reversible.
I pel que fa als popers també, aquí i aquí. En resum, són un conjunt de substàncies com el nitrit d’amil, el nitrit d’isobutil i el nitrit d’alquil, presentades en estat de líquid incolor en petites ampolles de vidre per poder inhalar directament del flascó. Els seus efectes són la vasodilatació i la relaxació muscular, així com sensació d’eufòria, d’intensificació de la percepció sensorial i de col·locar-se.
D’altra bada, del cloretil no n’hem parlat. En resum es tracta d’un gas, el clorur d’etil, que es fa servir com a esprai d’anestèsia local, especialment perquè està a temperatures molt baixes, ja que dessensibilitza les terminacions nervioses de la zona on s’aplica. Els seus efectes són eufòrics i exitatòris, i també poden ser analgèsics, d’evasió i desconnexió de l’entorn o de dissociació.
Pel que fa a les coses que tenen en comú, una de les coses importants és que aquests gasos o inhalants són productes legals amb usos industrials o mèdics. Així que són relativament accessibles i inclús, econòmics, comparat amb d’altres substàncies.
Una altra de les coses que comparteixen és que acostumen a consumir-se en contextos on s’estan consumit d’altres substàncies. És a dir, és probable que s’estigui consumit també alcohol o inclús cànnabis. Així que estranyament aquestes substàncies es donen com a consum únic i sense interaccions amb d’altres.
També tenen en comú que poden generar una sensació d’eufòria intensa, desinhibició, mareig o desconnexió.
I un dels fets més determinats: que els efectes apareixen de forma quasi immediata i són habitualment molt curts. Anem a aturar-nos un moment en aquesta qüestió.
Pujades ràpides, efectes curts?
La rapidesa llavors és la característica principal que comparteixen aquestes substàncies. Tat de la pujada, dels mateixos efectes com de la baixada.
Com ja hem comentat diverses vegades, la forma de consumir una substància, afecta als seus efectes. Al inhalar, l’arribada quasi immediata de la substància als pulmons en permet una absorció molt ràpida per part de l’organisme: el gaso o aerosol arriba al torrent sanguini i, en conseqüència, al cervell en qüestió de segons. Aquesta rapidesa comporta que la percepció de l’aparició dels efectes, o pujada, sigui generalment força o molt intensa. Més encara si es compara amb el consum per altres vies, com per exemple, l’oral amb l’alcohol o l’mdma.
Així com dèiem, aquesta rapidesa comporta també una durada molt curta dels efectes de les substàncies. En la majoria de les ocasions, segons, com a màxim, minuts.
Efectes curts, menors riscos?
Tota aquesta sensació fugissera i ràpida, sovint es tradueix en una percepció dels riscos molt menor. És a dir, si es consumeix poc i els efectes són breus, això deu voler dir que l’impacte en un mateix o mateixa és també “poc i breu”. Aquesta percepció es pot veure reforçada per l’estatus legal d’aquetes substàncies (o el fet que n‘hi hagi d’altres il·legalitzades), entenent que si són legals és que tindran pocs perills.
Generalitzant una mica (i sabent que cada substància té els seus impactes específics), alguns riscos que comparteixen són: la imprevisibilitat dels efectes, la dificultat de controlar les dosis, el risc de re-dosificació excessiva en període curts de temps, el risc d’accidents (caigudes, pèrdues de consciència o desmais) i afectacions immediates al cervell, com la possible falta d’oxigen (globus) o la baixada de tensió (popper). A més de les possibles irritacions, cremades o lesions de la boca i nas, les vies respiratòries o els ulls.
D’altra banda, com hem cometat, aquetes substàncies s’acostumen a consumir, especialment en cotextos de festa, mentre també se n’està consumint d’altres, com per exemple l’alcohol. Les interaccions amb d’altres substàncies no només n’augmenten els riscos (les interaccions amb depressors solen ser una idea terrible) sinó que poden distorsionar la percepció dels efectes i emmascarar la responsabilitats de possibles malestars, contribuint de nou a la baixa percepció de risc. És a dir, si penso que el popper és innocu i no té baix risc, i em trobo malament, probablement llavors “culparé” a l’alcohol del malestar.
I la festa?
En resum, els consums d’aquestes substàncies ens poden semblar menys nocius, molt associats a moments puntuals i de poca durada i que no ens comprometen gaire la festa. Comparant amb les drogues que dèiem al principi, com l’alcohol i l’mdma, no s’ha d’estar consumint molta estona o tampoc s’allarguen hores els seus efectes, no sabent com acabarem. Però igual que la resta de substàncies, tenen els seus propis riscos i impactes específics. A més, una mala caiguda, una lipotímia o un mal viatge poden tirar enlaire la festa de qualsevol.
