És divendres a la nit. T’has passat la setmana esperant la festa amb el teu grup. Quan arribeu al punt àlgid de la nit, un dels teus col·legues, ja va amb la seva bosseta d’speed i et diu, “Va, avui també, no? Una mica, i així aguantes tota la nit!”
És una escena que últimament es repeteix, no controles què fa o deixa de fer la gent, prou en tens amb les teves coses, però tens la sensació que cada cap de setmana es repeteix aquesta mateixa situació.
Decideixes parlar amb el teu amic, i li fas saber que sents preocupació pel consum que fa últimament però et respon que “controla”, que “no és com la penya que s’enganxa”.
T’hi fixes una mica i potser sí que últimament el notes més nerviós de l’habitual, però no saps ben bé per què. Tu saps que dorm poc i que menja fatal, però potser era per les preocupacions diàries que, més o menys, tenim totes.
Et preocupa, però també et fa mandra entrar en un tema delicat i por, la reacció que pugui tenir si insisteixes. A més, t’ho passes bastant bé amb ell de festa…
Penses que el seu consum potser té alguna cosa a veure amb aquests malestars i t’hi quedes rumiant…
Potser és millor no dir-li res. Al final, cadascú fa el que vol. No vols perdre l’amistat ni amargar-li la nit a ningú.
Però igual també pots esperar un moment tranquil i dir-li que et preocupa com està últimament. Que no ho fas des del judici, que el veus cremat.
També podries proposar-li fer una nit de festa sense consumir i saber si realment “ho controla i no està enganxat” o, per contra, ho “necessita”.
Una altra possibilitat que se’t passa pel cap és contactar amb algun servei d’informació sobre drogues per saber més coses sobre l’speed, el seu consum i com parlar-ne.
I tu, què faries?
Trobar o generar el moment adequat per parlar pot ser clau, i tu, què faries?
