No tenim un cos perfecte, i no el tindrem mai

No tenim un cos perfecte, i no el tindrem mai, n’estem segures.

I per què ho sabeu tan del cert, us deveu estar preguntant? Doncs perquè de ser així s’acabaria el negoci, no creieu?

Hi ha una bellesa canònica que, tot i que no ho sembli d’entrada, s’ha mantingut força estable les últimes dècades. Ens agradaria que no fos així i que la bellesa fos considerada en qualsevol cos, però si parlem de cànon estètic, ràpidament ens ve al cap un “tipus de cos” molt concret. És un “model” que es repeteix en cossos que veiem sobretot a les pantalles (molt menys o gairebé mai, fora d’aquestes); i que trobem (de forma molt binària) en cossos d’homes i de dones, tot i que històricament la pressió estètica ha afectat sobretot a les dones al llarg de tota la seva vida, també des de ben petites i quan envelleixen.

Però si aquests ideals de bellesa no es corresponen amb la realitat, no són realitzables, com aconsegueixen quedar-se tan dins nostre i fins i tot fer-nos sentir tan malament? I el més important, qui hi guanya? I què hi té a veure amb les pantalles?

La indústria de la cirurgia i medicina estètica és un negoci que no para de créixer. En prop de deu anys, la xifra d’intervencions de cirurgia estètica a l’estat espanyol s’han multiplicat per 5, i els tractaments mèdics sense operació s’han multiplicat per 2. De fet, us heu fixat que cada vegada hi ha més clíniques dedicades a aquest negoci a les nostres ciutats? Si fa temps que creieu que cada vegada veieu més negocis d’aquest estil, no és una percepció, aquests centres també han duplicat la seva presència. Segurament tampoc se us escapa que les seves campanyes publicitàries cada vegada són més agressives i més exagerades. De fet, costa d’empassar com a real el que venen (“miracles” i molt barats), però així i tot acaba fent algun efecte en nosaltres.

Actualment, la publicitat ens arriba sobretot a través de les pantalles, especialment de les xarxes socials. No és casualitat com han augmentat l’impacte algunes tendències (trends), alguns vídeos en concret com les rutines de “cura” de la pell (skincare) o la banalització de tractaments estètics en múltiples publicacions. Aquestes publicacions sovint es donen en un format molt casual, i pràcticament amagant que es tracta de publicitat.

Fixem-nos un moment en què fan sovint algunes agències de representació d’influencers:

Aquestes empreses tanquen contractes econòmics amb clíniques o empreses de productes, amb un preu concret segons el tipus de publicació que es faci. Per exemple el que es paga per una publicació a Instagram varia segons si és story, publicació al feed, etc. També segons el nombre de perfils que segueixen el compte en concret, a més seguidors més diners, a menys seguidors es treballa amb “regals” o “invitacions”. El negoci és doble, les empreses esperen que de forma relativament econòmica la seva publicitat arribi a més gent i les agències d’influencers esperen que les seves representades augmentin seguidors i, per tant, incrementin els ingressos per publicitat.

Però existeix algun tipus de control amb aquestes accions publicitàries quan a més poden afectar la salut (tant física com mental)? Han de seguir alguna normativa?

Doncs sí, sempre i per a qualsevol producte. I ho saben perfectament, no ens oblidem que la majoria s’hi dediquen professionalment. Tot el que sembla espontani en aquests perfils, és de tot menys espontani. De fet, si voleu descobrir moltes de les trampes que fan, us recomanem que seguiu el perfil @hazmeunafotoasi.

Què haurien de dir i posar sempre en aquest tipus de publicacions? Doncs bàsicament que es tracta de publicitat. I quan és publicitat? Sempre que hi hagi alguna “intencionalitat comercial”, és a dir que se’ls pagui diners o simplement amb un regal, una invitació o alguna altra compensació. En aquests casos s’han de posar etiquetes clares i visibles a l’inici de la publicació. Ara bé, sempre ho fan? Sempre es veu fàcilment?

Sovint passa que les referències a la cirurgia estètica, a tractaments o a productes, s’han anat colant als vídeos i publicacions d’infinitat de perfils, d’una forma relativament subtil. Un vídeo breu en directe en el que algú ens parla de com està mentre fa una “rutina” de productes per la pell, ens expliquen un viatge mentre es maquillen, fan un contingut sobre un producte ideal per quan van al gimnàs o ens presenten la seva metgessa de confiança amb qui s’han “rejovenit”. O simplement utilitzen per defecte alguns filtres que milloren la seva imatge o els resultats d’un tractament.

Les xarxes socials s’han convertit en l’espai perfecte per reproduir aquesta violència estètica i sobretot fer-ne negoci. I sí, parlem de violència, perquè la pressió estètica pot minvar l’autoestima i l’autoimatge i pot provocar problemes greus de salut, tant física com mental. Aquesta violència simbòlica s’exerceix de forma especialment dura cap a cossos no normatius, i genera discriminacions i violència.

Quan ens presenten tots aquests productes i intervencions possibles com quelcom que té a veure amb la salut o que millorarà la nostra vida, hem d’aturar-nos i pensar en el que dèiem just a l’inici d’aquest text. No tenim un cos perfecte, perquè no existeix segons aquests cànons irreals: per tant, sempre hi haurà quelcom a modificar perquè el negoci no pari de créixer. Ara bé, si el nostre cos el considerem perfecte, perquè ens agrada tal com és amb totes les seves perfeccions i imperfeccions, també se’ls hi acaba el negoci. Així que potser aquesta és la manera més sana que tenim de rebel·lar-nos contra una indústria que tan sols pensa en com pot continuar augmentant els seus ingressos.