Les cambres d’eco dels entorns digitals

Les xarxes socials s’han convertit per a moltes persones en el rebedor d’internet. És la porta a través de la qual s’accedeix a un munt d’informació, continguts, propostes… de persones, entitats, empreses, projectes i del que puguem imaginar. Però alhora és el distribuïdor que ens portarà a accedir a uns continguts específics i no a uns altres. I que sovint ens condueix a cambres d’eco.

Anem a pams!

Repassant els bàsics: algoritmes als entorns digitals

Com ja sabem, les xarxes socials i, en general, les plataformes digitals (com Youtube o Netflix) utilitzen algoritmes per oferir als i les usuàries continguts que les mantingui interessades a la seva plataforma, que maximitzi el temps que s’hi passarà, proporcionant publicacions “rellevants” per a cadascú… Sigui de les teves amistats o de persones properes, d’interessos que tens o que se suposa que tens, tot de publicacions que et fan caure en pous d’hores de carret infinit. Endrecen com se’ns presenta el contingut, què se’ns suggereix, quins i quants anuncis, en quin moment del dia, etc.

Això és similar a com els llocs web o algunes apps recopilen cookies per mostrar als i les usuàries anuncis rellevants “per a ells” i conèixer els seus hàbits als entorns digitals per a poder treure’n profit.

Per a moltes persones, aquesta funció és clarament un avantatge. Amb tanta gent que se segueix i tan contingut com hi ha disponible, renovant-se constantment, et fa la feina de triar dins d’un univers infinit de vídeos, pòdcasts, sèries, etc. Te’ls endreça i te’ls proposa i, si no et ve de gust, no has de fer res més que el primer clic.

A cada avantatge, el seu inconvenient

Que l’algoritme triï per nosaltres no és l’inconvenient. O no és l’únic inconvenient. És cert que quan les plataformes són les que trien per nosaltres què veiem, perdem la pràctica de buscar, d’interessar-nos, d’indagar una mica entre coses noves. I quan perdem la pràctica, cada cop ens fa més mandra i més ens conformem.

Anant una mica més enllà, l’inconvenient del que volem parlar és sobre el tipus de contingut que ens mostra; i és que, encara que no ens ho sembli, aquest és cada vegada menys divers.

Si l’objectiu és que passem el màxim de temps possible, el que faran les xarxes socials és oferir-nos contingut segur: més i més contingut que s’assembli d’alguna manera al que ja consumim, que sigui similar, més d’allò mateix. I especialment d’aquell contingut amb el qual interaccionem. Sigui perquè ens agrada o sigui perquè ens genera rebuig (com el contingut que és clickrage, que el mirem perquè ens enfada o indigna). Això acabarà creant una bombolla, o un “eco” de les mateixes idees i opinions.

Implicacions de les cambres d’eco

En resum, els algoritmes creen cambres d’eco en mostrar als i les usuaris contingut similar amb el qual ja interactuen i ocultar tot d’altre contingut, que consideren “irrellevant” per aquesta persona.

El resultat acaba sent un biaix de confirmació del que ja es pensa. És a dir, tot el que veiem (sigui perquè hi estem a favor, o sigui perquè se’ns mostra allò oposat) ens confirma punts de vista anteriors i ens reforça idees que ja teníem, independentment de si són certes o no, es basen en fets o no. I a més, les cambres d’eco mostren que ‘tothom’ rellevant creu el mateix que ells i elles, creant una falsa sensació de consens. Així les persones queden atrapades en un tipus de “bombolla”, especialment pel que fa a les idees, la informació, etc.

Això pot tenir diverses implicacions, individuals però també col·lectives. Les cambres d’eco no només empobreixen la informació a la qual s’accedeix sinó que desincentiven una visió realment crítica del món i de l’entorn de cadascú (crítica que vol dir que ens fa fer preguntes i interessar-nos per conèixer les causes i les connexions de les coses); les cambres d’eco enfronten i polaritzen la visió del món.

També poden afectar la salut mental de les persones; sobreexposar-nos a cert contingut i esbiaixar la nostra percepció de la realitat pot fer que, quan s’interactuï amb persones que no comparteixen els mateixos punts de vista, es generin situacions d’aïllament i incomprensió, o fins i tot sentiments de ressentiment o odi cap a persones o grups.

Se’n pot sortir?

Tenim moltes alternatives a les nostres mans!

A les plataformes tecnològiques els hi podem demanar que millorin els algoritmes, perquè si no s’entrenen a propòsit per fer-ho, no poden avaluar la informació que suggereixen. Actualment, un algorisme no prendrà la decisió de mostrar als i les usuàries punts de vista equilibrats o fets per a contrastar (principalment perquè això no dona diners). Però es pot fer millor tecnologia!

Per la nostra part podem cercar informació de manera més activa, no només consumir aquella que se’ns suggereix, podem cercar fonts molt diferents, podem cercar punts de vista contraris per a debatre… en definitiva, entrenar una mica el nostre sentit crític. Podem posar-li consciència a com funciona el nostre algoritme. Podem passar temps de desconnexió de les plataformes digitals. Podem espolsar-nos de tant en tant les mandres i buscar coses molt diferents del que consumim, per a procurar sorprendre’ns. Podem preguntar a gent que no forma part del nostre cercle…

Segur que teniu moltes més idees per compartir!