Pensar sobre el propi consum de tabac?

De les persones que fumen, n’hi ha que tenen clar que el consum de tabac és problemàtic i n’hi ha que no ho veuen de la mateixa manera. En general, “saben” que el tabac és nociu, però potser no consideren que el seu propi consum ho sigui… o ho sigui tant com “diuen”… o  tingui tant d’impacte com té realment. O inclús creuen que el consum els hi aporta certs “beneficis”.

“Jo fumo el normal”, “només fumo quan estic estressada”, “jo puc deixar-ho quan vulgui”, “em relaxa”, “m’ajuda a relacionar-me amb altres persones”, “només fumo de festa”… són algunes de les expressions que potser heu sentit, de manera més o menys habitual,  d’alguns fumadors i fumadores quan parlen del seu propi consum.

Potser sí que, al principi, aquestes frases es diuen creient-se-les, inclús argumentant-les, amb exemples… Però amb el temps moltes d’aquestes expressions no es fan servir perquè s’hagi pensat en profunditat, sinó precisament per estalviar-se fer-ho. Moltes vegades, són respostes automàtiques quan algú pregunta, o arguments fixats al cap per a no reflexionar-hi gaire més.

Donem un cop d’ull a aquestes frases! Analitzar algunes d’aquestes afirmacions, desmuntar argumentacions simplistes i qüestionar-les, ens permetrà una mica d’espai mental per a pensar en com consumim realment. Això ens servirà, com a mínim, per conèixer una mica millor com i per què fem algunes coses i, si li posem només una mica més d’energia, començar a pensar quines podem fer millor i, inclús, quines volem deixar de fer.

“Jo fumo el normal”

Si et sona aquesta frase i inclús t’has vist dient que fumes el que és normal, qüestionar-se què és “normal” pot ser un encert. Exactament què és allò “normal”?

És normal la quantitat de cigarretes que es consumeixen? El normal és fumar 1 cigarreta al dia? 10 al dia? Un paquet de 20? No comptar-les perquè es fuma tabac de liar i no compta igual? Soc conscient de quantes cigarretes puc arribar a fumar al dia? Inclús pot ser que cada vegada en fumi més i ja no ho compti?

O el normal és el moment que es comença a fumar durant el dia? El que és normal és fumar després del cafè del matí? A partir de les 12:00 del migdia? A l’afterwork? Quan surto de festa? Només durant el cap de setmana? Quan estic amb altra gent? Llevar-se i tenir ganes de fumar de seguida?  El normal és fumar cada vegada més aviat i cada vegada fins més tard?

A més, sabem que això que existeix la normalitat és un mite, i que, sovint, es fa servir d’excusa.

“Jo puc deixar el tabac quan vulgui”

Una gran part de persones, consideren (o, almenys, és el que diuen) que poden abandonar el consum de qualsevol substància i, per tant, també del tabac, quan vulguin. Et pots autopreguntar per què no deixes de fumar ara? Què t’ho impedeix? Per què creus que no vols? Sempre hi ha una excusa per deixar-ho més endavant: un cop passi l’estiu o les festes majors, després dels exàmens, dilluns vinent, quan passi el meu aniversari, l’1 de setembre o l’1 de gener…

Per algunes persones, o en algunes situacions, deixar el tabac pot ser complicat, pot arribar a ser un procés llarg i difícil. Coneixem gent que ho ha deixat, però també altres que, després d’aconseguir-ho, han recaigut. Deixar-ho, o no, no és una qüestió de voluntat només, també entren en joc factors de l’entorn que escapen del control de la persona fumadora.

Per començar a provar i veure quina és la teva relació amb això, pot estar bé analitzar o experimentar, si el teu consum de tabac és diari, si pots passar un dia sense fumar. O si el consum és només durant els caps de setmana, si podries estar-ne un, sense. O saber si el-què-sigui, ets capaç de fer-ho sense fumar.

També pot ser una bona pensada, reflexionar sobre en quines situacions es fuma més i en quines menys, o directament en les que no és fuma. A vegades hi ha situacions relacionals, o de l’entorn que també està bé prendre’n consciència per intentar minimitzar aquestes circumstàncies que desencadenen un major consum.

Si no és la primera vegada que et trobes en aquest camí de provar de deixar-ho, un bon punt d’inici és preguntar-se sobre quan s’ha intentat deixar de fumar abans, i quin (o quins) mètodes s’ha fet servir per intentar entendre què no va funcionar i preveure les dificultats que poden aparèixer.

“Només fumo quan estic estressada”

Hi ha qui per combatre l’estrès del dia a dia, diu que es fuma una cigarreta (o més d’una). Sí, cert que vivim en un entorn dominat per la centralitat de la productivitat i el no parar, i es fa necessari davant aquest estrès constant trobar estratègies per alleugerir aquest malestar. Però davant d’aquest neguit es poden dur a terme moltes accions diferents.

Potser ens hem acostumat a dir-li estrès a tot el que ens provoca nervis, agitació, anticipació… i, en realitat, poden ser coses molt diverses? Aturar-nos a reconèixer quines són les emocions que ens mouen o ens alteren ens pot servir per a connectar-nos més amb nosaltres i cercar mecanismes de gestió de les emocions. A més, reconèixer les situacions o emocions que desencadenen el consum de tabac poden ajudar a canviar (i eliminar) aquest hàbit.

També estaria bé reflexionar si realment només es recorre al tabac en aquestes situacions, o si també es fuma quan s’acaba una tasca difícil, quan costa començar a fer quelcom que fa mandra, quan es queda amb gent, etc.

Una altra pista per això és veure si el consum de tabac ha augmentat o augmenta amb el temps; no serà tot estrès, no?

“Fumar em relaxa”

Aquesta afirmació és prou fàcil de desmuntar.  Per un costat perquè és el mateix argument que ja hem revisat sobre allò de desestressar-se, i ja l’hem rebatut. Però per l’altre costat, perquè si analitzem com funciona la nicotina,  no és ben bé certa, de fet, més aviat passa el contrari.

La nicotina és una substància estimulant, això ens dona la pista que està força lluny de relaxar. El que passa realment és que la dependència física del tabac s’assembla als símptomes d’estar nerviós, i quan algú fuma, desapareixen aquests símptomes. Per tant, es podria resumir en el fet que fumar no relaxa, sinó que fa perdre les ganes de fumar. Així doncs, què és el que busques quan fumes: relaxar-te o només fer desaparèixer la dependència física de la nicotina?

Pot ser que els estimulants puguin contribuir a la concentració, a augmentar l’atenció o a altres processos, però aquests no s’han de confondre. A més, per aconseguir aquests efectes cada vegada s’ha de consumir més, i més.

I aquí és interessant preguntar-se,  quan vas començar a fumar, era per relaxar-te? O era una altra cosa el que et va empènyer a encendre’t el teu primer cigarret? I el segon i els de després? Un cop creat l’hàbit, a més, només consumeixes tabac per relaxar-te, o hi ha altres moments que no busques ni poc ni gens aquesta sensació?

“El tabac m’ajuda a relacionar-me amb altres persones”

Que les drogues tenen un factor social no es pot negar, però és una mica xungo donar-li tot el pes del consum a aquest factor. Sí, és cert que hi ha gent que fuma per sentir-se part d’un mateix grup, per formar part d’un esdeveniment, per trobar moments d’intimitat amb altres persones, ocupar-se les mans quan està nerviosa i ha de socialitzar…

Si realment el factor social és l’únic motiu pel qual consumeixes, potser està bé buscar altres estratègies que t’ajudin a relacionar-te, o treballar sobre aquells factors que et dificulten la socialització.

També pot estar bé mirar-ho des d’una altra banda; com afecta el tabac a les relacions personals? En algun moment fumar pot haver estat un problema per a relacionar-se i socialitzar? Haver de sortir a un balcó per fumar, haver de marxar més ràpidament d’un espai amb gent perquè et pot el mono, estar insegur/a parlant amb algú perquè no es pot fumar, etc.?

Com dèiem, si ets fumador o fumadora, fer-te algunes d’aquestes preguntes pot ser útil. Per a analitzar una mica més el teu propi consum i no caure en autoenganys. També per a començar a canviar la relació amb el tabac, inclús per apropar-te a l’abandonament d’aquest. A més, començar a desmuntar algunes afirmacions et permetrà anar-te’n desmuntant d’altres, perquè el pensament crític no és espontani i s’ha d’entrenar.

Si estàs decidida a deixar el consum de tabac també pots trobar recursos que t’acompanyaran i et donaran suport com al teu CAP de referència, unitats especialitzades de tabaquisme, recursos en línia, a la xarxa de farmàcies sense fum, o seguir alguna de les guies que ofereix el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Si ets una persona a qui li agradaria que algú altre deixés de fumar, qüestionar-li massa el seu consum pot crear rebuig a l’abstinència, o inclús pot arribar a allunyar-la de nosaltres, per sentir-se constantment qüestionada o enfrontada amb preguntes que no es vol plantejar en aquest moment. Per tant, tingues cura amb què i quan ho preguntes, a vegades, no cal.

Posa-hi una mica de paciència i sigues respectuós/a i així potser la pots acompanyar, a poc a poc, a que vegi que el seu consum pot suposar-li un problema, a plantejar-se les contradiccions que li van sorgint i anar-les resolent i, quan aquesta persona estigui llesta, donar-li suport en les seves accions de canvi, reconeixent-les i reforçant la seva capacitat i poder.