Els arguments per prendre o no drogues poden ser molt diversos. Quan parlem amb col·legues sobre prendre’n i els motius per fer-ho o no, els arguments són molt variats; hi ha qui no en consumeix perquè ha tingut alguna mala experiència, perquè “passa de les drogues” o “perquè no li mola”, entre d’altres molts motius. D’altra banda, altres proposen arguments a favor. Un de bastant comú és “No passa res, si és natural!”.
Així que aturem-nos una estona amb aquesta afirmació, que té força implicacions. Primer per l’associació d’aquesta idea de “natural” amb altres termes que sembla que li fan de sinònim i que ens poden confondre. Però també pel que realment significa “natural” amb les drogues.
Així que, d’entrada ens hem de preguntar: que una cosa sigui natural, vol dir que sigui bona? Natural no és sinònim de saludable, ni que sigui bo pel nostre organisme. De fet, no només hi ha coses naturals que no són bones, sinó que poden arribar a ser dolentes (si agafem fem servir aquests termes així simplificant). Si un dia et menges un bolet del tipus Amanita Phalloides, per molt natural que sigui, el més probable és que et moris.
Amanita Phalloides, un bolet mortal per al consum humà
Però anant al tema de les drogues, són “naturals”?
Una de les maneres que tenim de classificar les drogues és a partir de quin és el seu origen: en funció d’on i com es “fan”, és a dir, on se sintetitzen (això significa la construcció -planificada o no- de molècules orgàniques mitjançant reaccions químiques, unint dos o més elements per a crear quelcom nou). Les drogues poden ser d’origen natural, bé sigui vegetal, animal o fúngic (que vol dir que estan produïts per les plantes -com cereals, fruites, verdures o llegums-, dels animals o dels llevats o de les floridures i els bolets), d’origen semisintètic o d’origen sintètic.
O sigui, que les d’origen natural són aquelles que s’aconsegueixen directament d’un organisme on no té per què haver-hi intervenció humana, les d’origen semisintètic aquelles que sorgeixen de la sintetització d’una substància d’origen natural, i les sintètiques són aquelles que s’obtenen per una sintetització química.
Per tant, hi ha “drogues naturals”?
Sí, o si més no, drogues d’origen estrictament natural, on la síntesi la continua fent la planta o el fong. Ara, què això signifiqui que no hi ha molta intervenció humana o manipulació, és totalment un altre assumpte. Per exemple, hi ha drogues d’origen natural, com el cànnabis, que cada cop són “menys naturals” si tornem a les definicions que proposàvem al principi.
Paquet de llavors de cànnabis
No es tracta només de com es cultiven o cuiden les plantes. Les empreses que es dediquen a vendre llavors de cànnabis saben que la majoria de gent vol acabar consumint el cabdell de marihuana. I la majoria de la gent que vol consumir marihuana, quan es fuma un porro el que vol és col·locar-se. Per tant, que fan aquestes empreses? Aconseguir plantes cada cop més potents, amb més concentració de THC i, per tant, que col·loquen cada cop més.
Llavors, podem dir que és natural? Quan una droga és ja un producte totalment industrialitzat molt lluny de ser aquella planta idealitzada que encara ens intenten pintar alguns, dir que és natural respon més a crear un fals imaginari que respon a un interès comercial de fer veure aquella substància com un producte silvestre i que no té res a veure amb una modificació humana, que no pas a la realitat.
