i jo no.
A vegades, en diferents moments de la nostra vida, podem trobar-nos en una relació de parella. Cada relació es diferent, però el que haurien de tenir en comú és que totes s’haurien de basar en el respecte i el suport, no el control o l’exigència, cadascú a la seva manera. Sovint podem trobar-nos també que tenim hàbits, pràctiques i aficions diferents: és saludable! Ens poden portar incompatibilitats o enriquiment mutu, dependrà de com ho encaixem 🙂
Però anem a les drogues!
Si tenim una parella que consumeix alguna substància (i també dependrà de la substància, que no son totes iguals) i nosaltres no, pot passar que trobem la manera d’encaixar-ho en la nostra relació i no hi hagem de donar més voltes. Jo faig escalada els caps de setmana i ell de tant en tant queda i es fuma algun porro amb els amics. O jo em quedo a casa llegint i ella surt amb les amigues i algun cop beu. O els dos sortim i ell beu i jo no.
Si els seus consums no ens semblen bé, pot ser indicador però d’altres coses. El primer de tot és preguntar-nos d’on sorgeix aquesta inquietud: hi ha alguna cosa que canvia, o que és diferent quan consumeix i quan no, d’una forma negativa? Hi ha alguna senyal d’alerta – pot ser quelcom que em costa d’explicar, però que es nota en accions quotidianes-? Ell o ella no viu bé els seus propis consums?
Potser, si la resposta a aquestes preguntes és que no, és que tenim certs prejudicis i idees preconcebudes i no els estem expressant tranquil·lament per poder aclarir que hi ha de real i que hi ha de mite. Parlem-ne! Parleu-ne! Podeu xerrar de salut, de com veieu aquests hàbits a llarg termini, de quines idees teniu cadascú al respecte… i de tot el que us passi pel cap. Pensar sobre com es fan certes coses sempre és positiu, sigui per deixar de fer-les o per fer-les millor 🙂
Però si les respostes son que si, parlem-ne també. Si quan surt o quan consumeix, després habitualment deixa de fer coses que teníem previstes, o no és honest o honesta amb què fa o deixa de fer, o canvia el seu caràcter i la forma que te de tractar-nos… és més important parlar-ne. Una bona idea és no fer-ho en el moment, sinó esperar a que no hi hagin substàncies pel mig, amb tranquil·litat. Que no sigui arrel d’un conflicte, que les coses no es veuen clares. Podem parlar de com algunes prioritats desapareixen si hi ha drogues, i com ens fa sentir això, o de com tenim la sensació d’estar amb una persona que no és la mateixa en aquestes situacions. Pot o podeu buscar maneres de fer-ho diferent, que segur que se us n’acudeixen moltes si hi dediqueu una estona.
Sigui com sigui, i si les coses no ens fan sentir bé, no caiguem en el parany aquell tan conegut de que “l’amor ho pot tot” i que “tot s’ha d’aguantar per amor”, perquè com us hauran dit molts cops, l’amor no ha de fer mal, que si fa mal, no és amor.
Un darrer apunt sobre les drogues i la parella, per anar més enllà: amb algunes substàncies (com l’alcohol o la cocaïna) es diu que pot augmentar el mal humor o la violència, així com les baixades o ressaques d’altres substàncies (com l’speed) poden fer-ho. I el no consumir quan es vol (l’abstinència) també. Sabem que aquestes situacions són menys comuns, però si passen, especialment en aquestes ocasions, no caiguem en responsabilitzar a la substància i no a la persona que la consumeix, com fem amb tantes d’altres coses.
