Del cànnabis se’n diuen coses molt diverses, tan de positives com de negatives, i així no hi ha qui en tregui l’aigua clara…
Potser has sentit a dir que “es comença fumant porros i s’acaba a les drogues dures” o altres frases per l’estil, que venen a dir que els porros són una “porta d’entrada” a altres drogues, o són el primer graó d’una escalada cap a substàncies que poden generar més addicció, més problemes de salut, etc. Però realment, que n’opines al respecte?
Teen-Age Booby Trap – DEA (c1970)
Doncs no hi ha evidència científica que sustenti aquesta afirmació; la idea que hi ha quelcom en el cànnabis que afecta a qui en consumeix -en el cervell o vés a saber- i fa a aquestes persones més vulnerables o predisposades físicament o mental a d’altres drogues, no està sustentada. Hi ha certes idees respecte als motius que poden portar a una consumidora de marihuana o haixix a consumir altres drogues que en absolut tenen res a veure amb els efectes del THC o del CBD.
Però, i és un “però” a tenir en compte, sí que hi ha una correlació entre aquests elements. Per exemple, les estadístiques demostren que quasi la totalitat dels usuaris i usuàries de substàncies com -per exemple- la cocaïna, anteriorment havien consumit cànnabis. Però correlació no significa causa. I que no sigui una causa directa, tampoc vol dir que no es tingui en compte! Per contradir l’argument de la porta d’entrada, no ens hem de quedar només amb la frase que diuen alguns de “jo conec gent que ha fumat porros molt de temps i no ha passat a altres drogues” perquè segurament la mateixa persona en coneix d’altres que si que ho han fet (tot i que és molt cert que la gran majoria d’usuàries de cànnabis, per estadística i per seguir amb l’exemple, no provarà la cocaïna).
Si pensem en els motius que poden relacionar el fet de fumar porros amb el de consumir altres drogues, ens vénen al cap dues coses:
Una d’elles és que el fet que el cànnabis sigui una droga il·legal, ja que situa a la substància en un mercat il·legal. Això vol dir que aquelles persones que ho adquireixen tenen més possibilitats de trobar ofertes d’altres substàncies també il·legals. Podria ser que la persona que subministra marihuana també vengui cocaïna i pot oferir ambdues a la seva “clientela”. Per descomptat, una persona que va a comprar marihuana no té per què acceptar comprar cocaïna solament per què li ofereixin! Però de cop i volta, la substància està més a prop…
I una segona cosa és, per quin motiu es consumeix o es fa servir cada substància? Si el que persegueix algú és experimentar, és probable que es provin diverses substàncies. També ho és si aquestes es fan servir per a “animar-se” o “evadir-se” o com en vulguem dir (que dit així sembla un tòpic moralista), o per “pillar-la” sense més… Si el que interessa és col·locar-se amb qualsevol cosa, i de forma continuada, la tolerància que es genera a les diferents substàncies pot portar a passar a d’altres… o a barrejar-les (com passa sovint amb l’alcohol i el mateix cànnabis, augmentant-ne els riscos associats). Aquí només un apunt: si tenim històries, sempre és millor si busquem solucions que no passin per la química 😉
Com sigui, fem el què fem, fem-ho perquè volem i no perquè ens despistem, perquè no hi hem reflexionat una mica o perquè se suposa que ho hem de fer!
I una darrera cosa per a donar-li voltes a aquest tema: alguns estudis científics apunten que l’ús d’alcohol i tabac està fortament lligat al posterior consum d’altres substàncies, inclús en més mesura que el cànnabis.
