Entres a una xarxa social per mirar un vídeo de cuina. Mitja hora després estàs veient una escaladora que viu a Noruega i fa vídeos de supervivència al bosc, una teoria conspirativa sobre la construcció de les piràmides i un gat que toca el piano sorprenentment bé. Què ha passat aquí?

No és casualitat. Les xarxes socials utilitzen algoritmes de recomanació que intenten predir què t’interessarà abans que tu mateixa ho sàpigues. El seu objectiu no és només mostrar-te el que busques, sinó aconseguir que continuïs mirant un vídeo rere un altre.

Què és exactament l’algoritme?

Un algoritme és un conjunt d’instruccions que ajuda un sistema informàtic a prendre decisions. Tan simple com això, però tant complicat alhora com el nombre d’instruccions que vulguis que tingui en compte, per exemple, un ordinador per prendre una decisió.

En el cas de les xarxes socials, l’algoritme decideix moltes coses. Quin vídeo et mostra primer, quin amaga perquè et costi més trobar-lo “per casualitat”, quins vídeos et recomanarà o apareixerà després, quan t’apareix (i quan no!) una publicació d’una amistat i quan ho fa d’una persona random desconeguda, quins influencers et mostrarà més sovint i quines persones que segueixes serà especialment atzarós trobar el seu contingut…

Cada vegada que obres l’aplicació, l’algoritme intenta respondre una pregunta: Quin és el següent vídeo que farà que no tanqui?

 

 

L’algoritme no et coneix… però t’observa

I la resposta a la pregunta que es fa l’algortime constantment la contesta, i l’encerta bastant, sense necessitat de llegir-te la ment o saber qui ets exactament o on vius. Només es fixa en què fas (i quan diem què fas, també inclou tooooot allò que no fas). Però tranqui, no t’imaginis un “Gran Germà” que t’espia d’amagat.

Quan es diu que ‘algoritme t’observa és perquè analitza quant temps mires un vídeo, quants cops el repeteixes, si atures el vídeo en algun moment, si reacciones amb un like o un comentari, si el comparteixes o l’envies a altres persones, si segueixes aquella persona, si et saltes una publicació per anar a la següent abans de veure el contingut que t’ofereix…

O sigui que per a l’algoritme, cada gest és una pista sobre allò que et desperta curiositat, ja sigui perquè t’agrada o perquè et crea rebuig.

El temps és la dada més important

I lluny del que podem pensar, allò que demostrem que ens agrada a través dels likes molts cops no és el més important. Per a moltes empreses és més important quant temps mires el vídeo, si l’acabes, si el repeteixes o si després continues consumint vídeos semblants que si t’agrada.

Per això, hi ha tants creadors i creadores de contingut que fan servir frases com «espera al final del vídeo…», «no et creuràs el que sortirà al final…», «la tercera i última proposta és la millor…», «llegeix la informació a la descripció (mentre el vídeo es va reproduint)»; perquè saben que això és el que més premia l’algoritme i que, per tant, el seu vídeo pugui aparèixer més vegades, tot i que no pugui tenir tants likes com visualitzacions. Perquè exactament és això, no només busquen captar la teva atenció: sobretot busquen retenir-la.

 

 

L’algoritme no és bo o dolent

L’algoritme no té capacitat de valorar si un vídeo és cert o fals, si és fiable o tendenciós, si té qualitat o no… L’única cosa que es capaç de detectar, perquè així els hi interessa als seus creadors, és si la gent mira, interactúa o comparteix un contingut. Això explica per què, de vegades, els continguts més exagerats, impactants o polèmics acaben tenint més difusió.

Per tant, no hem de pensar o creure que l’algoritme, per si mateix, ens manipula o és maliciós. L’algoritme està dissenyat per complir els objectius de la plataforma i això és el que fa. I els objectius de les plataformes no són cap altre que hi passis més temps, que hi tornis sovint, que vegis més anuncis, que continuïs utilitzant l’aplicació per seguir veient més anuncis i així guanyar més diners.

Aquestes empreses no pretenen educar-te, ni informar-te: pretenen mantenir la teva atenció per tenir beneficis econòmics cada cop més grans.

I tu pots modificar l’algoritme?

Sí. Si penses que cada vegada que interactues amb un contingut estàs ajudant a entrenar “el teu” algoritme a decidir què et mostrarà en el futur, pots influir-hi deixant de seguir comptes que no t’aporten res, indicant que un contingut no t’interessa, buscant temes nous de manera activa i deixant de ser un receptor passiu, seguir creadoris diversis o evitant quedar-te mirant vídeos que no vols que et continuïn apareixent. Pots resetejar l’algoritme i tornar a començar.

Per acabar

Les xarxes socials no només ens mostren contingut: també modelen el que acabem descobrint, pensant o comentant. Això no vol dir que ens controlin completament, però sí que les seves recomanacions influeixen en allò que ocupa el nostre temps i la nostra atenció, modulant també poc a poc la nostra perspectiva i el que opinem sobre les coses.

La bona notícia és que l’algoritme no és immutable. Cada cerca, cada compte que segueixes i cada vídeo que decideixes ignorar també envien un missatge. En aquest sentit, el teu feed no és només el resultat del que la plataforma vol mostrar-te, sinó també de les decisions que prens cada vegada que fas scroll. Per això, una de les millors eines és aprendre a preguntar-se de tant en tant: «He triat jo aquest vídeo?»