Quan es parla de drogues estimulants és fàcil fer-se un embolic i normal que sorgeixin molt dubtes. Però aquest article es centrarà en una cosa molt concreta: que tenen de semblant i que tenen de diferent l’amfetamina i la metamfetamina. Sovint a l’amfetamina al carrer se li diu «speed», i a la metamfetamina hi ha qui parla de «meta», qui en diu «cristall» o “tina”… i a vegades es fan servir aquests noms sense tenir clar a quina substància corresponen o com si fossin sinònims o fos el mateix. Però no ho és.

L’speed i la metamfetamina són dues substàncies molt semblants des d’un punt de vista químic (sent les dues de la mateixa família), però curiosament tenen diferències molt importants en els seus efectes, la seva potència i els riscos associats al seu consum.

Què és l’amfetamina?

L’amfetamina és un estimulant del sistema nerviós central que pot provocar efectes com eufòria o sensació de tenir més energia, però també sensació de falta d’aire, taquicàrdia o angoixa. Com dèiem, al carrer és més coneguda com a speed, tot i que el seu nom tècnic és sulfat d’amfetamina. Però cal anar amb compte, sovint és de les substàncies més adulterades que hi ha!

Els efectes per a qui la consumeix poden durar entre 6 i 12 hores, tot i que ja saps que això depèn de la dosi, de la via d’administració i de cada persona. I la ressaca de l’endemà és força desagradable ja que pot provocar una baixada important i un mal de cap espectacular.

 

Fòrmula molecular de l'amfetamina

 

I què és la metamfetamina?

La metamfetamina és una molècula molt semblant a l’amfetamina. De fet, el seu nom ja dona una pista no? Per tant, simplificant podríem dir que és una amfetamina modificada químicament. Com us dèiem al carrer, i sobretot a la televisió o a les pel·lícules, habitualment rep noms com cristall (no confondre amb l’MDMA!), crystal meth, ice o directament meta.

Aquesta petita modificació química que la diferencia de l’amfetamina, fa que la metamfetamina arribi al cervell de manera més eficient, o sigui, amb més facilitat. Per això, acostuma a ser més potent i els seus efectes solen ser més intensos i més duradors.  Els efectes per a qui la consumeix poden arribar fins a 24 hores, i la ressaca és molt similar a la de la amfetamina, però igual que la resta d’efectes, pot ser més potent.

 

Fòrmula molecular de la metamfetamina

 

En què s’assemblen?

Així doncs, com que les dues substàncies actuen sobre els mateixos sistemes del cervell i molecularment s’assemblen molt, comparteixen molts efectes. Totes dues poden provocar: disminució de la sensació de cansament, dificultat per dormir, augment de la freqüència cardíaca, increment de la pressió arterial, dilatació de les pupil·les o menys gana.

I evidentment, també comparteixen riscos com sensacions d’angoixa, atacs de pànic, problemes cardiovasculars, desenvolupament de dependència al seu consum o risc de deshidratació si es consumeixen en contextos de calor i/o activitat física intensa.

En que es diferencien?

La metamfetamina és més potent

Al ser més eficient alhora d’actuar sobre el cervell una quantitat més petita pot produir efectes més intensos. Això també fa que sigui més fàcil consumir una dosi superior a la que una persona esperava i tenir males experiències.

Els efectes poden durar més

L’amfetamina, com ja hem vist, és una droga de llarga durada, però la metamfetamina pot mantenir els seus efectes durant encara més hores. Això incrementa el risc de passar molt temps sense dormir, menjar o hidratar-se adequadament amb les conseqüències que això pot tenir sobre algú.

Té més capacitat de generar dependència

Cap droga és addictiva de la mateixa manera per a totes les persones, però clarament la metamfetamina té un potencial addictiu més elevat que l’amfetamina. La intensitat dels seus efectes fa que algunes persones sentin més necessitat de repetir el consum.

Més riscos!

En resum, es tracta de substàncies que comparteixen gran part de l’estructura química i del nom, però les diferències són on hi ha la clau: en el cas de la metamfetamina els seus efectes més intensos i prolongats poden presentar riscos més elevats, especialment pel que fa a dependència i d’efectes adversos psicològics. Compte doncs amb les confusions.