Psicofàrmacs, psicoactius i psicotròpics: què son i en què es diferencien?

Per poder parlar en profunditat i amb detall sobre els psicofàrmacs, a vegades és necessari fer un pas enrere i anar als bàsics, definir el que són i però també el que no són. Ens sembla important diferenciar (o no) conceptes que sovint s’utilitzen al voltant de les drogues en general, i dels psicofàrmacs en particular, que poden ser confusos.

Definint les coses

Un psicofàrmac és una substància psicoactiva? Què és exactament un psicotròpic i què té a veure amb els psicofàrmacs? Psicotròpics i psicoactius són sinònims?

Les confusions són normals, alguns d’aquest termes s´han emprat com a sinònims i alguns és fan servir preferentment en un àmbit o un altre (com el jurídic o el sanitari). Així que anem a mullar-nos una mica i a proposar-vos unes definicions que ens permetin veure clarament les diferències però també apreciar el fil conductor:

Psicofàrmac: Per psicofàrmac entenem tots aquells fàrmacs que s’utilitzen per tractar trastorns mentals, o la simptomatologia derivada d’aquests. Per exemple, les benzodiazepines.

Psicotròpic: Per psicotròpic entenem totes aquelles substàncies psicoactives que pot tenir i s’utilitza amb una finalitat terapèutica. Per exemple, les benzodiazepines però també l’ayahuasca.

Psicoactiu: Per psicoactiu entenem totes aquelles substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central, i per tant poden modificar algunes funcions d’aquest com la conducta, l’estat d’ànim o la percepció. Per exemple, les benzodiazepines i l’ayahuasca, però també el cafè i l’òxid nitròs.

Per tant, psicofàrmac i psicotròpic poden funcionar com a sinònims, tot i que l’imaginari associat als conceptes és diferent. I tots els psicofàrmacs, i per tant tots els psicotròpics, són psicoactius, ja que es defineixen en base a la seva acció.

Però no tots els psicoactius són psicofàrmacs, i exemples en tenim més: l’alcohol, el tabac, el tusi…

I què passa amb el concepte droga?

Si afegim a les definicions el concepte droga, la cosa es fa una mica més complexa.

Totes les drogues són psicoactives? Sí, totes les drogues són psicoactives perquè les drogues, entre altres coses, es caracteritzen per actuar sobre el sistema nerviós.

I totes les substàncies psicoactives són drogues? No, no totes les substàncies psicoactives són drogues, perquè per a que una substància sigui considerada droga, més enllà de ser psicoactiva, ha de complir amb altres requisits com: la potencialitat de desenvolupar dependència (és a dir, que pugui enganxar) o la fiscalització de la substància en qüestió (és a dir, que s’hagi classificat com a tal i s’hagi incorporat a llistes de regulació i control). Per exemple, tot i que tots els psicofàrmacs són psicoactius, no tots generen dependència i per tant risc d’addicció. És a dir, tot i que alguns poden ser considerats com a “drogues”, no tots ho són a partir d’aquesta definició.

Podríem profunditzar més en què vol dir exactament que una substància és una droga, ja que s’entrecreuen diferents aproximacions al concepte que, en alguns casos, poden arribar a ser contradictòries: la jurídica, la social, la farmacològica, la policial… Però potser ho deixem per un altre article, no?

En tot cas, saber de què parlem quan utilitzem un terme o un altre ens facilita la comprensió de la informació que rebem, evitant confusions i per tant malentesos que poden resultar en males experiències.