Bolets deshidratats: què, per què i per a què?

Quan xerrem sobre els bolets (aka bolets al·lucinògens), una de les coses que sorprenen és la seva presentació i el fet que estiguin deshidratats. Però abans de respondre la pregunta que encapçala l’article, anem a aclarir algunes coses.

Sovint anomenem bolets, com si fos una única cosa, a una sèrie de fongs que comparteixen algunes coses, alhora que tenen algunes diferències més o menys considerables. Per tant, el primer és saber que podem diferenciar dos grans gèneres de bolets al·lucinògens:  les espècies psilocíbiques i les espècies del gènere amanita. En aquest article ens centrarem en les psilocíbiques, ja que són el tipus més consumit.

Sobre les amanites, posem un exemple. Tot i que l’amanita muscaria és un bolet fàcilment identificable (per la seva aparença molt distintiva, vermella amb taques blanques, que ha estat molt present a la cultura popular i l’imaginari col·lectiu), el seu consum recreatiu és gairebé inexistent per diferents motius. D’entrada només cal tenir en compte el seu potencial tòxic (podent arribar a ser mortal), però alhora, aquesta toxicitat explica que els seus efectes no siguin els més apropiats per a un ús recreatiu: per exemple, els efectes gastrointestinals desagradables que produeix el seu consum, poden desembocar en diarrees i vòmits. D’altra banda, és difícil d’aconseguir: el propi fet  que es consumeix poc pot ser-ne el motiu.

Així doncs, aquí ens centrarem en les espècies psilocíbiques.

Els bolets psilocibes

Si per alguna cosa són coneguts, i consumits, aquests bolets és pels efectes psicoactius que provoquen a qui en consumeix. Les substàncies responsables dels efectes que cerca la gent són la psilocibina i la psilocina. De fet, per concretar més, la responsable dels efectes és la psilocina, però aquesta s’obté de dues maneres. Per una banda, la pròpia concentració que es pot trobar al bolet i, per l’altra, quan la psilocibina que hi ha al bolet, habitualment en molta més quantitat que de psilocina, després de ser consumida es metabolitza al cos i es transforma en psilocina.

Els efectes que tenen els bolets sobre qui en consumeix poden ser: distorsions perceptives (com alteracions visuals i auditives o sinestèsia de tota mena, alentiment o acceleració del temps), alteracions del pensament (des de vivència d’estats místics i de pensaments existencials fins a estats d’introspecció profunda), alteracions de l’estat de l’ànim (hilaritat, riures i sensació d’eufòria), presència de consciència lúcida (estat de pau i tranquil·litat, comprensió de l’entorn i noves perspectives de la realitat i l’espai) i/o efectes sobre la memòria i l’orientació. Així que, tot i el popular nom de bolets al·lucinògens, rarament els efectes resultants del seu consum tenen a veure amb al·lucinacions de veritat.

Totes aquestes sensacions i efectes, però, poden ser viscudes de manera positiva i agradable, o de manera negativa i amb angoixa, el que popularment es coneix com un “mal viatge”. Si algú experimenta un mal viatge, pot arribar a viure l’experiència amb ansietat, paranoia o terror.

Pels seus efectes psicodèlics, la psilocibina, la psilocina i, per extensió, els bolets estan fiscalitzats i declarats com a il·legals. A l’estat espanyol són considerades substàncies de dany greu i, per tant, les sancions per tinença, tràfic, trasllat, producció, etc. poden ser més elevades que en comparació amb altres substàncies.

Per què es deshidraten?

Doncs bé, un cop tenim la introducció per aclarir de què parlem, abordem la pregunta. Per què de manera més o menys generalitzada es deshidraten els bolets? Tot i que sabem que no és l’única manera en què es poden trobar, ja que també se’n poden trobar de frescos, en pols o en trufes, és una de les maneres més habituals.

Com és habitual a LaClara, la resposta potser no és tan clara (xD) com voldríem. I és que poden conviure diferents raons, sense necessitat de ser excloents:

Un dels motius principals és la seva conservació: un producte deshidratat es conserva durant més temps en bones condicions i pot consumir-se molt després d’haver-lo deshidratat, ja que fresc es fa malbé més ràpidament i, per tant, ha de ser consumit quasi immediatament. Els bolets frescos, al tenir una gran quantitat d’aigua, atreuen bactèries i fongs perjudicials ràpidament.

Un altre motiu important, i molt relacionat amb l’anterior:  el fet d’estar deshidratats i haver-se facilitat la seva conservació durant més temps, també facilita coses importants en relació a la seva distribució com l’emmagatzematge, el transport…

I això què implica?

Tenint en compte que quan es deshidraten els bolets, les substàncies psicoactives es degraden, qualsevol podria pensar que perden “potència”. Però res més lluny de la realitat: realment, en perdre aigua, es concentra més la psilocina i la psilocibina, podent ser els bolets deshidratats 10 vegades més potents en pes que els bolets en estat fresc.

Per tots aquests motius, és molt importat anar amb compte amb la dosificació dels bolets, però no només per la potència. També, cal informar-se sobre l’espècie concreta del bolet, ja que n’hi ha al voltant d’uns 200 tipus, i poden tenir diferències importants en la concentració de psilocina i psilocibina.

Com sempre, amb les substàncies és important informar-se i no donar coses per suposat: les mateixes drogues presentades de forma diferent, o preses de forma diferent, poden tenir efectes o conseqüències que canvien i viatges molt diferents. Saber el què i el perquè sempre és una bona idea!