L’enamorament, pot estar induït per una substància? Potser hauràs sentit que a l’MDMA, o èxtasi, a vegades també se l’anomena com “la droga de l’amor”. Per què diu això la gent? Doncs perquè hi ha qui diu que es pot arribar a enamorar d’altres persones, quan consumeix aquesta substància. Això és realitat o és un mite? I quines parts de certesa i falsedat hi ha en aquests missatges?
El mite de l’enamorament per MDMA
L’MDMA és una substància que classifiquem com a estimulant, segons els efectes que té sobre el sistema nerviós central. Però va més enllà de produir un efecte purament estimulant amb sensació d’eufòria i pèrdua de la son. En actuar sobre els receptors de la serotonina, també pot produir altres efectes coneguts com efectes entactògens: intensificació de les emocions i del benestar, sentiments d’empatia i apropament emocional amb la resta de persones, necessitat de comunicar-se amb la resta… Fins i tot, més enllà de l’àmbit purament emocional, també hi ha qui pot tenir el desig de contacte físic o sentir una major facilitat d’intimar, també físicament.
Per tant, totes aquestes sensacions produïdes per aquesta substància poden donar peu a creure’s realment “enamorada” d’una altra persona. Fins i tot d’algú a qui ja coneixies i mai havies vist d’aquesta manera o d’algú que acabes de conèixer o descobrir; el què de manera comú podríem dir amor a primera vista o un enamorament sobtat.
Presentació de l’MDMA en pastilles. Dominic Milton Trott, MDMA tablets, CC BY 2.0
Què hi ha de cert en aquest enamorament?
Sí hi ha una cosa certa en el món de les emocions, i especialment quan es parla d’enamorament, és que la química hi té un paper protagonista. Hi ha qui diu, fins i tot, que l’amor és el resultat d’una combinació de reaccions químiques que es donen al nostre cos. I en aquest procés hi juguen un paper fonamental diferents hormones i neurotransmissors: la feniletilamina, la dopamina, la serotonina, l’adrenalina, la noraderenalina o l’oxitocina (tal com s’explica breument a aquest article).
La feniletilamina, una d’aquestes hormones fonamentals de l’enamorament, és l’origen químic de l’MDMA. És a dir que l’èxtasi n’és un derivat. Dit d’una altra manera, comparteixen part de l’estructura química. I aquesta estructura, tant de la feniletilamina com de l’MDMA, és molt similar a l’estructura de neurotransmissors com la noradrenalina, la dopamina i la serotonina.
Estructura química de la noradrenalina, la dopamina, l’adrenalina, la metanfetamina, la serotonina, l’MDA i l’MDMA.
Per tant, si actuen els mateixos processos químics, les mateixes hormones i neurotransmissors, i provoquen les mateixes sensacions, podríem arribar a dir, en certa mesura, que sí es pot experimentar un enamorament.
I és que s’experimenten sensacions similars a l’enamorament vers a l’altra persona: idealització de l’altre, ganes de tornar a veure a l’altra persona, realçament de les seves qualitats positives i disminució de les qualitats que es perceben com a negatives (aquest estudi explica que el consum d’MDMA altera processos emocionals bàsics ja que alenteix la identificació de les emocions negatives i augmenta les respostes a las emocions positives dels altres)…
Què hi ha de fals en l’enamorament d’MDMA?
Tot i que podríem arribar a dir que estem experimentant un enamorament, o episodis similars als que es poden experimentar quan t’enamores d’algú, el que s’està sentint no és equiparable. És una reacció similar, però no és enamorament. O si vols, però induït per una substància aliena al cos, per tant; un cop desapareguin els seus efectes, desapareixerà.
Tampoc cal ser les defensores de l’amor romàntic i creure que un enamorament sobtat ha de durar per tota la vida, i que l’amor ho pot tot. Les substàncies, com que ens desinhibeixen, poden portar-nos a connectar o obrir-nos a sensacions i emocions que teníem prèviament, o a sentir coses de nou. Però ni tot el que es sent en una sessió d’ús de substàncies es deu a la substància, ni es deu només a nosaltres. És una combinació de totes dues.
Per altra banda, tampoc cal confondre el desig de tenir contacte amb altres o de voler intimar, amb el desig de tenir relacions sexuals. De fet, el consum d’MDMA sovint fa que les persones que ho decideixen, experimentin amb relacions sexuals més centrades en el tacte i les carícies que centrades en els genitals. Ho és també perquè dificulta alguns processos físics que s’associen amb el sexe més normatiu i coitocèntric; l’èxtasi dificulta l’orgasme i, en els casos de persones amb penis, pot dificultar l’erecció.
De fet, malgrat hi ha qui ho pensa, l’MDMA no és una substància afrodisíaca en el sentit literal d’excitació de l’apetit sexual sinó, com hem vist, té a veure més amb una “connexió” íntima i emocional (amb un mateix o mateixa i en relació a d’altres), que podríem relacionar més amb l’erotisme que amb un desig sexual (entès aquest de manera normativa).
Què t’hagis fixat en aquella persona és enamorament o és efecte de l’MDMA? Fotografia de Vix Walker, llicencia CC BY-ND 2.0
Tingues en compte!
Tenint en compte que si algú consumeix MDMA un dels efectes que pot experimentar són aquestes sensacions d’enamorament, cal plantejar-se algunes coses:
Una cosa és sentir atracció cap a una persona, i l’altra és ser un plasta i estar tota la nit enganxat a l’altra, mirant-la constantment o seguint-la, sense el seu consentiment o participació. Això és assetjar, per tant, el primer és tenir en compte a l’altra persona. Si això se te’n va de les mans quan consumeixes èxtasi, estaria bé desconstruir-se i informar-se sobre límits i assetjament, i si tot i així no canvies planteja’t no consumir.
Tenint en compte que pot facilitar algunes connexions més íntimes, tingues cura i protegeix-te. Per exemple, davant del risc de contraure una infecció de transmissió sexual o d’un embaràs no desitjat. El plaer, l’erotisme i la connexió no haurien d’anar de la mà amb situacions no desitjades.
Tot el que puja, baixa. Per tant, aquestes sensacions plaents, de benestar, de connexió i d’enamorament, desapareixeran per donar pas a les següents hores a efectes no desitjats en diferent grau (sovint amb efectes mes perllongats en el temps que els efectes desitjats, i segons un estudi recent, amb major sensibilitat dels efectes adversos i negatius per als cossos interpretats com a dones per la medicina). Després del subidón, el bajón: tristor, cansament, insomni, irritabilitat, mal humor, sensació d’aïllament o soledat… Per tant, també serà una bona pensada cuidar-nos procurant menjar de manera nutritiva per recuperar vitamines, fent una mica d’exercici en la mesura que puguem, hidratant-nos, etc.
De nou, el què passa al cos humà també està relacionat amb la química, allò plaent, però també allò que no ho és. Les sensacions i emocions d’enamorament, però també les de soledat.
