Tot i que podríem parlar de molts tipus de plantes, avui ens referim a plantes de maria 🙂
Hi ha moltes llegendes urbanes al voltant de quantes plantes es poden cultivar de forma legal, i aquesta confusió informativa acostuma a ser una font de problemes per aquelles persones que es decideixen a cultivar-ne a casa, sigui per les raons que sigui. A veure si aconseguim aclarir-ho una mica…
Primer de tot, no hi ha cap nombre de plantes que sigui legal cultivar, ni una, ni tres ni cinc. La llei no contempla aquest supòsit. El que està clar és que, per llei, és il·legal “cultivar” si es tendeix a la promoció, l’afavoriment o la facilitació del consum de cànnabis a altres. I, per desgràcia, com això no està fixat legalment en un nombre de plantes (si en tens dues son per a tu, si en tens tres segur que trafiques o vens o regales…), el que es valora és la intenció amb la qual es cultiven. Així que, tot i que una persona tingui algunes plantes pel que s’anomena consum propi o autoconsum (algunes persones en diuen autocultiu, però no té un nom específic), poden haver-hi multes o inclús problemes legals que vagin més enllà. Perquè la llei, d’entrada, no especifica que hi ha més possibilitats a part de “traficar”.
En aquest punt hi ha dues coses a aclarir:
La primera és que, un cop en un procés administratiu o judicial -també davant de la policia, però sovint és poc efectiu, tot i que es millor argumentar-ho des del primer moment-, la persona que ha cultivat aquestes plantes pot argumentar que aquestes (sigui el nombre que sigui) són per al seu propi consum; hi ha qui argumenta que és consumidora habitual, detalla com és el seu consum anual, que és fumadora habitual perquè forma part d’una associació, o inclús es fa proves de sang o d’orina per a tenir més elements. Per a valorar això, les instàncies policials i judicials també tenen en compte si hi ha altres elements que indiquin tràfic o distribució (balances, bossetes o d’altres articles, quantitats de diners, afluència de persones relacionades amb el consum…). Així que la decisió de si és cultiu per a consum propi, dependrà de l’argumentació que se’n faci i, finalment, del que decideixi el o la jutge. D’aquestes sentències judicials que es van elaborant segons els casos pràctics, se’n diu jurisprudència. I que hi hagi jurisprudència que avala el cultiu per a consum propi, també serveix per a que hi hagin més sentències en aquest sentit.
I aquí ve el segon punt a aclarir; algunes persones expliquen que als seus pobles o als seus barris, la policia no actua si es tracta d’una o dues plantes. Sovint són informacions anecdòtiques, o fruit d’un únic cas. Però això pot significar que, donada la interpretació que es fa de la llei en processos administratius o judicials, aquests cossos policials han acordat no intervenir en alguns casos perquè entenen que la llei no té la finalitat d’intervenir-hi, que els diferents agents valoren cada situació, o bé que amb la jurisprudència que s’està establint es prefereix no destinar esforços a casos que no progressaran. Això, en cap cas, canvia la llei, però fa més diverses les situacions i riscos als quals les persones que decideixen cultivar estan exposades.
Sigui com sigui, a dia d’avui, hi ha cultius de diverses plantes que s’han considerat destinades a consum propi, i penalitzacions per una única planta que s’ha considerat destinada a la promoció, distribució o facilitació a d’altres persones.
