EL GHB (gammahidroxibutirat) és conegut erròniament com a èxtasi líquid. Es tracta d’una substància depressora, en format de pols blanca, què acostuma a presentar-se de en forma líquida (en ampolletes o flascons) , generalment sense color (tot i que pot estar tintat, habitualment de blau) sense olor i sense sabor.
Moltes substàncies tenen sobrenoms, i molts; sovint son mots que es fan servir per simplificar els noms científics (què complicat dir geacbé!), per a referir-se a substàncies il·legals en clau o per fer-se l’entès. En el cas del GHB, que s’insisteixi en anomenar-lo èxtasi líquid és un error garrafal!
Potser la confusió té a veure en que, com molts depressors, els efectes a baixes dosis del GHB simulen o poden semblar els d’un estimulant -de la mateixa manera que ho fa l’alcohol- fins que l’efecte i/o la dosi va augmentant. Es tracta de tot el contrari. En un primer moment, el GHB pot provocar eufòria, desinhibició i sensació plaent i empàtica. Però a l’augmentar l’efecte, el sistema nerviós central es va deprimint, fet què comporta augment de somnolència, anestèsia, nàusees i vòmits i fins i tot, pèrdua total del coneixement i en casos greus, induir un coma profund. Aquests efectes augmenten si es barreja amb d’altres coses, especialment l’alcohol.
El fet que aquesta droga comencés a aparèixer més habitualment en contextos de festa a principis del 2000, associada a l’us recreatiu, sota el nom d’èxtasi líquid, n’ha popularitzat una imatge que res té a veure amb la realitat. Com ja vèiem en el cas dels cannabinoides sintètics, fer servir la “fama” d’una altra substància per aparèixer al mercat i tenir repercussió, només té efectes positius sobre qui en treu algun rendiment econòmic.
Per saber-ne més, aquí teniu alguns enllaços:
http://energycontrol.org/infodrogas/otras/ghb.html
http://www.enplenesfacultats.org/info-epf/ghb/
