Arribem al final de la sèrie les postures de la droga. Avui toca la postura del previsor, la postura del que sap que cal informar-se i protegir-se per evitar patir algun problema. Esperem que hagueu après i que a partir d’ara us pugueu situar millor en la postura que us resulti més còmoda.

Una mica d’historia

Encara que de vegades es confonen, reducció de danys i reducció de risc no són el mateix. El primer pren sentit quan els consums de drogues són molt nocius per a la salut, consums de drogues via parenteral, o patrons de consum molt durs. En canvi, la reducció de riscos part de que hi ha consums de drogues, que no tots els consums acaben en addicció i que els consumidors de drogues tenen interès en cuidar la seva salut. Tenen en compte que la prohibició de drogues és un factor de risc perquè promou la invisibilitat i marginació dels usuaris, l’adulteració de les substàncies així com el creixement i floriment d’una màfia basada en el mercat negre que adquireix molt poder econòmic. Tot i així la reducció de riscos no té com a objectiu principal la regulació de les drogues, sinó la salut de l’individu que decideix fer ús d’alguna de les substàncies embriagadores que posa al nostre abast la naturalesa i la química. Neixen en un moment en què la societat espanyola viu una bombolla on hi ha molt oci i molts diners, així que els consums de drogues s’incrementen i d’alguna manera o altra havia de donar resposta a totes aquestes noves maneres de passar-ho bé. El NO a les drogues estava més vigent que mai i qualsevol aproximació al consum de drogues que parteixi d’aquesta premissa homogenizará i posarà a tots els consumidors en un mateix nivell, de la mateixa manera que els efectes de les diverses drogues així com els diferents usos que pot tenir cadascuna d’elles. Els primers col·lectius de reducció de riscos feien una tasca d’investigació per tractar d’entendre que substàncies i quins usos de drogues es donen, sobretot en espais de festa. L’estar més prop de la realitat els dóna legitimitat de cara a la persona que es vol informar i per tant, els missatges de reducció de risc arriben i s’escolten.

Què diuen els que redueixen riscos?

Aquí ja ens trobem en que hi ha diferents maneres d’entendre la reducció de riscos, però ens centrarem en l’eix principal que pot articular el seu discurs segons Parés (2013 ): – Consumir no és igual a tenir problemes de consum – Hi ha consums responsables de drogues – El consumidor es preocupa per la seva salut Partint d’aquestes premisses es pot donar empoderar a l’usuari de drogues en el seu consum i responsabilitzar del mateix pel que els riscos es minimitzen i els plaers es potencien. Tot això no vol dir que arran del consum no vagi a generar una addicció. El risc segueix present com en tota activitat humana, i encara hi ha més risc quan aquesta està perseguida per la justícia i marginalitzada d’alguna manera. La reducció de riscos comprèn el context en què es mouen les substàncies i per tant no es limita als efectes farmacològics, sinó que integra en la seva visió el context, la substància i la persona.

Què hi ha en el folklore?

El Angel de la droga és una sèrie de vídeos que va realitzar l’ONG Energy Control per reduir riscos en aquelles persones que consumeixen cocaïna. No oblidem que reduir riscos no vol dir eliminar riscos. Els riscos de cada substància i els legals segueixen estant presents, però el que s’intenta és minimitzar-los.