0

Altres drogues

De drogues, n’hi ha moltes i de ben diferents. Sobre drogues, sempre hem de tenir en compte algunes coses:

• És important que la decisió de consumir o no fer-ho sigui teva, i només teva.
• El fet de no consumir és una opció vàlida i recomanable. De fet, és la manera més segura de no tenir històries amb les drogues.
• Sigui quina sigui la teva opció, és important respectar la dels i les altres.
• Com que ets tu qui decideix, posa’t un límit propi. El plaer també és triar quan es vol gaudir dels efectes del consum i, per tant, quan cal fer pauses o quan cal parar de consumir.
• Cada persona és diferent, i això afecta els límits i les quantitats del teu consum; conèixer els teus límits i respectar els de les altres és important.
• Informa’t bé, abans de consumir, sobre la substància que vols prendre, sobre els seus efectes i els seus riscos, especialment si és una substància nova per a tu; i també si l’has aconseguit d’una font nova.
• Si és la primera vegada que en consumeixes és recomanable consumir-ne una petita dosi primer ─més petita que la que pren la resta de gent o de la que et recomanen que prenguis─, esperar a veure quins efectes et provoca i, després, decidir.
• Si pots, analitza la substància abans de consumir-la. Existeixen diferents serveis d’anàlisis de substàncies ─anònims i gratuïts─ que t’ajudaran a assegurar-te que la substancia que preveus consumir és la que penses que és. Si en saps la composició i els efectes, podràs prendre decisions ben informades.
• Si tens dubtes o inseguretats en el moment de consumir, opta per no consumir. Pots fer-ho en un altre moment. Sempre hi seràs a temps.
• Si veus que hi ha alguna cosa que no va bé, o que no va com tu esperaves, demana ajuda a una persona de confiança. Que t’acompanyi a un lloc tranquil on hi corri l’aire. Si no et passa, tingues paciència i intenta relaxar-te. Repeteix-te que t’acabarà passant.
• Si creus que t’està passant alguna cosa greu, a tu o a alguna persona del teu voltant, fes-ho saber i avisa al 112.
• Si decideixes consumir, hi ha una cosa que no mola gens: conduir. Així, doncs, planifica la festa i pensa alternatives de transport: designeu un conductor/a  que no consumeixi, opteu pel transport públic, penseu en algú que us pugui venir a buscar…
• El fet d’haver consumit no és excusa per a actituds de merda: babosejar, violentar els altres… Tampoc no és una excusa perquè et babosejin o et violentin!
• Tingues en compte si el que consumeixes és una substància legal o no; i evita tenir problemes amb la policia i la justícia.
• Cuidar-se en grup sempre és una bona idea!

  Al web, hi tenim pàgines sobre alcohol, porros, psicofàrmacs, speed, MDMA, bolets i cocaïna; i hi haguéssim pogut incloure informació sobre altres com, per exemple::

Ketamina

La ketamina és coneguda popularment com a “Keta”, tot i que també hi ha qui l’anomena “K” o “Special K”. És un anestèsic que s’utilitza tant en medicina com en veterinària, i que hi ha qui l’utilitza de forma recreativa. Té múltiples presentacions: habitualment en pols o cristalls i, de manera menys habitual, en líquid o en càpsules.

Com que és una substància depressora, els efectes que es busquen quan se’n consumeix tenen a veure amb la sensació de relaxament i/o d’eufòria. També amb els efectes analgèsics i dissociatius, com distorsions perceptives, que poden anar des de la pèrdua de coordinació a la desaparició de les sensacions doloroses. Pot produir efectes no desitjats com confusió i desorientació, mal de cap, ganes de vomitar o fins i tot ansietat, paranoia o aturades respiratòries i cardíaques. Hi ha alguns efectes que poden ser viscuts de manera plaent si són desitjats, o viscuts de manera negativa si no són desitjats, com la pèrdua de la noció de l’espai i el temps, pseudoalucinacions o experiències properes a la mort. Si es té pensat consumir-ne es recomana començar amb una dosis més petita que les que s’utilitzen habitualment amb altres substàncies esnifades, així es pot valorar i decidir quin serà el propi ritme.

Si es té pensat consumir ketamina, cal considerar algunes coses. Per exemple: tenir cura de no prendre mal a causa de caigudes o altres accidents provocats per la pèrdua de coordinació; que cadascú utilitzi el seu rul·lo si per consumir s’ha d’esnifar; i procurar no consumir altres substàncies amb efectes depressors i/o psicodèlics perquè se’n podria potenciar els efectes i, per tant, també els riscos.

GHB

L’àcid gamma-hidroxibutíric és conegut també per les sigles “GHB” i “G” o “biberó”. També hi ha qui el coneix per “èxtasi líquid”, tot i que no té res a veure amb l’èxtasi. El GHB és un líquid incolor, inodor i lleugerament salat que normalment es troba en ampolles petites i que, habitualment, es consumeix per via oral.

És un depressor. Després de consumir-ne es pot tenir una sensació de benestar i eufòria, de desinhibició per relacionar-se amb altres persones, relaxar-se o inclús augmentar la libido o el plaer sexual. Però també cal tenir en compte que pot provocar efectes no desitjats com somnolència, nàusees i vòmits, espasmes musculars i, fins i tot, pèrdua de consciència.

Si es té pensat consumir-ne, és important evitar barrejar el GHB amb altres substàncies. Els depressors com l’alcohol, les benzodiazepines o els opioides poden produir fàcilment pèrdua de consciència. Per tal de reduir riscos, en el consum, es recomana no superar les dosis entre 0,5 i 1 ml ─compte si es té algun precursor de GHB, com el GBL, ja que les dosis haurien de ser menors─ i esperar entre 2 i 3 hores després de la desaparició total dels efectes per tornar-ne a consumir. Per evitar cremades o lesions en consumir-ne, cal dissoldre cada dosi en aigua o suc.

LSD

La dietilamida de l’àcid d-lisèrgic és una droga que es coneix pel seu acrònim “LSD” o per altres noms com “tripi” o “àcid”. És una substància incolora i inodora, amb un gust lleugerament amarg, que és activa a dosis molt baixes.

Habitualment es presenta impregnada en un petit paper de secant o cartró, amb algun element gràfic, i es consumeix per via oral. Tot i això, se’n pot trobar també en forma líquida, en pastilles petites o en llaminadures.

Els efectes que provoca són al·lucinatoris i, depenent de la dosis, poden ser molt intensos. Afecta l’estat d’ànim, la capacitat de relacionar-se amb altres (intensificant les relacions, augmentant els sentiments d’unitat o l’interès pels altres), pot produir alteracions de les percepcions sensorials, distorsionant allò que es veu (il·lusions) o fins i tot veient coses que no existeixen (al·lucinacions), pot provocar sinestèsies, és a dir, connexions entre sentits (sorolls que produeixen colors o imatges que produeixen gustos) i distorsió del temps. D’altra banda, els efectes no desitjats, coneguts com a “mal viatge” tenen a veure amb els símptomes d’ansietat, les al·lucinacions provocades o els episodis de pànic, entre d’altres.

Per fer aquest consum cal prendre algunes precaucions específiques: no s’ha de barrejar aquest consum amb el d’altres substàncies (especialment amb la resta de substàncies psicodèliques); s’ha de planificar la dosi que es consumirà i començar amb dosis petites (petites variacions en la dosi poden incrementar-ne els efectes); cal preparar bé l’experiència ─els efectes poden durar fins a 12 hores i, per tant, és desitjable estar en un bon moment personal, preparar l’espai, la companyia i el moment en què es farà el consum─; és important mantenir la hidratació durant el viatge (aigua o sucs); i s’ha de tenir en compte la ressaca emocional que es pot experimentar l’endemà.

Òxid nitrós

L’òxid de dinitrogen o òxid nitrós, també conegut com a “gas del riure”, és un gas incolor, amb una olor i un gust dolços que es presenta en format de gas comprimit en petites càpsules i en bombones. Es descarrega en globus ─directament de la bombona o amb estris com crackers o sifons─ per inhalar-lo des d’allí.

És una droga amb efectes anestèsics ─pèrdua temporal de la sensibilitat en general i possible pèrdua de la consciència─, analgèsics ─pèrdua de la sensibilitat per al dolor─ i dissociatius ─sensació de desconnexió amb l’entorn extern, els propis sentits i la consciència, també de manera reversible. Per tant, els efectes cercats tenen a veure amb el relaxament i la tranquil·litat, la sensació d’evasió i desconnexió, l’alteració del grau de consciència o l’efecte que li dona nom: un riure físic descontrolat i certa sensació d’eufòria. D’altra banda, però, pot provocar efectes no desitjats com l’augment del risc d’accidents, cremades a les vies respiratòries, nàusees i vòmits.

S’haurien de prendre les mesures següents: davant del risc de pèrdua breu de la consciència, s’ha d’evitar consumir a soles o en un lloc on hi hagi risc de caigudes; per evitar les cremades és important no inhalar el gas directament des del contenidor ja que surt a temperatures molt baixes, i pot provocar cremades per congelació dels llavis, la boca, o les vies respiratòries; per evitar l’asfixia per falta d’oxigen és important no aguantar el gas molt temps als pulmons i fer respiracions profundes abans de consumir-ne i també després; es recomana evitar consumir-ne habitualment i espaiar els consums en el temps, ja que fer-ho de manera molt continuada pot provocar falta de vitamina B12 i, per tant, causar problemes neuronals.

Popper

“Popper” és el nom que es dona al nitrit d’amil, el nitrit d’isobutil i el nitrit d’alquil. Habitualment aquestes substàncies es presenten en estat de líquid incolor en petites ampolles de vidre per poder inhalar directament del flascó.

Els efectes que el popper provoca són molt breus i desapareixen en qüestió de minuts. Quan se’n consumeix, la gent busca tenir sensació d’eufòria, d’intensificació de la percepció sensorial i de col·locar-se. També té un efecte vasodilatador i de relaxació muscular. Per contra, poden aparèixer efectes indesitjables com mal de cap i mareig, baixades de tensió o sensació de tristesa i sensació d’abatiment en desaparèixer els efectes desitjats.

És altament tòxic i pot produir lesions importants al sistema digestiu. S’ha d’evitar el contacte directe de l’ampolla amb el cos perquè pot generar cremades i no s’ha de consumir mai oralment. Altres maneres de reduir els riscos tenen a veure amb espaiar els consums entre ells. Encara que els efectes durin poca estona és important no fer gaire inhalacions seguides i no acostar l’ampolla a cap tipus de flama o combustió perquè la substància és molt inflamable.

Tusi

El tusi també és coneix com a “cocaïna rosa” o, directament, “pols rosa”. Tot i aquests noms, no és cocaïna, sinó que és una barreja d’altres substàncies, sobretot ketamina, cafeïna i, molt sovint, MDMA.

Els efectes de consumir-ne poden ser molt variables segons les substàncies i les quantitats que s’hagin barrejat per produir-lo. Aquests efectes poden anar del relaxament, la disminució del dolor i els efectes dissociatius ─efectes que poden ser provocats per la ketamina─ als efectes inhibidors del son i facilitadors de la concentració i l’atenció ─efectes que poden ser provocats per la cafeïna─ o la sensació de felicitat i benestar, eufòria i sensació de connexió i empatia ─efectes que poden ser provocats per l’MDMA. Els efectes no desitjats podrien ser la pèrdua d’equilibri, l’alteració de les habilitats psicomotores, nàusees i vòmits, confusió i desorientació ─efectes que poden ser provocats per la ketamina─; la taquicàrdia, el mal de cap, els estats nerviosos i ansiosos o l’insomni ─efectes que poden ser provocats per la cafeïna─ o les sensacions d’ansietat, nàusees i vòmits, l’excessiva sudoració o l’increment de la freqüència cardíaca ─efectes que poden ser provocats per l’MDMA.

Per evitar riscos, i tenint en compte que és una barreja de substàncies, la primera recomanació és analitzar-ne una mostra per conèixer què és el que es té entre les mans. Cada vegada es pot tractar d’una barreja diferent. En el cas de l’MDMA se’n recomana prioritzar el consum oral en lloc d’esnifat. Consumir tusi de forma esnifada comporta alguns riscos que cal tenir en compte respecte al consum oral, ja que els efectes de l’MDMA apareixeran més ràpid, duraran menys i predominaran els efectes estimulants. A més, si es consumeix esnifat, es recomana prendre les mesures següents: no compartir el rul·lo ni fer servir suports com claus; desinfectar els estris, alternar les fosses nasals i netejar el nas amb sèrum fisiològic. També es recomana no barrejar tusi amb més substàncies durant el consum, espaiar els consums en el temps o mantenir la hidratació (aigua o sucs) i consumir en llocs ben ventilats, entre d’altres mesures.

És important no confondre el tusi amb el 2-CB, que és una substància en si mateixa amb efectes al·lucinògens com el que produeix l’LSD i d’afectació de l’estat d’ànim com el que produeix l’MDMA. Això s’ha de tenir en compte perquè el 2-CB es consumeix en dosis molt més baixes que el tusi i la durada dels seus efectes és molt més llarga ─fins a 8 hores─, tot i que això depèn de les substàncies exactes de què està composta cada mostra de tusi.

I moltes altres…

Si vols més informació sobre altres drogues que no hem inclòs en aquest recull, pots visitar webs d’algunes companyes nostres com EnergyControl, TuPunto.org o En Plenes Facultats o altres webs de caràcter internacional com Échelecabeza i DanceSafe.