El debat internacional sobre la despenalització, la regulació o legalització de les “drogues” (concretament del cànnabis) fa mesos que va sorgint periòdicament. I per seguir-lo, independentment de la nostra postura, és important conèixer els termes i fer-los servir correctament! Dir que a Estats Units la marihuana és legal o que a Uruguai es pot cultivar lliurement, no és real!
Per això avui us portem un vídeo de l’ European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA) per a clarificar conceptes, i us en fem una traducció i transcripció per a que pugueu aturar-vos-hi el que calgui (i hem afegit algunes notes per entendre’ns bé)!
Allà va:
Despenalització, No criminalització, Legalització: Aquests conceptes s’acostumen a utilitzar al debat sobre l’oferta i el consum de drogues. Tot i que la doctrina (legal, les lleis arreu) no sigui unànime, anem a examinar les diferents idees subjacents per a comprendre millor l’abast d’aquests termes.
Per començar, considerem que existixen diferents graus delictius: van des de l’absència d’infracció fins el delicte, que acostuma a comportar un càstig. En aquests graus delictius, es diferencien conductes que estan prohibides i conductes que estan permeses.
El primer concepte que analitzarem és “despenalització”; això és així quan un delicte que s’acostumava a castigar es modifica per a que, tot i que segueixi sent un delicte, ja no estigui penat (que no comporti càstig). Així el cas pot ser considerat de menor importància i pot ser arxivat o suspès, o pugui decidir-se que l’interès públic no justifica el seu encausament (fer-ne una causa per a portar-la a judici).
Després tenim el concepte de “no criminalització”: aquest és normalment el cas quan la tipificació d’un delicte dins de l’ordenament jurídic (la descripció del que es considera delicte) d’un estat, muda de l’àmbit penal al no penal. Segueix sent una infracció, una conducta que segueix prohibida i que donarà lloc a la intervenció de la policia i s’haurà de castigar, però ja no és delicte. Un exemple senzill d’aquesta situació és el d’una multa d’aparcament: estacionar malament infringeix la llei, està prohibit i castigat, però no es pot considerar un delicte.
Tant “despenalització” com “no criminalització” es refereixen a canvis en l’estat jurídic i s’utilitzen sovint per a descriure les opcions que té un estat per alterar la resposta contra els delictes relacionats amb el consum de drogues.
El terce concepte que sovint s’utilitza quan es modifiquen les normes de drogues és “legalització”: aquest concepte s’aplica a l’oferta de drogues i s’utilitza quan es produeix una modificació des d’una conducta prohibida, sigui o no penal, cap a una permesa. L’oferta de drogues pot no ser un delicte en determinades circumstàncies. Això s’anomena “regulació”, i a Europa és el cas de l’alcohol i del tabac, a venta dels quals es regeix per normes específiques (com una edat mínima per a comprar o disposar d’una llicència per a vendre). Si no hi ha normes específiques sobr la limitació de l’oferta es parla de “mercat lliure”; per exemple, aquest és el cas de la venta de productes com el cafè, als quals no obstant si s’apliquen les normes genèriques de protecció dels (i les) consumidors (i consumidores).
Allò essencial en el cas de la legalització és que es creua la línia que separa una conducta prohibida i una permesa, cosa que no passa amb la “despenalització” ni la “no criminalització”.
Us afegim una infografia (de Pictoline) que explica gràficament algunes diferències:
Sobre regulació encara hi ha molt per explicar, però de moment, esperem que aquests conceptes hagin quedat clars!
