Després de la sèrie de la sèrie les postures de la droga, li fem una ullada a una de les campanyes principals de prevenció (o sensibilització) sobre drogues que es duu a terme a l’Estat Espanyol, la de la FAD. Sembla que aquesta campanya està fent un gir, en quina postura l’encabiríem?
Canvi: d’una negativa a una pregunta
Fa un mes va aparèixer la nova campanya de prevenció de la FAD (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción). No es tracta d’una notícia perquè anualment aquesta organització engega un mínim de dues campanyes que, des de fa uns anys consisteixen en dos spots de vídeo (tan per les xarxes com per la TV), una falca d’àudio per la ràdio i cartells per a la premsa escrita i la via pública. Cada any, a més, els diaris i telenotícies comenten l’arribada de la campanya i la seva recepció inicial. La notícia que ens sembla rellevant és que la FAD, per primer cop en la seva història, ha deixat de costat el “Digues NO a les Drogues”, que els han fet tan populars. Enguany comencen amb una nova línia de discurs, i ho fan amb una pregunta: Creus que les drogues t’ajuden?
I amb una mirada nova:
Però mirem una mica més enllà d’aquesta pregunta i veiem que hi ha als anuncis.
Retorn a “les drogues”
Els tres darrers anys les campanyes de la FAD s’hagin dedicat exclusivament a l’alcohol:
A partir del 2011, aquesta fundació finalment va constatar que la droga més consumida i de forma menys controlada entre els i les joves de l’estat, és l’alcohol, amb molta diferència de la resta de drogues. I, com ja hem parlat en una altra ocasió, la més perillosa. Tot i això, enguany han retornat a la línia general de “les drogues” de forma inespecífica… no sabem a quines es refereixen, així que potser s’estan referint a totes alhora.
Campanyes amb humor
La FAD sempre s’ha caracteritzat per cercar un gran impacte amb els seus missatges: després de dures crítiques a la campanya on apareixen persones vomitant, ja van decidir-se a canviar el to en la següent campanya fent un gir cap a l’humor. I va aparèixer el cartell de la bicicleta i els tontos. Però anteriorment, les campanyes de la FAD s’havien considerat molt agressives. Una de les que va causar més impacte mediàtic i és més recordada per tothom, mostra una eruga -metàfora de la cocaïna- reptant a través del nas d’un consumidor.
És una campanya del 1992 i la van reposar al 2004! Igual que la campanya del vòmit, el públic opinava que era fastigosa.. però la gent la recorda!
Situació actual dels i les joves
Però tornem a la campanya d’enguany: tot i que no s’especifica als anuncis, les dues escenes triades per il·lustrar situacions on “les drogues no ajuden”, son una entrevista de feina i una nit d’estudi per un examen. Es tracta de dues situacions que s’han anat tornant molt complicades per als joves en aquest context de crisi, sigui per la grandíssima taxa d’atur juvenil que hi ha, sigui per les retallades que s’han anat imposant a les universitats i a les beques, etc. Son reptes reals per a la gent jove d’avui, preocupacions properes que son al cap de molts i moltes. Tot i això algunes crítiques apuntaven la idea que la campanya banalitza aquestes dificultats, que podria responsabilitzar-ne als i les joves.
Missatge
En qualsevol cas, la FAD obre una pregunta. Creus que les drogues t’ajuden? En aquest situacions ja ens ofereixen la resposta, que apareix també als cartells és: òbviament, no. Veient que no han canviat la seva postura, però si la manera de mostrar-la, creieu que han aconseguit arribar més a la gent jove amb aquest missatge? Creieu que han obert un debat? Creieu que aquestes campanyes són útils en algun sentit? I si no encerten gaire, com es poden millorar?
En aquest enllaç podeu trobar totes les campanyes d’aquesta organització:
