Conceptes bàsics
Adulteracions o excipients
Una droga sol tenir dos tipus de components: els psicoactius i l’excipient o l’adulterant, que li dóna volum i consistència.
L’adulteració de les drogues sovint s’exagera per crear por. El de les pastilles de MDMA o l’haixix han estat els casos més significatius.
L’adulteració de les substàncies també fa, de vegades, que la seva potència sigui menor.
Baixada
Sensacions que es tenen quan desapareixen els efectes de la substància que s’ha pres. Quan la droga és estimulant, són oposades als efectes desitjats i agradables. És típica de l’speed i l’èxtasi. Pot durar dies.
Cop de calor
Augment sobtat de la temperatura corporal en ambients molt calorosos o com a conseqüència d’activitat física continuada (ballar moltes hores o fer esport).
Altera tot l’organisme i provoca febres molt altes, mal de cap, vertigen, mareig i ganes de vomitar; la pell es posa vermella, calenta i seca; la respiració s’alenteix, i poden aparèixer convulsions i pèrdua de consciència. Pot provocar la mort.
Cal evitar-lo si es pren MDMA: cal hidratar-se –beure molta aigua– i haver menjat.
És una urgència mèdica. Cal anar a urgències o trucar a una ambulància (112). Mentrestant, cal refrescar la persona: posar-la en un lloc fresc, treure-li la roba, mullar-la i, si està conscient, submergir-la en aigua o donar-li de beure aigua, si pot ser, salada.
Crisi d’angoixa
Pot aparèixer de forma sobtada i dura poca estona, pocs minuts. Tanmateix, és molt desagradable per a qui la pateix.
Provoca una sensació de perill, de por intensa, d’estar a punt de morir o de perdre el control i de tornar-se boig. S’accelera el cor; se sent una opressió al pit i una sensació de falta d’aire que dificulta la respiració, i es produeix sudoració, tremolor, nàusees, mareig, calfreds…
Cal posar la persona en un lloc tranquil on passi l’aire, tranquil·litzar-la i explicar-li que es tracta d’una crisi d’ansietat; no es morirà ni li passarà res greu. Cal que respiri profundament. Al cap d’una estona desapareix.
Qui n’ha patit, té més probabilitats que li torni a passar.
Dependència
N’hi ha de dos tipus, la física i la psíquica:
- La física apareix quan l’organisme ha adaptat el seu funcionament a un consum repetit d’una substància (com l’heroïna, l’alcohol o el tabac) i necessita mantenir un determinat nivell per funcionar amb normalitat. Quan se n’interromp el consum, el cos demana la substància i té una sèrie de reaccions físiques desagradables (el mono) com tremolors, sudoracions, vòmits, etc.
- La psíquica és causada pel consum intensiu i continuat de qualsevol droga. Quan no es pren la substància, apareix la necessitat i el desig persistent de prendre-la i no es pot parar de pensar de consumir-ne. Pot ser d’origen químic (les drogues al·lucinògenes no la provoquen) o psicològic (qualsevol persona pot enganxar-se a una droga, una pantalla, al joc…).
Efectes al·lucinògens
L’LSD –tripis–, els bolets al·lucinògens o algunes varietats de marihuana els provoquen. També s’anomenen psicodèlics o psiconàutics. Produeixen:
- Alteracions de la percepció: distorsions del pas del temps, de l’espai, dels colors i de la llum, visions i al·lucinacions.
- Distorsions i canvis en el pensament.
Efectes depressors
L’haixix –a dosis baixes–, els ansiolítics, els calmants i l’alcohol tenen efectes relaxants o depressors del sistema nerviós. Es caracteritzen per:
- En l’àmbit psicològic: relaxació, somnolència, manca de coordinació, alentiment del pensament i de la conducta (mandra per fer coses).
- En el físic: disminució de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la respiració, dels reflexos…
L’alcohol té una particularitat: malgrat que és depressor (menys reflexos, més lentitud, etc.) provoca una falsa sensació d’eufòria. Per aquest motiu, és tan perillosa la conducció sota els seus efectes.
Efectes estimulants
La cocaïna, la MDMA o l’amfetamina (speed) tenen efectes energitzants o estimulants del sistema nerviós central. Es caracteritzen per:
- En l’àmbit psicològic: sensació d’estar més despert, de tenir més energia, de no tenir son ni cansament i un estat d’excitació.
- En el físic: augment de la pressió arterial, del ritme cardíac, de la temperatura corporal…
Tota l’energia que donen la treuen de les reserves del cos. Com qualsevol préstec bancari, cal tornar-la amb interessos.
Efectes secundaris
Són aquells efectes indesitjats associats al consum de drogues.
Poden tenir diferent durada, i mantenir-se un parell de dies, una setmana, un mes, anys…
Un ús –amb predisposició personal– d’al·lucinògens pot provocar psicosis permanents, i el consum persistent de cocaïna o d’alcohol, danys irreversibles en el cervell.
Lipotímia
Baixada de la tensió, sobretot associada a l’ús del cànnabis. Va acompanyada de la sensació de mareig, sudoració, visió borrosa, cara pàl·lida i, a vegades, pèrdua del coneixement durant uns minuts.
Per recuperar-se cal:
- Tenir les cames estirades i ben amunt.
- Estar en un lloc ventilat o on passi aire fresc.
- Descansar unes hores.
Si la persona perd el coneixement, cal anar a urgències.
Mal rotllo
Apareix quan amb una droga es tenen efectes indesitjats, com la sensació de falta de control mental o emocional. Normalment desapareix quan acaben els efectes de la substància. Quan ha passat una vegada, és més probable que es repeteixi.
En l’explicació, hi intervenen dos factors:
- Les particularitats de cada persona.
- Els trets de la substància.
Es poden tenir pensaments estranys i desagradables, nerviosisme i ansietat, estats depressius… O patir una crisi d’angoixa o ansietat (sensació que un es morirà) o un atac de pànic. Fins i tot, quadres més greus, com episodis psicòtics o paranoics.
Si el malestar psíquic persisteix, pot ser que es tracti d’un trastorn mental induït pel consum de drogues. En aquest cas, és necessari acudir a un especialista de psiquiatria.
Principi actiu
Substància que produeix els efectes psicoactius d’una droga.
En l’alcohol: l’etanol; en el cànnabis: el THC (la principal); en l’speed: l’amfetamina; en les pastilles sintètiques: la MDMA; en els bolets al·lucinògens: la psilocibina.
Tolerància
N’hi ha quan l’organisme s’acostuma a una substància i en necessita més quantitat per obtenir els mateixos efectes. El consum continuat de totes les drogues la provoca.
